INFORME PISA (Programa per a l’Avaluació Internacional dels estudiants)

Contextualització: Es tracta d’un programa que pretén avaluar el nivell dels estudiants de 15 anys i que, en general, estan acabant la Secundària, en els àmbits del domini de la lecto-escriptura (llegir i comprendre el què es llegeix i redactar amb sentit i correctament), en l’àmbit de les ciències (tecnologia, sobretot) i en l’àmbit de les matemàtiques (comprensió dels problemes, resolució i raonament lògic-matemàtic). Ho fa, a més a més, comparant els resultats dels poc més de 80 paísos de tot el món que participen en aquest programa -entre ells Espanya/Catalunya-. A més a més, s’estableix una mitjana general i d’aquesta manera es pot observar en quin punt es troba cada estat. Els resultats presentats aquest 2023 corresponen a les proves del 2022.

Com ja sabem molt bé a hores d’ara, els resultats obtinguts per Espanya no són bons i els de Catalunya reflecteixen els pitjors resultats de tots els anys en què s’han avaluat els estudiants catalans. Males notícies doncs.

De tota manera, si s’observen els resultats d’anys anteriors, la tendència ja indicava la davallada. D’aquesta manera, el que mostra l’avaluació actual no és sinó la constatació de la davallada que ja es venia produint. Arrel dels resultats, es poden cercar els motius que els han provocat, òbviament. És més, hauria de ser una obligació pels governs estatals i catalans haver-ho fet ja fa uns anys. Ara justificar-se és demostrar que no s’ha fet res…, o encara pitjor, que el que s’ha fet no ha funcionat i el sistema en general segueix presentant greus deficiències, no només estructurals (organització del sistema educatiu espanyol i català), sinó també greus dèficits en metodologies i estratègies d’aprenentatge. Dit d’una manera planera: la manera com s’ensenya i com aprenen els nois i noies no funciona com s’espera que hauria de fer-ho.

Per molt pocs especialistes en educació no resultat cap novetat constatar la manera poc eficaç de llegir que presenten molts estudiants, no ja de Primària, sinó de Secundària! I si tenen dificultats per llegir correctament (allò que en diem lectura mecànica), aquestes es posen en evidència quan es tracta de comprendre el què han llegit: sovint no recorden la informació essencial i només recorden alguna anècdota que els ha cridat l’atenció o es queden amb informació molt parcialitzada. I a l’hora de redactar les seves idees, les dificultats ja són cada vegada més extremes. No són les faltes d’ortografia evidents les que preocupen, és que tampoc són capaços de redactar oracions correctament, on les incoherències són evidents, on la manca de concordància és habitual, on encadenar arguments sense signes de puntuació és habitual…, un desgavell!

I si anem a observar què passa amb el raonament matemàtic, tres quarts del mateix. Si ja no entenen correctament el plantejament d’un problema (per les dificultats de comprensió esmentades abans), com es vol que executin correctament el procediment per resoldre el que se’ls demana? És un peix que es mossega la cua. I com que, a més a més, tenen dificultats per raonar en profunditat -perquè no se’ls ha ensenyat a fer-ho-, el resultat és un raonament superficial, poc estructurat i sense conclusions correctes.

A banda, és clar, el baix coneixement de continguts específics concrets: dates, fórmules, dades, etc.

Val a dir, i per ser just, que no tots i totes els estudiants segueixen aquest patró. Hi ha un element que l’informe PISA posa sobre la taula: és que en aquelles famílies en què els pares s’impliquen en els estudis dels seus fills, els resultats són millors. Per contra, en aquelles famílies on els pares no fan seguiment de la vida escolar dels seus fills i filles, els resultats són més baixos. I aquest és un punt clau de l’informe: per què hi ha moltes famílies que no s’ocupen i fan seguiment dels aprenentatges dels seus fills i filles? Hi ha diversitat d’elements, però un d’ells és la vulnerabilitat de molts entorns familiars. Situacions de risc econòmic, social, de migracions, laboral i altres…, incideixen en els resultats acadèmics. També és cert que els resultats indiquen que no sempre les persones migrades obtenen pitjors resultats. En alguns països els descendents de grups nouvinguts han obtingut millors resultats en matemàtiques, per exemple. Per tant, justificar que la immigració fa baixar l’índex final de valoració no s’aguanta sempre. A més a més, les mostres de centres on s’han fet les proves ja han tingut en compte els percentatges d’estudiants nouvinguts o que pertanyen a grups racialitzats o ètnies culturals.

En el cas de Catalunya, el nostre territori d’influència, els resultats posen damunt la taula el debat que fa temps es ve generant: les noves metodologies (treballs en equip, projectes interdisciplinars, avaluacions amb pocs continguts teòrics, incidir més en les competències que en el coneixement de continguts), i també aules amb pocs recursos i un professorat mal valorat, mal pagat i cremat per una creixent burocratització acadèmica…, no funcionen. I ja no és només una impressió subjectiva de persones que pretenen només criticar el sistema educatiu, és una realitat.

I la pregunta final no pot ser cap altre que: i ara com ho corregirem tot això i girarem la tendència?

La Generalitat i, més concretament, la Conselleria d’Educació, tenen feina. Molta feina.

Josep Basart Pinatelli

Professor del Màster del Professorat.

Universitat Blanquerna (Ramon Llull)