L’operació Plus Ultra
Quan Calella era un emporium turístic, moltes entitats, empreses i associacions tenien interès en venir per aprofitar la nostra fama. Pot semblar que ens donem massa importància, però era la realitat.
La mort de l’Emili Solé, col·laborador indispensable en les activitats de la Junta Municipal de Turisme i una pel·lícula passada al canal 13, dedicada a aquesta operació, m’ha fet creure interesant recordar la vinguda a Calella dels nens de l’Operació Plus Ultra. Suposem que alguns deurien veure la pel·lícula amb una bona interpretació d’Alberto Closas.
L’any 1969, els 16 nens escollits per les seves activitats o fets de valor humà, com cuidar els avis al quedar-se sense pares o salvar a un nen d’ofegar-se en un riu, els triava Radio Madrid de la Cadena SER durant l’any en un programa presentat per Joaquim Peláez. Els nens escollits eren portats, amb la col·laboració d’Iberia i l’ajuda econòmica de la Confederació de caixes d’estalvis, a veure el Papa a Roma i tot seguit feien un viatge per diverses zones d’Espanya. Així es va requerir la col·laboració de Calella per tenir-los uns dies, en concret 4 a primers de setembre.
A l’arribada a l’aeroport, els varen rebre els petits cantaires de l’Escola Pia. Allotjats a l’Hotel Vila, el dia següent varen ser rebuts per l’alcalde Joan Llobet (+) al saló de sessions de l’Ajuntament. Sortiren al balcó, on el locutor Joaquim Peláez els va presentar un per un amb els seus mèrits, en una plaça plena de nens de les escoles i força gent interessada en veure’ls. Es varen intercanviar obsequis i als nens varen rebre una bossa amb el nom ben gros de Calella. Contenia una samarreta, una gorra també amb el nostre nom, un banyador, una ampolla de crema pel sol i impresos de propaganda nostres.
La col·laboració d’alguns hotels del gremi va fer que anessin a dinar cada dia a un de diferent, recordo l’Hostal Vell (Can Saleta), La Maresma (la Massana) i l’Hotel Codina -ves per on, els tres desapareguts, nosaltres sempre enrere, com els crancs-. Es va fer un petit creuer marítim amb el Costa Brava fins a la bocana del port d’Arenys, podent admirar la nostra platja de les Roques, el Montnegre i el majestuós Montseny al darrera. Una visita al Rancho Bonanza, com a sorpresa per l’interès de Juan Armengol, locutor de Ràdio Barcelona que també participava, els vàrem portar a un passi especial de La Camboria a La Guitarra (una altra desaparició) que per alguns, jo entre ells, ens temíem que no els agradaria i va ser tot un èxit.
Eren 10 nens espanyols, 1 de Iugoslàvia, 3 italians i 1 francès, acompanyats per periodistes dels seus països respectius que cada dia feien les seves cròniques, recalcant el lloc on es trobaven i com ho havien passat.
Va ser una bona obra i també una operació de propaganda de la nostra ciutat que, amb aportacions, s’aconseguia portar-ho a terme. Recalco que la coordinació entre els col·laboradors -llavors no teníem mòbils- era obra d’en “Miliu” que, des de la taula de despatx de l’Ajuntament, entrant a mà dreta, al costat de la finestra i darrera una paret més de búnquer que de casa, estava per recollir tots els “recados” a fer-los arribar a qui fos. Ell era el tresorer de la Junta Municipal de Turisme (una altra desaparició).
Com a contrast del primer paràgraf, en l’actualitat es subvencionen activitats perquè vingui gent, amb els diners de tothom. Es preocupen de que hi hagi “retorn”, que n’hi ha, però no per tothom. Hem evolucionat cap a la decadència turística (estem quasi a la cua de la renda per càpita del Maresme). Mentre aquells anys la iniciativa privada movia Calella, creant riquesa, aquesta és ara molt minsa. Dels motius, ja en parlarem…
