Comencem desembre

Encetem un nou mes, el darrer d’aquest any i potser el més festiu… En general, la gent ens preparem per unes festes que es celebren arreu del món… En aquesta zona, les més importants són les diades de la Immaculada, Nadal, Cap d’Any i Reis, que no es centren pas en una sola jornada, i que ja fa setmanes que les publicitats ens ho estant recordant i punxant perquè comencem a comprar… Parlant de punxar, ja portem la tercera dosi de vacuna (ara Moderna), tan de bo ens ajudi a superar els problemes sanitaris globals… A moltes persones, aquestes festes nadalenques les fan sentir més vulnerables i emocionalment neguitoses… Jo les aprofitaré per rellegir “L’Estel de Natzaret” a veure si Ramon Pàmies desperta la meva vena més subtil i enginyosa i m’inspira a l’hora de fer aquests comentaris… Obro el llibret i llegeixo les primeres paraules de Satanàs al començar l’obra “…Com xiula l’huracà!… son remor feréstec sacseja els fonaments de les muntanyes!”… Sempre que tinc a mà els textos del gran protagonista (dolent), sento ressonar la veu ronca, potent i alhora entenedora d’en Joaquim Noheras, el millor Satanàs de la meva època… El poema o “drama líric”, com l’anomena el seu autor, va seguint amb una gran inspiració de tendresa, dramatisme i humor… Segurament l’aniré recordant de tant en tant… Per cert, també podríem considerar aquesta obra com un musical, no us ho sembla?… Hi ha cançons conegudes que els intèrprets han d’entonar amb ímpetu, gràcia i alegria… Tot un repte vaja…  Bon inici de mes i de temporada nadalenca!

A la foto del millor Satanàs que he conegut hi he afegit uns núvols de tempesta per donar-hi una mica més d’ambient a la foscor del personatge (no de l’actor, és clar)…

Colo, dimecres 01-Desembre-2021