Des de la seva Galícia natal fins a Calella, Sara Bugallo ha portat els plats tradicionals que ha cuinat tota la vida
Sara Bugallo, la centenària cuinera d’El Hogar Gallego
Va començar a Los Gallegos i va fer el salt a El Hogar Gallego, restaurant familiar pel qual han passat tres generacions i diverses distincions
Sara Bugallo a la cuina d'El Hogar Gallego, la qual ha liderat fins els 82 anys
Sara Bugallo Lois és una calellenca d’adopció des de fa 55 anys que n’acaba de complir 100. Va arribar procedent de Galícia amb l’única intenció de guanyar-se la vida i criar els seus fills posant tot l’esforç del món, però va acabar convertint-se en una cuinera de referència, primer pels obrers de la ciutat i després per tot tipus de públic, també per grans personalitats. Al capdavant durant molts anys d’un restaurant que ha combinat la cuina tradicional gallega amb el peix i el marisc, Bugallo celebra el seu segle de vida acompanyada de la família que manté viu el seu esperit a El Hogar Gallego.
Calella s’ha anat construint amb gent d’aquí i d’allà que ha anat enriquint la ciutat aportant tot tipus de cultures al llarg dels anys. Un gran exemple és la Sara Bugallo Lois, una dona nascuda en un petit nucli rural gallec que va arribar a Calella l’any 1968 i es va arremangar per posar-se darrere dels fogons d’un bar del carrer Sant Antoni que va rebatejar amb els records dels seus orígens, Los Gallegos, posteriorment traslladant-se a un local més ampli del carrer Ànimes que a dia d’avui és dels més coneguts de la ciutat, El Hogar Gallego. Aquesta cuinera sacrificada que ha treballat durant tota la seva vida acaba de celebrar un segle.
Bugallo havia treballat tota la vida al camp, cuidant la casa, els fills i les vaques mentre el seu marit intentava guanyar-se la vida com a paleta lluny de casa, a Brasil, Veneçuela, França i Andorra. “Galícia és esclava perquè es treballa a la terra”, confirma. Però van decidir venir i adquirir l’antic bar Hawai. Recorda que “vam estar 9 anys, jo cuinava al final de la barra, però la cuina era petita”. El seu públic eren els obrers d’una Calella en construcció i en plena efervescència turística.
En el traspàs entre Los Gallegos i El Hogar Gallego, en un temps on no treballava, la Sara destaca que “quan veia per la finestra que la gent entrava al bar, em feia molta pena. Fins que després vam comprar aquest local i vam començar de nou”. Un local més ampli que van adquirir als baixos de l’edifici que els paletes de la família acabaven de construir. Així, el modest bar del carrer Sant Antoni va donar pas a un restaurant amb molta més presència al carrer Ànimes.
Toni Gordillo, net de Sara Bugallo, és ara el xef d’El Hogar Gallego
El nou inici també va ser dur i es va limitar al nucli familiar, ja que “el meu marit no volia contractar gent fins a pagar el que devíem. Ens vam posar l’Antonio i jo de cuiners, amb la meva filla de cambrera”. És a dir, sogra i gendre es van posar el davantal i van liderar la cuina, deixant enrere els estereotips creats per les pel·lícules i els mals acudits de la històrica mala sintonia entre aquestes dues figures. Ho demostra la gran estima amb la que l’Antonio Gordillo abraça i felicita la Sara pels seus 100 anys acabats de fer i que la família celebra, com no podia ser d’una altra manera, al seu restaurant.
El Hogar Gallego va obrir portes l’any 1977. Per la seva cuina hi han passat la Sara Bugallo, el seu gendre Antonio Gordillo i el seu net Toni Gordillo, tres generacions familiars. El 1992, el restaurant va obtenir el Diploma Turístic de la Generalitat i des de 2013 manté el reconeixement de tenir un Sol a la Guia Repsol, així com estar recomanat a la Guia Michelin.
Fidel als seus orígens, la Sara explica que tota la vida ha cuinat “brou gallec, pop a la gallega, patates amb bacallà, peix, arròs, paella… vaig aprendre de la meva mare”, però un dels seus plats estrella era “una truita molt gran de patates amb ceba… em donaven les gràcies perquè deien que no hi havia truites com la meva”. Tres anys després d’obrir van començar a incorporar personal extern, molts dels quals encara segueixen a dia d’avui i s’han convertit també en part de la família.
Aquesta empenta va portar a Bugallo a “treballar aquí fins als 82 anys. No estava tot el dia, però venia a obrir, feia els esmorzars, rentava la roba dels cambrers i cuiners”, tot un seguit de tasques que realitzava intercalant les classes de castellà que impartia a persones migrades al Centre Parroquial del carrer Jovara i practicant la fe cristiana que l’ha acompanyat tota la vida. Ja a Galícia havia fet classes particulars als més petits, en una època on l’educació era pràcticament un luxe que pocs es podien permetre. D’aquells temps encara conserva l’accent i les paraules en gallec que encara, de tant en tant, s’escapen.
La Sara Bugallo ha bufat 100 espelmes, 100 anys que s’han traduït en un llegat de fills, nets, besnéts i un altre part, molt més sacrificat, com és el d’un restaurant que necessita d’una atenció i dedicació constant. Del local de cuina tradicional gallega freqüentat per obrers al restaurant especialitzat en peix i marisc que dona de menjar a personalitats d’arreu de Catalunya hi ha anat molt d’esforç i tres generacions familiars. La carta li ret homenatge amb les “filloes” de la iaia Sara.
