La llei d’amnistia, registrada al Congrés pel PSOE i pactada amb Junts i ERC, té conseqüències molt positives per un calellenc: faria decaure la causa oberta contra el periodista Saül Gordillo, qui va ser director de Catalunya Ràdio entre els anys 2016 i 2022.

Gordillo estava processat per desobediència per emetre l’anunci institucional que la Generalitat va difondre per cridar a la participació al referèndum. Ara rep la notícia de la tramitació de la llei d’amnistia “amb alleugeriment i satisfacció, a nivell personal però també pel que representa en la pressió que va rebre en el seu moment Catalunya Ràdio, es demostra que no vam fer res mal fet”, afirma el periodista, referint-se no només a l’emissió de la publicitat sinó també a la cobertura informativa.

La bifurcació a les vies del tren era la imatge de la campanya publicitària

La polèmica llei d’amnistia ha fet sortir en massa els simpatitzants de la ultradreta a Madrid, un fet en el que Gordillo hi veu també paral·lelismes amb la cobertura dels mitjans de la capital de l’Estat amb la que es va fer, en el seu moment, de les protestes independentistes a Catalunya, que van ser més multitudinàries però es van analitzar amb lupa.

Gordillo no és l’únic directiu vinculat a mitjans de comunicació processat per la causa, que concentra el Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona. També està investigat l’exdirector de TV3, Vicent Sanchís; qui era la vicepresidenta en funcions de presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Núria Llorach; qui va ser el director comercial i de màrqueting de la CCMA, Martí Patxot; l’editor del setmanari El Vallenc i president de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal, Francesc Fàbregas; el tècnic de la Fundació .cat, Josep Masoliver; i d’altres alts càrrecs directament relacionats amb l’àrea de Comunicació del govern de la Generalitat del moment.

Formen part d’un grup d’una trentena de persones investigades pels suposats delictes de malversació, desobediència, falsedat, revelació de secrets i/o prevaricació pels preparatius del referèndum. En el cas dels directius de la CCMA, només se’ls imputava el delicte de desobediència, pel que s’enfrontaven a la inhabilitació com a càrrecs públics, a més d’una multa econòmica, però no a presó. La Generalitat no va pagar per emetre la campanya publicitària, així que no se’ls va atribuir el delicte de malversació. El procés es trobava fins ara en fase d’instrucció; els processats havien declarat l’any 2019 però encara no s’havia obert el judici.

Pals a les rodes

La Llei Orgànica d’amnistia per la normalització institucional, política i social a Catalunya, nom concret de la norma que el PSOE ha registrat, es tramita pel procediment d’urgència, el que fa que els tràmits es redueixin a la meitat. Encara ha de passar per la Mesa del Congrés perquè es comenci a debatre, però el punt més conflictiu és el Senat, on el PP té majoria absoluta. De fet, ja ha reformat un article del reglament per tal d’allargar els terminis. Després ha de tornar al Congrés dels Diputats, on si que hi ha una majoria progressista que permetrà que tiri endavant.

Es calcula que la llei d’amnistia beneficiarà prop de 400 persones de tot tipus d’àmbits: polític, social, periodístic i també policial.