Khady-Seck Beye: “Sóc la primera dona que ha portat pantalons a la meva família i de les poques que feia esport al meu país”

Des del Senegal a Calella?

Si, jo vaig nèixer a Thies, al Senegal. Allà vivia amb la meva família, una gran família: la meva mare, els meus germans i el meu pare. Ha estat un gran pare, tot el que sóc ara li dec a ell. Sempre ha deixat fer a les seves filles el que volien, ell sempre ens deia “endavant”. Jo sóc la primera dona que ha portat pantalons a la meva família i una de les poques que feia esport al meu país. He estudiat gràcies al seu suport i també em va donar ànims per poder fer esport.

Per fer esport? Expliqui’ns això.

Les dones no podien fer esport ni pràcticament res, però ell em va donar suport per fer-ho. Jo vaig decidir practicar taekwondo i era la única dona que ho feia. Vaig arribar a cinturó negre. I també vaig estudiar àrab, costura i perruqueria, ell em va animar sempre. Feia una mica de tot i arribava a casa gairebé a les onze de la nit.

I com era això de practicar taekwondo en un país on ets la única dona que ho fa?

Estic molt satisfeta. Donava classes a bombers i policies. Encara hi tinc contacte.

Khady-Seck Beye explica que la defensa personal pot suposar a moltes dones tenir una oportunitat de fugir del seu agressor i no morir, un fet al que ella mateixa vol contribuir ensenyant a les dones les tècniques.

I ara ensenya defensa personal a l’Associació Dones de Calella.

 Si. I també als nens i nenes a Can Saleta, de tant en tant. És important, perquè allà on vagis, va amb tu. Les dones necessitem defensa personal més que mai, tal i com estan les coses. És molt trist.

Com ajuda la defensa personal a les dones més enllà d’evitar una agressió?

Si tu saps defensa personal, no ho sap ningú. És una cosa que tens, és treballar per tu. És mentalització, és un entrenament mental a banda de físic. És un tema de control sobre tu mateixa, el teu cos i ment.

Tot és gestionar la teva ment?

Si. Jo sóc tot el que he fet i he après fins ara. Caic i m’aixeco una altre cop. No és només defensar-se de l’agressió, és decidir com vius la teva vida. I en el meu cas, ajudar a altres dones a defensar-se.  De vegades, em ve gent que m’explica els seus problemes i jo sento que en tinc més, però al compartir-los sento que em quedo tranquil·la. Em dona força i ànims. Quan sec aquí (assenyala una cadira a la seva botiga) cosint roba, no és tan fàcil però has de seguir endavant.

Khady-Seck Beye explica que “quan mirava pel·lícules, volava somiant en participar en una… I vaig sortir del Senegal perseguint el meu somni camí a Portugal, Estocolm i vaig acabar a Barcelona”. 

I s’imaginava acabar a Calella portant un establiment o cosint i venent roba del seu país?

Jo ja era empresària en certa manera al meu país. Feia classes de taekwondo i la roba que fèiem servir la cosia jo i la venia. Ho feia des que tenia 16 anys. Sempre he tingut ganes de fer coses per poder canviar la meva vida i superar-me. Jo no podia jugar com les meves amigues quan era petita, i això em feia sentir malament, però recordo que tenia un professor que em va dir que no tothom està cridat a liderar la gent i que jo ho estava. Em va dir que era petita, però que la meva categoria era gran, i que això suposava fer renúncies i era dur. Jo sempre estava pendent de la gent, però com deia el meu professor, això suposa una responsabilitat molt gran.

La gent es compromet poc i fuig sovint de les responsabilitats.

Molt poc… I la vida no es pot canviar. Sempre surten el sol i la lluna. Hem de canviar nosaltres mateixos per tirar endavant. Hem d’anar provant totes les oportunitats. Quan m’operen el genoll, no puc fer defensa personal; aleshores em poso a cosir, sinó faig trenes, sinó ensenyo àrab. Faig moltes coses. M’agrada aprendre sempre de tot i de tothom.

L’empresària i activista senegalesa explica que, quan va arribar a Calella, va viure situacions molt dures en les quals semblava complicat tirar endavant.

Com recorda el moment en què va arribar aquí?

Molt dur. Quan la meva mare va morir, no la vaig plorar. Saps quan la vaig plorar? Quan vaig arriba a Espanya. Cada dia la ploro. M’he sentit molt sola. Aquí tenia molts problemes i dificultats. Sempre recordava una frase del meu pare que deia que era millor passar-ho malament al principi i tenir després un final feliç.

Com ho feia sola amb les seves filles petites?

Recordo que un dia va ser molt complicat. Treballava a Santa Susanna i acabava tard, havia de tornar a la nit en taxi. Recordo que estava operada del genoll i anava amb crosses, vaig portar les meves dues filles perquè no tenia amb qui deixar-les. Em feia molt de mal i el tenia inflamat. No trobava taxi perquè hi havia molts turistes i vaig esperar fins les 3 de la matinada. L’endemà havia de llevar-me aviat i em feia molt de mal. Em vaig posar a plorar, i la meva filla de cinc anys em va mirar i em va dir que no em rendís.

I vostè què va fer?

Em vaig aixecar i vaig deixar de plorar. Els hi vaig dir que tot estava bé, que em feia pena per elles perquè era molt tard i no trobàvem taxi per poder tornar a casa. En aquell moment, li vaig prometre que l’any següent tindria el carnet de conduir i les portaria en cotxe a casa. I em vaig decidir. Vaig fer un curs intensiu i me’l vaig treure.

Khady-Seck afirma que les seves filles, que ara tenen 11 i 13 anys, han estat el seu motor i estímul per tirar endavant tot i les dificultats.

Entre les dificultats que ha patit, alguna ha tingut a veure amb el color de la seva pell? S’ha sentit discriminada?

A mi mai m’ha passat. Sé que hi ha gent que ho ha viscut, però jo no. Aquí he trobat molt bones persones, de fet, he tingut unes veïnes que són una segona família per a mi. Quan vaig tenir les meves filles, em vam ajudar molt. La Maite i la Montse són part meva. Són la meva família aquí. Han portat les meves filles a l’escola quan jo estava operada i no podia.

Vostè és una persona creient i amb molta fe. Sempre diu que Déu la guia.

Si, sempre li dono gràcies perquè m’ha ajudat molt a seguir. Em dona felicitat. De vegades, m’enfado perquè defenso a la gent i intento ajudar a les persones i no em corresponen, però jo sé que Déu em torna el bé que faig. No ho he de fer perquè ningú m’ho torni. Ho faig perquè vull. També la meva família és molt creient. Hem estudiat l’Alcorà. Parla de respecte i de fer el bé a tothom. Estimar a Déu és no fer mal als altres.

És la presidenta de les Dones Africanes del Maresme. Quin és l’objectiu de l’entitat?

Hi ha dones de tota Àfrica que viuen aquí. N’hi ha moltes. De Tanzània, Guinea Equatorial, Mali, Mauritània, Senegal, Gàmbia, Marroc. Estem treballant per ajudar a les dones que pateixen violència de gènere que no tenen on anar i no poden compartir el que els hi passa. Cada quinze dies, fem una reunió a la Fàbrica Llobet. Si cal, em desplaço a altres localitats del Maresme per parlar amb elles. Hi ha una seixantena de dones.

Khady-Seck considera que les dones han de defensar-se no només per elles mateixes, sinó per donar l’oportunitat d’un futur millor a les seves filles i que no passin el que elles han patit. Defensa que les noies han de poder estudiar per empoderar-se.

Com viuen les dones africanes al Maresme?

Estem intentant que vinguin també les filles, perquè si les mares no estan bé, les filles tampoc. Hem d’aconseguir que puguin estudiar. És la base perquè la dona tingui poder i no es quedi a casa sola. Perquè s’aixequi i pugui treballar. Moltes dones estan patint perquè depenen econòmicament d’un home i no poden decidir. Estudiar els canvia la vida.

Vostè ho ha fet tot per les seves filles…

Si, tot. Perquè estudiïn i tinguin un futur diferent. No és fàcil i hem de ser un exemple. Jo sóc aquí per elles, sinó marxaria. Per elles em quedo i ho faig tot. Les dones unides tenim més força i, si ens integrem, ens podem ajudar entre totes per tirar endavant. Compartir i parlar del que ens passa ens ajuda a tirar endavant i superar els problemes.