El jaciment del Roser ha tingut avui les primeres visites de la ciutadania. Ha estat en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni quan s’ha obert un dels espais que més curiositat han generat dels últims anys, amb la programació de tres visites guiades per les quals hi han passat més d’un centenar de calellencs. Amb limitacions, ja que encara no es pot visitar la zona zero a peu del jaciment, però si des del pis superior.

La directora de les excavacions arqueològiques, Almudena García, ha estat l’encarregada de donar els detalls sobre la vil·la romana. Coneix bé les ruïnes; hi ha treballat durant 10 mesos, distribuïts en dues excavacions, i actualment n’està liderant la tercera. En algunes zones del jaciment, queden uns pocs centímetres per tirar cap avall, però a les termes encara excavaran a un metre i mig de profunditat. Algunes de les parets que ja s’intueixen estan revestides d’estuc de colors, conservat pel sauló del terreny i que, un cop s’obri definitivament al públic ja museïtzat, es podrà veure de més a prop. El que no s’ha trobat, i que es creu que han estat espoliats al llarg de la història, són els mosaics i les tessel·les, peces geomètriques elaborades amb diferents materials.

Els fonaments del supermercat, adaptats

Els grans pilars que sostenen el supermercat Aldi suposaven una gran preocupació per si malmetrien el jaciment. La Plataforma per la dignificació de la Vil·la romana lamentava que s’havia perforat com si fos un formatge gruyère. Algunes estructures, però, s’han conservat. L’arqueòloga explica que alguns pilars s’han modificat, com és el cas d’una biga que s’ha col·locat en horitzontal per no malmetre l’hipocaust.

La biga horitzontal s’ha col·locat sobre l’hipocaust per no trencar-lo

Termes públiques?

Algunes de les estructures de la vil·la romana són ben cridaneres, com la piscina doble i les termes que, en el seu moment, tenien el sostre amb volta de canó. Hi ha un debat entre els arqueòlegs sobre si es tractaven de banys públics o privats; a les vil·les romanes de Badalona i Mataró s’hi han localitzat també aquest tipus de termes, però més petites. Les de Calella van funcionar des del segle I fins al III, mentre que l’hipocaust, la cambra que s’utilitzava per escalfar, va deixar d’estar activa al segle II.

Per l’arqueòloga, però, hi ha una altra peça estrella. “La meva estructura preferida és un forn de pa del segle IV, construït sota l’impluvium”, que era la zona que recollia l’aigua de pluja. És a dir, la vil·la romana, que va ser un centre de producció de vi durant el primer segle després de Crist, també va tenir altres activitats. De fet, va ser ocupada i abandonada en diverses ocasions. Dels seus habitants, però, no hi ha cap tipus d’informació, ha lamentat Garcia, qui ha afirmat que encara falta molta recerca sobre les restes.

Almudena Garcia és la directora de les excavacions, qui ha explicat el jaciment als visitants

Àmfores locals històriques

El que si que s’ha pogut recuperar són les àmfores que es creaven a la vil·la i que tenen elements característics: Garcia explica que són fàcils de distingit pel seu material, una argila d’un vermell fosc que contenia mica i que, fins i tot, algunes van segellades. No se sap si aquesta identificació és del productor o de l’exportador, però hi han trobat marques com Acasti o Hilari. No només a la nostra ciutat, sinó també a llocs llunyans com vora el riu Rin, a França.

Aquestes àmfores servien per emmagatzemar el vi que es feia a la vil·la. S’elaborava al lacus, el dipòsit on es fermentava el most del raïm, que es creu que estava ubicat sota el que ara és el pàrquing de l’Hospital i el mateix centre sanitari. El jaciment també s’allarga sota altres infraestructures, com la carretera N-II i els pisos de Sant Quirze i els Toyca, però probablement les restes van quedar destruïdes.

Treballs i museïtzació

Actualment, s’està portant a terme la tercera excavació des que es van desenterrar les ruïnes. Garcia calcula que falten uns vuit mesos de feina arqueològica, més tot un seguit de treballs que han d’acabar desembocant en la museïtzació. Una cripta arqueològica de caire immersiu amb elements restaurats, que comptarà també amb un centre d’interpretació. Pel moment, però, no hi ha cap previsió sobre el moment en què es podrà obrir, oficialment, el nou equipament museístic.