Encarna Montoya, l’exemple de deixar la feina i emprendre amb 55 anys

Tenia una feina estable, però amb 55 anys va decidir fer un tomb radical a la seva vida professional. Per què?

Treballava a una empresa tèxtil, era una subcontracta, i el que fèiem era planxar mitjons. Sempre eren les mateixes cares, la gent no era feliç a la feina. Jo sóc molt riallera, però em treia l’energia. Anava a treballar i tornava amargada, em veia envoltada d’infelicitat i notava que era la influència de la feina, no era per mi. Necessitava fer el que realment m’agrada i, quan vaig complir 55 anys, vaig pensar que uns altres 55 no me’n queden. Havia de fer un canvi i el meu marit sempre m’ha donat suport. Li vaig dir que o anava al metge perquè em donés ansiolítics per suportar l’angoixa que em provocava la feina o feia un canvi radical.

Normalment, amb 55 anys, la majoria de persones no s’atreveixen a donar aquest pas, perquè s’acosta la jubilació i tenen por de no trobar una nova feina. En el seu cas, encara era més difícil, perquè emprendre implica que tot depèn d’un mateix. Com es va atrevir?

Ho vaig decidir per mi, perquè si no ho hagués fet jo, no ho hagués fet ningú. M’he passat tota la vida fent coses pels altres, sóc la més gran de 6 germans. Ja em tocava fer alguna cosa per mi, ho necessitava.

I com va començar a practicar el quiromassatge?

Vaig fer un curs fa anys, perquè realment m’agradava, però mai ho havia practicat professionalment. Me’l vaig treure en un bon moment de la meva vida, però ho tenia apartat, només li feia a la meva família. Ara m’hi dedico de forma exclusiva des del gener; el 2022 vaig decidir que era el meu últim any d’empresa, que a finals d’any plegaria. Vaig anar fent més cursos, tots relacionats amb la pràctica del quiromassatge. Va ser un any de bogeria, perquè treballava, estudiava i feia pràctiques, però tot amb la finalitat de deixar la feina al desembre.

La franja d’edat que més atur concentra al Maresme és la de 55 a 64 anys. Tot i així, cada vegada més persones de més de 50 anys s’atraveixen a emprendre, sent els que aporten més canvis als sectors en els que entren.

La pandèmia va influenciar en aquesta decisió?

No, simplement vaig decidir que fins aquí arribava. Com que ja estava malament, em va donar força per pensar que seria un any de fer coses per acabar. Cada vegada que sortia per la porta, pensava que em quedava un dia menys de feina.

Sempre s’havia dedicat al sector tèxtil?

Sempre. Vaig estar a Clarín durant 25 anys, ara en portava 8 a l’última empresa. Quan vaig mirar la meva vida laboral vaig veure que tenia 38 anys i 6 mesos treballats, sempre al sector tèxtil.

Fins ara. En quines disciplines s’ha format?

He fet cursos de drenatge limfàtic, també reflexoteràpia i massatge amb ventoses per quan costa molt descontracturar a una persona. Tot va lligat amb el quiromassatge i els corporals, perquè el que més m’agrada és ajudar amb les meves mans a les persones, el contacte directe.

Utilitza aparells en les sessions?

Només utilitzo fustes. A petició de les dones que venien, que em demanaven corporals per ajudar a aprimar-se, vaig començar a fer “maderoterapia”, però un cop ja havia deixat la feina. Anava escoltant les peticions dels meus clients, em deien si volien que treballés les cames o la barbeta, per exemple, les seves zones problemàtiques.

Obrir la seva pròpia consulta implica també tot un seguit de despeses per l’espai…

Al principi, vaig muntar un espai molt senzill en una habitació de casa, amb mobles de segona mà, per provar-ho. No volia llençar-me a la piscina de cop sense saber si hi havia aigua, potser era una paranoia meva i havia de tocar de peus a terra. Però quan vaig començar, els clients m’anaven reservant més cites i em recomanaven a les veïnes, les filles… ha sigut una cosa tan maca que no m’ho puc creure. Ara estic molt plena de felicitat.

S’ha plantejat obrir un local extern o sempre ha tingut clar que muntaria la consulta a casa?

Tenia clar que un local no, primer perquè tinc lloc a casa i segon perquè no sabia com aniria. Però vaig fer tots els passos per donar d’alta l’espai, perquè a aquestes alçades, prefereixo pagar i estar tranquil·la.

Tenia les seves reserves i anava amb peus de plom…

Boja si, però no del tot. Sempre deia que o estava més boja que mai o tenia més seny. Però quan tens clar que per aquí no pots seguir i que t’hi va la salut, mous el que faci falta, tinguis l’edat que tinguis. El futur comença ara.

La infelicitat a la feina i l’estancament són algunes de les causes que porten a canviar no només d’empresa, sinó també de sector. Un gran exemple és Estats Units, on més de quatre milions de persones van deixar la seva feina en el que es coneix com “la gran renúncia”.

En algun moment de tot aquest procés ha pensat que s’ha equivocat?

No, no he tingut cap moment de dubte, perquè sempre he pensat que el pitjor que em podia passar què era? Que no funcionés? M’hagués quedat el gran orgull d’haver-ho intentat.

I se’n penedeix de no haver fet el salt abans?

No, ho he fet en el moment que he tingut forces per fer-ho. Potser abans hi havia deutes i altres coses que feien que no m’ho pogués plantejar. La casa, els fills. Quan he tingut estabilitat ha sigut quan he començat a aflorar.

Animaria a la gent que voldria fer un canvi a la seva vida però que està indecisa a donar aquest pas?

I tant. El primer pas és el més important. Si és el teu camí, s’aniran obrint portes. Jo he anat tocant portes, les que s’han obert, molt bé, i les que no s’han obert també, significa que no eren per mi.

Ha demanat consell a altres quiromassatgistes?

Ja treballo amb d’altres companys, perquè quan vaig començar, vaig portar el meu currículum a dos hotels que formen part de cadenes, i em van agafar. Ho combino amb la meva consulta. Inclús em van proposar anar a més hotels de la cadena, però eren més lluny i no podia. Ells tenen massatgistes i quiromassatgistes, em van ajudar a modificar una mica la meva estructura de feina. Aquí no tinc lloc per fer embolcalls, però me n’han ensenyat i és meravellós. Quan pugui, m’instal·laré una dutxa i també els faré. Però sobre què és el quiromassatge i com es descontractura tenim la mateixa base. Després, cadascú té la seva metodologia. A més, una de les meves clientes ha obert un centre d’estètica a Santa Susanna i m’ha obert les portes per donar-hi massatges. És una cosa molt maca.

Es tracta d’un sector més masculí o femení?

Jo diria que per igual, treballo tant amb homes com amb dones, però la majoria de clients ens demanen més a nosaltres. En el cas de les noies joves, demanen altres dones perquè tenen vergonya. I en el cas dels homes, sobretot d’algunes nacionalitats, també volen que sigui una dona qui els faci el massatge perquè no volen que els toquin altres homes. Malgrat ells puguin estrènyer més, ja sabem quina força hem d’aplicar, hi ha tècniques. A mi no m’agrada utilitzar molta força, així que faig la mateixa maniobra diverses vegades. Trigo una mica més, però faig menys mal.

Ha valgut la pena?

Si. Abans m’aixecava cada dia a les 4:45h sense il·lusió. I ara ho faig tot tan feliç. Puc tenir 8 o 9 clients en un dia, vaig arribar a donar 10 massatges sense parar; en aquell moment pensava que estava molt cansada, però ni me’n vaig adonar, perquè ho feia amb il·lusió. I no a tots els clients cal aplicar molta força amb massatges descontracturants, també hi ha qui ve perquè està molt estressat o perquè té les cames inflades. Vull viure feliç i tranquil·la i ho estic aconseguint.