Vet aquí un estiu…
… com un altre…, dirien molts. I segurament tenen raó: calor, xafogor, turistes per tot arreu de dia i de nit, bars plens, restaurants plens, hotels més o menys plens, cotxes i autocars amunt i avall, persones passejant, comprant, prenent una “copa” o menjant un gelat…, com cada any!
És el que té això que en diem “temporada turística”. El poble s’omple de nouvinguts temporals que cerquen una platja, llocs on menjar a preu econòmic o mirar de “lligar” amb una persona del sexe que sigui (ara ja no es porta allò del “sexe contrari”, no és políticament correcte, sembla). La vida diürna es barreja amb la vida nocturna i hi ha molta xerinola i molta rauxa si es pot…, i els veïns més perepunyetes no ho impedeixen.
A Calella l’estiu -diuen- és una festa continua, que no s’atura mai. I sí, sembla que és cert, atesa la realitat que es pot observar si hom passeja pels carrers, per la platja o per qualsevol lloc on els visitants treuen el cap.
I com no pot ser d’una altra manera, els visitants venen de diferents països i amb diferents parles. Una bona oportunitat per practicar l’anglès que ens ensenyen els i les esforçats mestres de “llengua estrangera” (el català encara no entra dins la categoria, però amb el temps no seria estrany) als centres educatius.
Els nostres adolescents/joves obrint-se a les noves experiències que els dóna viure en una ciutat turística amb un nombre incert d’expectatives per viure una aventura amb una persona d’un altre entorn (al més pur estil dels nostrats “catrans” d’altres èpoques pretèrites).
I els més veterans, recordant aquella Calella que ja no tornarà, però que encara els dona tema per les tertúlies sota els migrats arbres del Passeig de Mar, o a les terrasses on es pot observar de ben a prop tot el què passa pel davant. Una tasca entretinguda i que ofereix oportunitats oratòries als més avorrits de la casa. Els grans miren enrere i diuen que abans sí que el turisme era de “qualitat” i no pas com ara (una cosa curiosa és que gairebé mai ningú explica exactament què vol dir això de “turisme de qualitat”, tret que parlem de diners, és clar). Però aquests mateixos no treuen els ulls de sobre a la noieta rossa, amb minifaldilla o amb una brusa transparent…, i pensen “abans anaven més tapades”. És clar que les nostres “iaies” també gaudeixen de les meravelles que els ofereixen els fornits joves, amb les “tauletes de xocolata” que es passegen en pantalons curts i samarretes ben ajustades, quan no directament en banyador. Elles, més discretes, però sense perdre’s l’oportunitat…, que estem a l’estiu i això és Calella!
I en mig de tot plegat, una munió de persones que es passen tot el dia treballant per tal que la festa i els serveis que ofereixen els establiments turístics estiguin a l’alçada. Homes i dones que treballen per sous ben baixos, un munt d’hores i passant calor, faltaria més. Aquests són els veritables herois de l’estiu! Un merescut record per la feina imprescindible que fan.
… i així és com es van passant els dies i les hores en una ciutat turística, on el més destacable és que no passa res o que passen moltes coses… però ningú està per pensar-hi. Fa molta calor i a l’aigua del mar si està de meravella… o a la piscina, que tot s’hi val.
I un altre estiu haurà passat en un tres i no res.
PD: com podreu observar, un article que diu alguna cosa, però que no diu res… com l’estiu!
