50 anys de l’arribada de l’aigua del riu Tordera a Calella
#lectoropinaCalellaCOM: Pere Porti
El 28 de juny de 1973, arribava la portada d’aigües des dels dos pous d’extracció situats al terme de Palafolls, junt al riu Tordera, fins al nou dipòsit regulador de Calella. Els seus 13 quilòmetres de recorregut significaven deixar enrere tot un seguit de penúries tècniques i sanitàries que durant anys havien portat de cap a les autoritats. No va ser fins el mandat de l’alcalde Joan Llobet Casau (1968-1975) que es va emprendre la difícil tasca de solucionar el problema de l’abastiment d’aigua amb garanties, a la ciutat de Calella. El senyor Llobet era un industrial del sector de les instal·lacions elèctriques i de fontaneria i, per tant, molt conscienciat amb la problemàtica que tenia Calella en aquella època fruit del ràpid creixement de la demanda vinculat a la gran expansió turística de la ciutat amb la construcció de nous hotels equipats amb piscina i bany a les habitacions.
Ja a l’any 1908, l’Ajuntament d’aquella època havia promogut un projecte de transvasament de l’aigua del riu Tordera, realitzat per l’arquitecte municipal, que tenia un traçat paral·lel al de la via del tren. Aquests treballs no es va poder realitzar i, no és fins el 1936, a les portes de la Guerra Civil espanyola, quan el Ministeri concedeix un crèdit per fer l’obra que queda sense efecte per l’esclat del conflicte bèl·lic. És precisament durant el temps de lluita que el Consistori es fa càrrec de l’abastament d’aigua al municipi i es plantegen altres vies de subministrament d’aigua a la ciutat.
Tot just acabada la Guerra Civil, una de les prioritats de les autoritats d’aquell moment és dotar al municipi d´una xarxa moderna que vagi substituint a la dissenyada a començaments de segle per l’arquitecte Jeroni Martorell i, per fer-ho, dota d’entitat legal la Comunitat de l’Aigua de Mina, qui serà l’encarregada de la captació d’aigua de diferents fonts, bàsicament de l’entorn de les rieres, especialment de la de Capaspre, on s’extreu de diversos punts, alhora que es vol construir un dipòsit per assegurar millor el subministrament.
A finals de la dècada dels seixanta, Calella gaudeix d’una nova indústria que va substituint paulatinament a la tèxtil, és la turística, que comporta unes necessitats molt diferents a la que els habitants de la ciutat estaven acostumats. I amb la massificació de la ciutat esclaten també els problemes sanitaris de l’aigua, fins el punt que en el 1970 s’arriba a prohibir beure aigua de l’aixeta.
La xifra de 10.000 habitants de Calella s’assoleix el 1973 i també la de 70.000 turistes que ens visiten, alhora que es detecten problemes a dos centres educatius de la ciutat i fins i tot en un hotel s’hi produeix una infecció generalitzada que s’ha de tractar amb antibiòtics. Calç, salabror, excés de clor, no es trobava el punt d’equilibri. Quan la situació ja és extrema és precisament quan flueix l’aigua del Tordera, el 28 de juny de 1973 , just al començament de l’estiu. A tall d’anècdota, les primeres aigües estaven previstes que arribessin a Calella quatre dies abans, per Sant Joan, el dia del sant de l’alcalde, però un trencament de la canonada a l’alçada de Pineda que va inundar part de la població veïna va fer retardar la data esperada.
Al cim del Parc Dalmau es van construir dos dipòsits amb una capacitat aproximada de 2.500.000 litres cadascun i que suposaren la tala d’una cinquantena de pins que va ocasionar un gran enrenou, però aquest sacrifici va ser essencial per a preservar i regar l’arbrat de la població i, és clar, per a garantir el consum domèstic, turístic i industrial.
El projecte el va dirigir l’enginyer Batet, es va engegar a iniciativa de Francesc Vilaró, comissari d’aigües del Pirineu Oriental i el Servei geològic del Ministerio de Obras Públicas d´aquella època va ser qui va localitzar el lloc idoni per a la captació de les aigües al marge dret del riu Tordera, però sense la visió i la perseverança de l’alcalde Llobet, aquest projecte hagués tardat molts anys en poder-se fer realitat.
