Eleccions municipals 2023
Quan arriben les eleccions municipals, els partits elaboren els “programes electorals”, és a dir, exposen quines seran les accions que realitzaran en cas que la fortuna en forma de vots els permeti arribar al govern de la ciutat o del poble. És habitual i des de les primeres eleccions així ha estat. Tots els partits, amb més o menys fortuna, han elaborat els seus programes d’accions per tal que els possibles votants puguin conèixer i valorar les propostes…, sempre amb l’esperança que el “seu” serà el millor. Però si analitzem amb una mica de calma les diferents propostes, s’hi detecten grans diferències. Intentaré exposar els “models” de programes més habituals.
Model 1 (ni idea del poble): programes fets des del partit central. Exposen actuacions que podrien dur-se a terme a qualsevol municipi. Poques propostes s’ajusten a les necessitats reals de la ciutadania.
Model 2 (barreja de propostes): hi ha propostes que s’ajusten a les necessitats del municipi i altres que no. Solen haver-hi propostes “per omplir” el programa.
Model 3 (pensant en grans accions): en aquest model es prioritzen les “grans” accions o actuacions i queda en un terme secundari tot allò que fa referència al dia a dia. També es consideren programes “cortines de fum”, ja que obvien problemes importants i ho tapen amb grans actuacions, no sempre necessàries.
Model 4 (ho resolem tot): són programes molt llargs que procuren donar resposta a tot el que sigui necessari. Sovint tenen l’inconvenient que no és possible fer-ho en només 4 anys. Però hi ha grans projectes i també accions del dia a dia. Interessant perquè demostren que el partit coneix bé la ciutat, però vol fer-ho tot i això és complicat.
Model 5 (salvador de la ciutat): és el típic model que fa propostes per resoldre tot el que no està resolt o no funciona. Són programes molt pensats, però sovint necessiten temps i una quantitat molt gran de diners per fer-ho efectiu. No sempre es tenen els diners.
Model 6 (“puedo prometer i prometo”): és el programa que es fonamenta en el candidat, per tant, és un model personalista on tot el què es proposa només serà possible si el/la candidat/a ho fan tot i ho controlen tot ells/elles.
Model 7 (tranquils…): programes que mostren un interès en determinats temes bàsics: seguretat, neteja, recollida de residus, aparcament, mobilitat i serveis socials…, la resta…, doncs no és tant important.
Model 8 (innovadors): proposen accions que volen “trencar” amb la rutina, amb el què s’espera, amb allò que seria pràctic i útil…, i proposen idees que no sempre saps si és en serio o una broma. Però a vegades, amb el temps, acaben per convertir-se en interessants.
Model 9 (quatre coses i endavant): són programes curts, amb quatre generalitats i amb poca consistència i menys precisió. Un programa que pot agradar a molta gent perquè no diuen res que pugui desagradar. Però no es mullen.
Model 10 (no programa): en realitat són proclames de bones intencions però sense aportar accions concretes. Generalistes i poca cosa més. Però en realitat no és un programa.
Com podem observar, un decàleg de models de presentar programes electorals. Es pot arribar a una conclusió: el programa perfecte no existeix.
En tot cas, hi ha una sensació que el ciutadà percep: si s’ajuntessin tots els programes en un de sol i els partits fessin només la meitat del que diuen que faran, és segur que la ciutat avançaria molt. Doncs això, que en realitat són les aportacions de tots els programes -tret dels que no aporten res-, el que caldria tenir en compte, i no quin partit governa o deixa de governar. Si les propostes són bones pel municipi i la ciutadania…, no seria bo deixar de banda els interessos de partit i treballar pels interessos de la ciutat i de les persones?
A partir del dia 29, veurem quin programa guanya les eleccions i, més endavant, quin programa es dur a terme en realitat.
Això sí, cal anar a votar -a partits democràtics, òbviament-, perquè no fer-ho és donar peu a que els partits autoritaris tinguin presència als ajuntaments. La democràcia és una gran festa de la participació quant la majoria de votants hi participen.
