Albert Comas (CUP): “Hem remogut consciències amb les escombraries, sinó s’hauria normalitzat el desgavell”

Ja ha començat la campanya electoral, és la primera que fa com alcaldable, com l’afronta?

Amb moltes ganes de treballar pel municipi. El fet que sigui alcaldable tampoc suposa una pressió molt gran, perquè estem acostumats a treballar en assemblea. Ara sí que em tocarà a mi ser un dels portaveus a dins de l’Ajuntament, però com que és un treball col·lectiu, em remeto al que diu l’assemblea, que és molt dinàmica.

Un dels temes en els que més han treballat, i que han aconseguit, és la platja de gossos a través de la consulta popular. Vostè va tenir un paper especial com a part del grup promotor. És això el que l’ha portat a ser cap de llista?

No, en aquesta consulta vam ser molts membres de l’assemblea que hi vam estar treballant moltes hores. Vam haver de mirar les bases per poder fer-la, vam preguntar dues vegades al ple i se’ns va negar, vam demanar també fer una consulta sobre l’Aldi… aquesta tasca és impossible que una sola persona la pugui fer sola i que tingui més visibilitat que d’altres, perquè va ser col·lectiva. I ens encantaria fer més consultes, segons la llei se’n poden vàries cada any. Té més legitimitat mil persones que van a votar que 20 persones que decideixen per la resta.

La consulta popular sobre la platja per gossos va ser la primera que es feia a Calella després de 40 anys. Hi van participar 1.313 persones, un 8,3% del cens, però Albert Comas afirma que té més legitimitat que el que decideixin els 17 representants polítics del ple.

La platja de gossos és la fita més important que ha aconseguit la CUP aquesta legislatura, tot i no estar al govern?

Jo crec que n’hem aconseguit d’altres també. Primer de tot, hem remogut unes quantes consciències que no haurien estat visibles, com la problemàtica que envolta les escombraries. Hem fet un treball de fiscalització molt participat, fins i tot per persones de fora de l’assemblea. Sinó, tot això s’hauria normalitzat com si no passés res malgrat el desgavell tan important que hi ha dins l’empresa i en la fiscalització que hi ha hagut des del propi Ajuntament.

Després d’aquesta fiscalització, quin és el model que proposen per Calella?

La municipalització del servei, tant de la neteja com de la recollida d’escombraries. El fet que s’externalitzi és perquè resulta més còmode per part de l’Ajuntament, es treu la responsabilitat de sobre i sovint són les multinacionals les que agafen la concessió. Representa entre un 10% i un 14% del pressupost municipal dels municipis, a Calella està sobre els 2,6 milions d’euros. Si hi sumem el tractament de les escombraries que es fa a Mataró són 3,5 milions d’euros, és el servei al qual més diners destina l’Ajuntament. Les multinacionals es barallen per poder portar els serveis, però al mateix temps s’ajuden; la majoria han estat multades per repartir-se els contractes, perquè per elles és un botí. Tenen beneficis no posant el personal necessari, no fent els serveis que toquen i s’estalvien diners no posant la flota adient; a Calella han passat les tres coses.

L’Ajuntament pot assumir la municipalització del servei o plantegen la creació d’una empresa pública? Amb la llei de racionalització de l’administració local (LRSAL) no es pot contractar més personal.

L’Ajuntament hauria de crear una empresa pública i fer un estudi econòmic i comptable del que repercutiria a les arques públiques. L’experiència diu que surt molt més barat que si ho porta una multinacional, tenim l’exemple de Pineda. L’empresa ha tingut guanys per una mala supervisió de l’Ajuntament, per això és important l’estudi comptable i avançar cap a la municipalització. Però com que no hi ha hagut una feina ben feta de la regidoria, no hi ha hagut informes ni actes de les reunions, no podem sancionar l’empresa ni demanar la rescissió del contracte. Però nosaltres sabem quins serveis no s’estan fent i quina és la maquinària que falta. I hi ha hagut una gran falta de transparència per part de l’Ajuntament, hem hagut d’anar a organismes externs com és la GAIP, que li va dir al govern que ens havien de donar la informació. Nosaltres treballarem per la transparència encara que ens pogués perjudicar en certes coses. La fiscalització és clau i fa que hi hagi un millor govern.

Encara en l’àmbit del medi ambient, la CUP considera un error el cobriment de la Riera Capaspre. Per què?

Estem en un context de canvi climàtic i es preveu que hi hagi períodes de sequera i fenòmens meteorològics més intensos. A la costa tenim rieres de les quals baixa l’aigua molt ràpid, han de tenir sorra perquè l’aigua es pugui anar filtrant i fent el seu camí, anar cap a la renaturalització. Com més ciment posem a la zona de la muntanya, més riuades es desencadenen i es produeixen les catàstrofes. Creiem que les intervencions que s’han fet a la Riera Capaspre són contràries als plans de desenvolupament urbanístic amb una previsió de futur. També creiem que s’ha d’adaptar cap a la sobirania alimentària.

D’aquí ve la seva proposta de destinar terrenys de la part alta de la riera per usos agrícoles.

Si, ara estem comprant molts productes que venen de l’altra punta del món i ecològicament no és sostenible, però d’aquí un temps tampoc serà efectiu pels preus del transport, que aniran pujant cada vegada més. Si omplim la part alta de la Riera Capaspre de formigó, amb els 2.500 habitatges que preveu el POUM, no només augmentem el risc de riuades, sinó que ens quedem sense terrenys per poder fer producció alimentària i energètica.

La CUP vol fomentar la pagesia destinant terrenys agrícoles de la part alta de la Riera Capaspre, al mateix temps que crear una comunitat energètica local. El seu objectiu és que Calella sigui productora d’aliments i energia.

Per tant, plantegen crear una comunitat energètica local, una proposta que està molt de moda.

És el futur, cal una descentralització energètica amb una inversió local, però si establim un bon pla, no ho ha de pagar tot el municipi. Tots els fons Next Generation són per avançar cap a la sostenibilitat. També cal mirar la gestió de l’aigua, hi ha un 20% de pèrdues d’aigua per fuites pel mateix de sempre: un model público-privat que busca beneficis i no fa el servei adient.

Si no es poden construir aquests habitatges que preveu el POUM a la Riera Capaspre, i tenint en compte que a Calella hi ha un problema important en aquest tema per uns lloguers molt alts, molts habitatges buits i d’altres d’ús turístic, com pot créixer Calella? O no pot créixer més?

Els informes preveuen un creixement màxim a Calella d’uns 980 habitatges aproximadament. En el mateix estudi, es diu que al casc urbà hi ha capacitat per construir uns 500 habitatges, pel que en tindríem la meitat. I hi ha un nombre important d’habitatges buits, un 14% segons un estudi ja antic, del 2012. Estem parlant que en un parc d’habitatges de 10 mil, serien uns 1.400 buits, pel que tenim possibilitat de creixement. S’ha de fer un recompte que s’està fent ara, però que ha trigat molt.

I un cop tenim el recompte, què cal fer?

Apujar l’IBI perquè entrin al mercat, que és el que ens interessa. Amb aquests pisos al mercat i els habitatges que es poden construir, tenim marge de maniobra. Hi ha dues preocupacions pel que fa l’habitatge: hi ha gent que no se’l pot pagar i també la manca de pisos de lloguer.

Potser no hi ha habitatge de lloguer perquè una bona part són d’ús turístic.

Per aquí anava. Amb l’IBI podem gravar els habitatges de famílies amb més recursos i els d’ús turístic i, en canvi, disminuir-lo a les persones més vulnerables, que els impostos siguin progressius en funció de la renda. Hi ha unes 400 llicències d’ús turístic declarades i també es calcula que hi ha moltíssims pisos turístics il·legals. Per tant, primer de tot, han de ser identificables. I també s’ha de donar la possibilitat de revocar la llicència si el veïnat no el vol perquè provoca molèsties i aplicar moratòries perquè no es donin més llicències. També cal buscar de quina manera es poden convertir a lloguer social els pisos buits de grans tenidors i posar a disposició els pisos de l’Ajuntament i les seves estructures, com Hàbitat Solidari. A la caserna de la Guàrdia Civil, per exemple, hi ha habitatges buits, cal pressionar al Ministeri de l’Interior perquè passin a lloguer social. Crear una borsa d’habitatges per persones a les quals han desnonat i que són casos de vulnerabilitat extrema.

Comas afirma que Calella encara pot créixer perquè hi ha espai per construir habitatges i d’altres buits que han de passar al mercat de lloguer, pel que volen apujar l’IBI dels pisos buits i dels habitatges d’ús turístic. També considera que no s’han d’atorgar més llicències turístiques.

Parlar d’habitatge també porta a parlar de l’ocupació, la gent té la percepció que la CUP és massa flexible i que fins i tot dona facilitats a les persones que ocupen amb la filosofia de treure-li als bancs.

Es pot mirar l’habitatge des de la vessant especulativa, que és l’actual, on el mercat decideix les polítiques que es porten a terme, o es pot mirar des de la vessant del dret. La mateixa Constitució diu que tothom ha de tenir un habitatge, però només l’apliquen quan els interessa. Sobre l’okupació a grans tenidors que abusen per tenir encara més beneficis dels que tenen i deixen a famílies sense casa, sempre triem a les persones. Sí que hi ha problemes amb l’ocupació, és innegable que hi ha persones que en fan un mal ús, però molts cops no s’adequa a la realitat. La justícia actua diferent si entren a l’habitatge d’una família, sigui primer, segon o tercer habitatge, perquè hi ha un judici ràpid i els fan fora de seguida. En els casos de grans tenidors és molt més enrevessat i perdura més en el temps. Ningú ha de tenir por perquè entrin a casa seva, això no passa, s’entra en un populisme que tanta força dona a la dreta per culpabilitzar als més pobres.

El turisme és el motor econòmic de Calella, però això comporta que hi ha un atur estacional important i que si falla, l’economia de la ciutat es veu tocada, com va passar amb la pandèmia. Com es pot diversificar?

El turisme és un pilar fonamental, però el que més males condicions de vida genera és el de sol i platja; primer per l’estacionalitat i després per la competència, que obliga a baixar preus i fa que hi hagi més precarietat. Això fa que Calella sigui una ciutat empobrida: a Catalunya hi ha una mitjana d’ingressos per persona de 18.200 euros l’any, mentre que a Calella és de 15.400 euros l’any. Com es pot solucionar? Apostar per un turisme cultural, de proximitat, introduint elements com la muntanya, la zona de la riera amb uns arbres per fer pícnic, anar a fer excursions i rutes en bici. També amb el jaciment del Roser; tot i que s’ha malmès una part per un acte d’especulació urbanística, abasta molt més terreny. Però és necessari un estudi de diversificació econòmica. Es va intentar amb el Calella Sport City Lab, però ha sigut un fracàs, perquè no podem encotillar. Hem de crear un coworking on les empreses emergents puguin tenir assessorament i recursos per treballar. I també hi ha una zona reservada al costat de l’autopista que podria ser per usos industrials.

La CUP vol treure els cotxes de la façana marítima. On es traslladen aquestes places si ja falta aparcament?

S’han de treure paulatinament. Gestvia s’haurà d’endeutar demanant un crèdit per fer el pàrquing de l’Hospital, es calcula que costarà entre 4 i 5 milions d’euros, però no s’ha fet cap estudi de viabilitat. Depenent de les condicions que posi el CatSalut per les places dels treballadors i dels usuaris, potser no sortirà rendible. Les propostes que estan ara al calaix de Gestvia coincideixen en el model de mobilitat que nosaltres tenim en ment, que és pacificació al centre i pàrquing a les rodalies. S’haurà de fer un pla de pacificació, mirar per quins carrers poden passar els cotxes i per quins no. A proposta del consell de Gestvia, no és propietat de cap partit polític, s’està fent un estudi per fer un pàrquing en alçada a La Muntanyeta. També tenen guardat un estudi per fer un pàrquing soterrat al mercat. S’haurien de mirar els costos i veure quin és tècnicament més viable.

Treure els cotxes de la façana marítima, reduir-los al centre de la ciutat i estudiar la viabilitat dels aparcaments que ja està portant a terme Gestvia -en alçada a La Muntanyeta i soterrat al mercat- són les propostes de mobilitat de la CUP.

En la seva presentació van afirmar que volien deixar de ser la “mosca collonera de l’oposició” i passar a l’acció, a governar. Amb qui pactarien?

Amb qualsevol partit que faci polítiques d’esquerres. Tenim unes línies vermelles, que són els partits que no respecten el dret a l’autodeterminació. Amb aquests no hi pactaríem, amb la resta estem oberts.

Vostè és professor, també altres membres de la llista treballen en el món de l’educació. En aquest àmbit, volen dotar a l’Oficina Municipal d’Escolarització de més pes en les inscripcions escolars.

És una proposta per poder canalitzar millor les inscripcions per evitar la segregació escolar. A Calella hi ha moltes més línies a la concertada que a la pública i això genera un biaix, perquè la proporcionalitat d’infants d’origen migrat es veu molt més reflectit. Només cal mirar les entrades de les escoles. Les escoles han de ser un reflex de la societat, pel que han de tenir una proporcionalitat igual. També cal dotar de més recursos les escoles; l’AFA de La Minerva s’ha queixat que no tenen prou recursos per fer front al manteniment del centre i això no pot passar, ha d’haver una inversió municipal adequada. Les extraescolars també poden arribar a ser elitistes pel cost de les matrícules, hauria d’haver un sistema de beques per cobrir el cost en funció de la renda de les famílies.

Parlem de les diferents franges d’edat de la població. Quines són les seves propostes per la gent gran?

Hem rebut la proposta dels socis de l’esplai La Caixa per fer un centre cívic per la gent gran i nosaltres ho veiem bé, no hi ha cap espai públic actualment. Però creiem que també ha d’oferir serveis preventius, com fisioteràpia. Hi ha la proposta de fer-ho a l’aparcament de Bartrina; fer l’avantprojecte i el projecte costaria uns 200 mil euros, l’Ajuntament ho pot assumir i després presentar-lo a diferents administracions per buscar el finançament per realitzar-lo, no es pot executar exclusivament amb recursos municipals. A partir d’aquí, es pot construir progressivament, començar per la planta baixa i anar aixecant pisos.

I pel que fa a la gent jove?

Calella està perdent molta gent jove que ha anat a estudiar a les capitals; com que aquí hi ha treball poc qualificat pel turisme, quan els joves tornen d’estudiar no troben feina i marxen, estem perdent talent. Cal crear incentius perquè puguin crear les seves estructures i empreses diversificant l’economia. També degut al preu de l’habitatge, molta gent jove marxa a viure fora, hem de donar ajudes al lloguer, és importantíssim. I hi ha molt pocs espais d’oci nocturn, hauríem de tornar a generar unes dinàmiques per recuperar-lo, però trobant l’equilibri perquè no resulti una molèstia pels veïns, que és el que ha passat sempre. Potser amb més agents cívics i policia de proximitat.

Hi ha un sentiment generalitzat que no hi ha suficient policia ni prou seguretat. Com es pot solucionar?

Com més rics i més pobres hi ha, més augmenta la desigualtat, el que fa créixer la inseguretat. Per tant, la primera mesura és implantar unes polítiques socials adients. I a l’hora de la veritat, les classes altes són les que més diners s’embutxaquen. A més, quan parlem de seguretat, sembla que sempre s’ha de focalitzar amb més policia, més càmeres, més repressió. Nosaltres creiem que ja està ben pressupostada la policia, és la segona despesa més important de l’Ajuntament, estem parlant de tres milions d’euros. Cal fer un treball de base, fer assemblees de barri amb regidors i policies de barri. A partir d’aquí, fer una diagnosi de què està passant realment i quins són els focus de criminalitat delinqüencial i els de vulnerabilitat per aplicar mesures preventives. Entre les mesures socials que volem aplicar hi ha obrir un menjador social, el de Poblenou moltes vegades està col·lapsat. Ho hem demanat moltes vegades a l’elaboració dels pressupostos i ens ho han negat. També habilitar un espai amb lavabos i dutxes, no requereix una gran inversió. No estem fent una carta als reis amb propostes inassolibles, estem tocant de peus a terra.