Calella nova, Calella vella
Des de fa temps, es ve parlant sobre el tema: a Calella cada vegada hi ha més persones que han vingut a viure a aquesta ciutat, però que no hi tenen vincles ni arrels i, aleshores, diuen coses en relació a la ciutat que no acaben de quadrar amb el que en realitat ha passat i passa. Són persones que venen amb idees o conceptes diferents perquè, una bona part, venen de grans ciutats, com Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramanet, Sant Adrià, etc… o venen d’altres països, amb tradicions diferents i referents molt diferents. I això xoca amb els que han nascut a Calella i ja tenen una certa edat. A veure, no es tracta de manifestar res en contra d’aquesta realitat, perquè està clar que aquesta està canviant en relació al passat històric.
A Calella, abans de l’esclat turístic dels anys 70, qui més qui menys coneixia als seus veïns, es compartien costums i tradicions, hi havia lligams familiars i d’amistat molt potents i això “unificava” la imatge del poble. A partir dels anys 80, s’inicia un lent creixement poblacional. Venen persones de diferents llocs d’Espanya i una mica més tard, de diferents llocs del món. Es comença a trencar aquella unitat i els vincles es van diluint. És el preu que Calella paga per ser un municipi obert i acollidor. A poc a poc, a la ciutat van arribant persones que són alienes totalment a la seva història local. No coneixen els llocs ni els noms tradicionals i populars, no tenen els referents culturals dels autòctons, no es senten representats per determinades formes de fer…, es comença a construir la “Calella nova”.
En aquest context, sembla normal que molts calellencs es sentin “agredits” i no vegin amb bons ulls aquests nouvinguts. Certament, també hi ha qui ve i vol fer coses que no tenen cap arrelament en la idiosincràsia del poble. Hi ha visions diferents i si una persona de “fora” comença a dir com s’han de fer les coses a un de Calella, ja tenim una afronta que el nadiu no està disposat a acceptar. I a mesura que els nouvinguts van incrementant-se, aquests desencontres es van fent més i més freqüents. És un procés normal i és una situació que farà, de manera irrefutable, que la ciutat vagi canviant.
De tota manera, haig de manifestar que m’agradaria, com a calellenc de tota la vida, que els nouvinguts fessin un petit esforç per conèixer la història local, el seu passat, d’on venim i que hi hagués un respecte per aquest passat. Accepto de bon grat que la ciutat -la Calella nova-, vagi evolucionant cap a una societat local diferent del que hem conegut. El progrés és això precisament. En canvi, resulta difícil acceptar allò que proposen algunes persones que volen “imposar” la seva visió o que, des del desconeixement històric, proposin coses que ja s’han fet o que ja sabem que no funcionen. Calella no és una gran ciutat, i alguns aspectes de convivència seguint el model d’una gran ciutat no funcionen a Calella.
La Calella nova serà el que els seus veïns vagin construint. I cal construir una comunitat que proposant noves manera de fer i d’actuar, respecti el seu passat, la seva història, els seus costums i, sobretot, el seu tarannà. Ningú pot imposar res a ningú. Ni els de Calella de tota la vida als nouvinguts, ni aquests darrers als calellencs de tota la vida.
La Calella vella té moltes coses interessants en relació a la seva història, als seus costums, a les seves tradicions i, fins i tot, als seus noms. Perdre tot aquest bagatge seria una veritable pèrdua d’identitat. I això no hauria de ser.
Personalment, no sé com serà el perfil de persones que viuran a Calella d’aquí a 50 anys. El que sí que tinc clar és que aquelles relacions que existien entre els veïns de fa 50 anys enrere no hi seran. Serà una ciutat més rica en diversitat i no sé si més pobre en identitat. En tot cas, espero i desitjo que sigui una ciutat amb una identitat pròpia, que no sigui un poble dormitori amb persones que hi “viuen” i alguns que hi “treballin”…, però sense els vincles amb el territori, amb la història, els costums i tradicions. Perdre identitat seria un greu error.
Acabo. Venim d’una Calella vella, amb moltes coses bones i anem cap a una Calella nova per construir. Esperem que sigui, almenys, una ciutat de la que tots ens sentim orgullosos de formar-ne part.
