Marc Buch: “Ajuntar persones amb il·lusió per Calella em va portar a presentar-me amb Junts”

Com valora aquest any i mig de mandat? Va ser difícil adaptar-s’hi tenint en compte que va assumir l’alcaldia de forma sobtada per la malaltia de l’exalcaldessa, Montserrat Candini i no per presentar-se directament com a alcaldable?

Va ser un moment complex, va suposar un canvi important a la meva vida. No és el mateix ser regidor que ser alcalde, en el sentit que, tot i que no em venia tot de nou perquè ja tenia molta experiència, quan estàs a l’alcaldia tens una visió molt global de tota la ciutat i de tot el govern. Quan ets regidor també la tens, perquè comparteixes moltes hores amb companys regidors, però l’alcaldia va ser un repte important. La valoració que en faig és molt positiva, a nivell personal és un honor ser alcalde de la meva ciutat, sempre ho explico: sóc fill de Calella, m’he educat a Calella, m’he enamorat a Calella i faig la meva vida a Calella, què més podria aspirar que ser alcalde de Calella. A més, en aquest any i mig hem aconseguit tirar propostes endavant i, sobretot, he pogut demostrar el meu tarannà polític del diàleg, tot i que les circumstàncies d’aquest mandat tampoc han estat fàcils.

Ha sentit durant aquest temps que el comparaven amb l’exalcaldessa?

Les comparacions sempre hi són, segur que en algun moment o altre la gent pensa: “amb la Montserrat Candini era així, o amb en Josep Maria Juhé era aixà o amb en Josep Basart era de tal forma”. Però no ha estat excessiu. Tothom és adult i té clar que cada persona té la seva forma de fer i de funcionar. Comparacions, com és lògic, n’hi ha hagut, però poques.

Creu que la gent el considera successor de Candini?

Jo crec que no, perquè estava al govern i no tenia intenció de continuar. Però per les circumstàncies vaig assumir l’alcaldia i vaig tenir la il·lusió que et genera quan estàs al capdavant i veus tot el potencial que hi ha a Calella. És el que em va decidir a fer el pas endavant de continuar.

Des que va anunciar que liderava la llista de Junts s’ha generat una crisi de govern. Es pot governar una ciutat en aquest clima?

Es pot governar la ciutat si entens la política. S’ha entès que Calella és primer, el que cal fer és sobretot parlar, després pactar i finalment avançar. Tenir un projecte comú, que és el que hem tingut, i mirar sempre cap al futur.

Per quin motiu va decidir fer el salt a Junts?

 Jo tenia molt clar que amb el PDeCAT ja no m’hi sentia còmode, sobretot a nivell nacional feia temps que ja n’estava allunyat. Vaig ser-ne president local quan es va crear, quan no hi havia res més. En el moment que hi va haver el trencament, vaig plegar. No estava exposat mediàticament i en aquell moment no ho vaig explicar. A partir d’aquí, intentant agrupar la màxima gent possible, vaig arribar a l’acord amb en Josep Grima, amb qui tinc la gran avantatge de tenir relació personal, que facilita molt les coses. La nostra llista és independent, jo mateix ho sóc, no sóc militant de Junts. Tenim 17 persones independents perquè volíem ajuntar moltes persones que tinguessin sobretot il·lusió per Calella i ganes de fer coses, que és el que hem aconseguit i el que em va portar a presentar-me amb Junts.

Va rebre trucades o pressions per aquest canvi?

Si, públicament hi ha hagut persones que han discrepat. Només faltaria que no poguessin discrepar. Amb l’exalcaldessa Candini hi ha parlat? D’aquest tema no n’hem parlat massa, però és anecdòtic.

Marc Buch afirma que la política nacional del PDeCAT el va fer allunyar-se, també a nivell local, ja que va deixar de ser el president local de l’agrupació. Buscant agrupar persones es va unir a Junts, tot i que lidera la candidatura com a independent.

Governar la ciutat durant aquest any i mig li deu haver donat una visió del que necessita a curt i llarg termini. Quins són els aspectes que considera principals?

Hi ha un tema que és cabdal, l’aparcament. A Calella tenim més de dos mil places d’aparcament però en necessitem més. El nostre programa electoral, que a mi m’agrada més anomenar programa de govern, l’hem fet en quatre eixos. El primer és l’economia, que inclou el desenvolupament econòmic, el turisme, el sector serveis. Després tenim l’eix de territori i sostenibilitat; jo sempre dic que ens ho hem de mirar tot amb les ulleres de la sostenibilitat. El tercer eix és el servei a les persones, en el que hi entra la cultura, l’esport i la gent gran; i el quart eix és la seguretat. L’aparcament està dins del desenvolupament econòmic, perquè si nosaltres volem continuar sent una oferta turística atractiva, necessitem poder oferir més aparcament. Però no només pel turisme, escoltant el teixit comercial també ens diu que necessitem més aparcament perquè la gent pugui venir.

En el marc del desenvolupament econòmic també hi tenim altres opcions. A la sortida de l’autopista, a mà esquerra, s’està plantejant una proposta per fer una zona industrial enllaçada amb el polígon de Pineda, que té tota la lògica del món. Allà hi va també una rotonda. I també portem sota aquest paraigües totes les polítiques socials, perquè entenem que la millor és crear llocs de treball. Hem de ser capaços d’oferir a les persones independència econòmica, per tant, que puguin treballar, ajudar a tothom perquè pugui accedir al nou mercat laboral, que ningú quedi apartat.

Com preveu crear aquests nous llocs de treball? No es pot negar que Calella depèn del turisme i la pandèmia ha deixat al descobert que és una vulnerabilitat tenir tots els ous a la mateixa cistella.

Per exemple, amb el que comentava de desenvolupar un sector industrial, aquí estaríem generant llocs de treball. També en l’àmbit del comerç, consolidant aquest sector econòmic. Però també vindrà un nou hospital; l’ampliació a la pràctica és un nou hospital de 15 mil metres quadrats. Estem doblant capacitats, això vol dir que també necessitarem més personal. No parlem només de metges i personal sanitari, sinó que hi ha molta més gent al voltant que hi treballa, tot un seguit d’empreses que acaben generant llocs de treball.

També tenim altres propostes, per nosaltres la cultura és bàsica i volem que la gent que visiti Calella la vegi com un punt de referència cultural. Per això, a Can Saula no preveiem fer un centre cívic. En el projecte que s’està desenvolupant ara ja s’hi han fet modificacions; vaig demanar que fos molt conservador, en el sentit de preservar tots els elements històrics i el patrimoni. Sobretot a la planta baixa, que hi havia la sala d’estar, la cuina i l’escala. El primer i el segon pis no tenien massa valor, però si que hi ha una joia: al primer pis hi ha un lavabo original de principis de segle. Una persona experta en patrimoni ens va dir que era una de les primeres zones d’higiene personal, era pionera en aquell moment i en queden poques a Catalunya. Això en principi no es conservava, però ho hem preservat.

Nosaltres plantegem Can Saula com un punt de referència cultural, on hi haurà la pinacoteca Humet-Saula i altres exposicions itinerants al primer pis, no com es projectava inicialment a la planta baixa. El segon pis el volem destinar a equipaments culturals museístics. També tenim el pati, que és una meravella, on volem oferir propostes culturals diferents a les que tenim de gran format com el NEC, la Temporada Lírica o la Festa Major. En aquest espai també hi farem un punt d’informació turística, primer per optimitzar recursos, perquè el mateix conserge pot tenir formació en turisme i que pugui fer la recepció del públic. Però el que volem és que aquest punt d’informació turística expliqui la vessant cultural de Calella, ja que és molt rica. Lligat amb això, volem oferir packs culturals turístics, sobretot pel públic català, per vendre que Calella som un pol d’atracció cultural.

D’aquesta forma també es busca desestacionalitzar el turisme.

Si, també desestacionalitzant el turisme.

Can Saula s’està reformant des de fa un any, la intenció del govern, en aquell moment liderat per Montserrat Candini, era crear un centre cívic i una pinacoteca. Buch afirma que s’han fet modificacions en el projecte per tal de conservar alguns dels elements i per convertir-lo en un espai cultural i turístic.

Un dels projectes principals de Junts que ha anunciat és la reconversió del mercat municipal en un centre cívic.

Hem sigut ambiciosos però realistes, volem donar cobertura a les necessitats que té Calella. Per tant, plantegem fer el centre cívic al mercat municipal no només per les entitats, també per tota la ciutadania i potenciant les activitats culturals. Per exemple, amb bucs d’assaig, la gent que té un grup musical molts cops no sap on pot assajar a Calella. Si volem ser un punt de referència cultural, al centre cívic ha d’haver activitats adreçades a la cultura i també per gent gran, tot i que jo crec en la intergeneracionalitat. Una de les grans sorts que tenim els polítics és que parlem amb nens d’escoles que ens venen a veure i al vespre amb una persona de 80 anys; el contrast és tan gran que hem d’intentar com a societat que les generacions conflueixin més. Per tant, no volem que sigui un centre cívic per un únic grup d’edat, sinó per tothom.

Es va fer una remodelació del mercat amb una despesa important, però no ha funcionat.

És evident, no ha funcionat.

Què passaria amb les dues parades que queden?

Si hi fem un centre cívic, les parades no hi tindran lloc, però en els contractes hi ha previstes diferents opcions per resoldre les concessions. S’hauria d’indemnitzar aquestes dues parades.

Alguns dels usos que plantegen al centre cívic es podrien realitzar també a la Fàbrica Llobet, hi ha espais que estan desaprofitats, com els locals d’entitats que no estan ocupats durant totes les hores.

Si comparem 4 anys enrere amb ara, s’ha donat moltes més ales a les entitats, cada cop es comparteixen més els locals. Tenim gairebé cent entitats a Calella i cadascuna vol un local, el que demanem és que el comparteixin. Però nosaltres el centre cívic no ens l’imaginem únicament com un espai per les entitats, sinó un punt per tota la ciutadania. Un cop executat el projecte i es posi en funcionament, el que haurem de fer és contractar un dinamitzador perquè sigui capaç de generar activitat.

També vull fer un apunt pel que fa a les entitats: hem detectat que moltes es queixen que no tenen un espai per fer reunions de junta i trobades de petit format. Tenim l’Oficina de Turisme de la carretera que ara ja no té massa sentit; el tenia quan els turistes venien en autocar i paraven al davant, però ja no. Ha canviat molt i encara més després de la pandèmia. Així que acabarà sent la casa de les entitats, serà el punt de referència de la regidoria d’Associacionisme que volem crear i que tindrà tres potes. L’objectiu principal és ajudar-les en el sentit més legal, ja que sovint s’escapa el tema més burocràtic de renovació d’estatuts, d’obtenir el certificat digital, d’anar al registre, a Hisenda… plantegem crear la figura de l’assessor legal.

La segona pota seria una persona que es dediqui a cercar subvencions externes, com de la Diputació de Barcelona, de fundacions, de la Generalitat o de l’Estat. Però aquesta persona també ha d’agafar de la mà les entitats i acompanyar-les fins al final, ajudant-les a redactar els projectes. Això és una inversió de futur, perquè el primer any haurem d’ajudar-les a totes. El segon any també, però menys, i arribarà un punt que aniran soles. És molt important que aconsegueixin aquest finançament extern perquè no depenguin només de l’Ajuntament de Calella i perquè tinguin un coixí per poder ser més ambicioses i guanyar musculatura.

Junts vol convertir el mercat en un centre cívic, eliminant els usos comercials actuals, i que l’Oficina de Turisme, que ha quedat obsoleta per estar massa lluny del centre i de la zona turística, sigui la casa de les entitats.

Aquests projectes tenen un cost important, però també n’hi ha d’altres que requereixen d’una inversió molt elevada, com l’aparcament de l’Hospital, encara que sigui a través de Gestvia.

Gestvia té la virtut que és una empresa pública, pel que les regles d’endeutament no són les mateixes que tenim com a Ajuntament, tenim més marge de maniobra. S’ha de fer un pla de viabilitat que ha d’aprovar el ple municipal, desenvolupant un pla de negoci amb els diners que costarà, el nombre de places que tindrà i la quantitat de vehicles que hi passaran. Es plantegen tres escenaris, del més al menys favorable. Aquesta proposta es presenta als bancs per demanar finançament, determinant el risc que té.

En el cas del centre cívic, que si que són molts diners, la Diputació cada mandat dona finançament, que podríem utilitzar per adaptar la planta baixa i crear el primer pis.

Conservant l’exterior?

Conservant-lo i tornant a posar en valor l’edifici anterior, en el sentit que hi ha una coberta que té molt de valor arquitectònicament. En el seu moment, es va decidir posar un fals sostre i plantegem retirar-lo per tornar a la coberta original. També perquè aquest mercat té un sistema molt ben pensat de ventilació natural, és el que comentava abans de les ulleres de la sostenibilitat; si els arquitectes del moment ja hi pensaven, els que hem contractat per fer aquesta feina ens han dit que ho hem de potenciar.

La formació del nou govern es farà en plena Festa Major petita, ja la tenen preparada? I la Fira de Calella i la Festa Major de la Minerva?

I tant, la Festa Major petita ja està preparada i la de la Minerva ja està pensada. Es pot canviar, però per responsabilitat, com a alcalde i com a persona enamorada de Calella, havíem de tenir-ho organitzat, perquè són projectes que si vols que surtin bé no es poden treballar en dues setmanes. És com el NEC, que ja l’hem anunciat. L’any passat el vam impulsar molt, amb el regidor Torres vam fer un bon tàndem perquè també hi creia i ara hem fet un pas endavant important.

La Fira l’hem d’integrar més a la Festa Major i repensar-la una mica. Que s’entenguin com una sola. A la gent de Calella el que ens faltava era el vermut de l’Hospital, és el moment en què fas poble, és l’orgull calellenc. També entenem com a futur una fira amb quatre eixos: l’espai cultural amb el territori convidat; un espai gastronòmic on els restaurants de Calella hi puguin participar i hi tinguin el seu estand, perquè com més impliques el territori, més seu se’l senten; un espai familiar que no sigui només una ludoteca, on s’hi facin activitats pels més petits però també per totes les edats; i finalment, l’espai del km 0 i l’artesania. També volem estudiar la possibilitat que la gent de Calella pugui tenir un preu més reduït o, fins i tot, la gratuïtat de l’entrada. I també s’ha de parlar de les entitats, perquè potser el que s’ha de fer és una fira específica d’entitats, perquè per la Festa Major ja fan moltes activitats.

Els veïns del barri dels Codina s’han sentit històricament molt allunyats del centre. No només a nivell físic, ja que hi ha molta gent gran que necessita el bus per desplaçar-se, sinó també en el sentit de la pertinença. Com es pot revertir aquesta situació?

La gent dels Apartaments Codina són Calella, s’han de sentir calellencs. Nosaltres, com a govern i com a Ajuntament, però també tota la ciutadania, hem de ser capaços de fer que se sentin Calella. El gran repte és com ho fem. Potser planificant més activitats culturals a l’entorn, fent que la gent dels Codina o la pròpia associació cultural també participi a més actes de ciutat. Ara la Generalitat té el projecte per arreglar la banda nord de la carretera, que ja ho hauria d’haver fet després del Glòria i ho va deixar a mitges. En principi, ho ha de tenir fet l’any 2026.

També demanen ampliar els usos del parc infantil i crear una zona de petanca i un pipican.

El problema és que urbanísticament falta un espai comú. Quan es van projectar els edificis no es va planificar una plaça, que és un espai de trobada, on pots instal·lar jocs infantils… és el que falta. El parc infantil està en terrenys privats, però veig lògic el que demanen de reduir-lo per fer pistes de petanca. És fàcil d’executar, però hauríem d’arribar a un acord amb la propietat.