Quin model turístic necessita Calella?

Ara que ja comença la primavera i, amb aquesta, l’inici de la temporada turística a Calella, de nou apareix -com les orenetes-, la pregunta de cada any: quin model turístic té la ciutat? Quin model necessita? Cap a on ha d’anar el turisme a Calella? És un tema recurrent. I com que dona per escriure i opinar, doncs m’hi apunto.

Sota el meu parer i el què em dona la perspectiva de més de 60 anys de turisme a la ciutat, tinc clar que el model “base” del turisme és el que s’anomena de “sol i platja”. Ho ha estat des del llunyà 1953, any que es considera com l’inici del turisme a la ciutat (per cert, aquest any és el 70è aniversari, pels que els agrada celebrar efemèrides). Els primers turistes varen quedar meravellats per la platja, per la tranquil·litat (això avui ja no és així) i per l’hospitalitat dels veïns que acollien als primers visitants. En els anys posteriors, la platja i el bon clima eren els motius pels quals moltes persones venien a casa nostra. El punt àlgid, als anys 80, som molts els que recordem i tenim gravada a la ment una platja tant plena que amb prou feines es podia veure la sorra. Milers de persones “torrant-se” al sol maresmenc de Calella. La nostra destinació era coneguda i reconeguda com la “platja d’Alemanya”, segons alguna persona m’havia comentat. I em sembla bé. Aquest ha estat un model d’èxit. Per tant, res a criticar.

Però en aquesta dècada dels anys vint del segle XXI, encara pot ser vigent aquest model? La meva resposta és que sí. Ho és. I considero que seria un error estratègic pensar en canviar-ho. La platja de Calella encara té atractiu: per la seva llargada, pel tipus de sorra, pel clima, pel paisatge, per la tranquil·litat que hom pot trobar prenent el sol a la sorra… La platja és un actiu important i no es pot deixar perdre.

Però, certament, potser els interessos dels turistes han canviat i, en aquest sentit, tampoc és una mala idea pensar en complementar aquest model amb altres que poden ser útils als interessos locals: turisme esportiu, turisme de proximitat, turisme cultural, turisme familiar…, tots poden esdevenir formes de complementar el model bàsic de la platja i el sol. I tots ells poden oferir noves oportunitats de negoci…, com de mantenir els que ja estan funcionant.

Probablement, a aquestes alçades de l’escrit algú ja s’haurà adonat que no he dit res de l’oci nocturn -un dels punts forts d’atracció durant molts anys-, i la veritat és que ho he fet expressament. El meu parer és que caldria recuperar una part de l’oferta nocturna. Aquella que permet que, una vegada hem sopat, podem anar a prendre alguna copa amb la família i els amics. Aquella oferta de ball -discoteca o sala de ball-, per als qui els agradi. Pubs per escoltar bona música mentre es pren l’enèsima copa…, en definitiva, una oferta d’oci nocturn amè, divertit i que ens permeti gaudir de la festa. No, en canvi, crec que sigui necessari aquell oci nocturn fonamentat en la borratxera, els grups de persones begudes cridant i barallant-se a les tantes de la nit… No, aquesta forma d’oci no la necessitem.

La ciutat i les persones que hi viuen han canviat en aquests 70 anys de turisme. En els inicis tothom ho aplaudia i ho entenia. Avui hi ha persones que no volen patir les molèsties ni el soroll que implica el turisme. Tampoc el territori necessita continuar degradant-se per donar sortida als interessos turístics. Ni tampoc volem un monocultiu econòmic per al futur del poble. El turisme pot ser una font d’ingressos important per a moltes persones de Calella, però no té per què ser la única manera de guanyar-se la vida. I entre una cosa i l’altra, sembla clar que si que és totalment necessari dimensionar l’oferta turística a l’interès general del municipi.

Si volem una Calella amb futur, el turisme ha de continuar sent una bona font d’ingressos per a molts ciutadans. Això queda clar. Com ho és que fer un plantejament des de zero no és necessari: podem conservar i potenciar allò que funciona i mirar de trobar noves formes d’atracció per tal que persones de molts diferents indrets continuïn visitant-nos. Aquest, crec, és el camí més assenyat en aquests moments.

Calella és una de les destinacions turístiques més antigues de Catalunya i una de les pioneres. El temps passa i desgasta, cert, però també l’experiència ens hauria d’ensenyar el que ha funcionat i el què no. Aprendre dels errors i caminar a partir dels encerts (que n’hi ha hagut uns quants). Calella pot continuar sent una de les destinacions turístiques madures amb possibilitats de seguir oferint un lloc per passar uns dies de vacances inoblidables. Per aconseguir-ho cal mirar cap el passat, reflexionar sobre què s’ha fet bé i projectar cap el futur amb mirada positiva i engrescadora. Tot un repte!!

I com no, aquest estiu seguirem gaudint del sol i de la platja de Calella…, i que por molts anys més ho puguem fer!!