Els 5 micromasclismes que cometem o patim a diari

• Tenim clar que rebutgem el masclisme, però sovint no sabem identificar els micromasclismes i els cometem o patim sense ser-ne conscients. Aquests són alguns dels més comuns.

El masclisme s’associa habitualment a situacions on l’home exerceix el poder i la dona pateix algun tipus de maltractament o discriminació evidents. Per aquests casos hi ha una gran consciència social que ha portat a impulsar una gran quantitat de polítiques feministes.

Però hi ha expressions o fets que poden passar per alt fàcilment i que constitueixen el que s’anomenen micromasclismes, que el Termcat defineix com el “comportament interpersonal legitimat per l’entorn social que contribueix d’una manera poc perceptible a la discriminació de la dona en la vida quotidiana”. Estan tan interioritzats que també les dones els realitzen o els diuen sense tenir la consciència que va en perjudici del col·lectiu. Aspectes com la vestimenta de les dones, les desigualtats en la criança i les tasques de la llar o el simple fet de demanar el compte al bar poden constituir micromasclismes.

1. L’obligació de la maternitat. Expressions com “se’t passarà l’arròs” o “et quedaràs per vestir sants” són molt comunes i especialment cap a les dones. Impera una mena d’obligació tàcita cap a les dones perquè tinguin fills i no s’entén a aquelles que hi renuncien per centrar-se en la carrera laboral o simplement perquè no volen ser mares. Fins i tot se les carrega amb un sentiment de culpa per prendre la decisió de no reproduir-se, fent sentir que una persona no es pot sentir al 100% dona si no viu la maternitat Cap als homes, en canvi, no hi ha la mateixa pressió.
2. “Ajudar” a casa o amb els fills. Es dona per fer que la dona és la que s’ha d’ocupar de fregar, planxar o rentar els plats, i que l’home ja compleix amb la seva obligació pel simple fet “d’ajudar”. És un clar exemple de micromasclisme, fins i tot s’arriba a aplaudir a l’home pel simple fet de fer les tasques de forma conjunta. El mateix passa amb els fills, quan la dona és qui habitualment porta els menuts al metge o va a les reunions amb els professors.
3. Entregar el compte a l’home. Després de menjar a un bar o restaurant arriba el moment de pagar i moltes vegades, quan el cambrer arriba, entrega el tiquet a l’home, perpetuant la idea de l’home que manté econòmicament a la dona. Actualment, el compte es paga a mitges o es divideix i cadascú paga un dia. També es viu una situació idèntica quan ell demana una ampolla d’aigua i ella una cervesa, però el cambrer en arribar a la taula serveix la beguda alcohòlica a l’home i la “suau” a la dona.
4. El rosa és de nenes i el blau de nens. Comença a calar el missatge que els colors no tenen gènere, però durant anys i anys s’ha associat el rosa a les nenes i al blau als nens. De fet, a les festes de revelació del sexe del nadó que s’estan popularitzant encara es mantenen aquests dos colors. El mateix passa amb les extraescolars -dansa per les nenes i futbol pels nens- o amb les joguines -nines i cuinetes per les nenes i cotxes pels nens-.
5. Expressions sobre habilitats físiques o sentiments. Els estereotips de dones fràgils i amb capacitats físiques limitades es perpetuen a expressions com “córrer o plorar com una nena”, en canvi “els homes no ploren”. És evident que la demostració dels sentiments i les habilitats físiques no depenen del sexe, sinó de cada persona.