Enric Gómez (Estimem Calella) opta a l’alcaldia per suplir la “manca d’estratègia i la desafecció política”

• Gómez considera que l’acord al que ha arribat amb Candini ha estat un “acte de generositat per les dues parts”

• Treure els cotxes del centre de Calella, municipalitzar la neteja o subvencionar càmeres i alarmes als blocs de pisos són algunes de les seves propostes

• Enric Gómez Meléndez té 40 anys. Va néixer a Blanes i va viure un temps a Salou, però fa gairebé 20 anys que es va establir a Calella, on gestiona tres negocis: un de consultoria digital, la bolera i les contractacions comercials del tàndem musical que forma amb la seva dona. Per tradició familiar també té relació amb el turisme. Ha estat entrenador del Club de Futbol Calella i està vinculat amb entitats de la ciutat com Joventut Artística, entre d’altres. També ha estat columnista de CalellaCOM, on escrivia articles d'opinió crítics amb el govern municipal. Ara entra en el món de la política local amb una nova marca, Estimem Calella, que pren el lloc de l’antic PDeCAT, ara anomenat Ara Pacte Local.

Com ha estat que fes un pas endavant i decidís presentar-se com a alcaldable a les eleccions municipals?

És un pas que portava meditant des de fa uns tres anys. Mai se m’havia passat pel cap presentar-me, però en els darrers temps veia que a Calella hi havia una manca d’estratègia a nivell de ciutat, no només a curt termini, també a mig i llarg termini. Això, vinculat a la desafecció política van fer-me donar aquest pas inicial. Ho vaig parlar amb gent coneguda i també es van engrescar i ha esdevingut el que avui dia és Estimem Calella.

Hi havia el rumor que vostè volia crear una plataforma ciutadana sense relació amb cap partit polític existent. Finalment, però, prendrà el lloc del PDeCAT amb la marca Estimem Calella. Com s’ha gestat aquest acord?

La nostra intenció sempre havia estat crear una agrupació sense les directrius i la ideologia dels grans partits. El fet d’haver arribat a aquest acord amb Ara Pacte Local -on s’inclou el PDECAT- ha estat perquè en les converses inicials que vam tenir ens van donar total llibertat a l’hora de crear la nostra plataforma, tant de decisió com de llistes. Era el que jo buscava i amb Ara Pacte Local aquest acord el trobàvem. A més, ens facilitava certes coses, que era una de les preocupacions que tenia per fer aquest pas: els drets electorals, poder tenir recolzament al Consell Comarcal del Maresme, a la Diputació de Barcelona, a la Generalitat i a l’Estat.

La dificultat de buscar els avals en la creació del partit…

Si, és una altra, la constitució del propi partit anant al notari i registrant-lo. Hi ha una sèrie de coses que dificultaven entrar en aquest panorama polític, encara que fos pel municipi. Aquest és un acord pragmàtic que ha defugit d’ideologies, perquè Ara pacte Local ha seguit l’estratègia de municipalitzar-se. A Calella tenim la Montse Candini, que era la representant del PDeCAT, i quan li vaig explicar el projecte, ella em va informar que podríem arribar a un acord amb Ara Pacte Local.

Va ser vostè qui va anar a presentar-li el projecte a l’exalcaldessa Candini o va ser ella qui el va venir a buscar? 

Ella em va trucar a mi perquè sabia que tenia aquesta intenció [de fer una nova agrupació], però que teníem petites dificultats. Crec que va ser un acte de generositat per les dues parts, perquè sempre he intentat defugir de les sigles. I crec que ho hem aconseguit, perquè anem amb la nostra marca, que és la que volíem en un principi. Considero que ha estat un acord molt eficaç per la ciutat.

Montserrat Candini hi tindrà algun paper dins d’Estimem Calella? I Albert Torrent?

Una de les coses que posàvem sobre la taula per arribar a aquest acord era que nosaltres anàvem amb un projecte de renovació. Era obvi que no podíem continuar amb ells en una llista. Tant la Montse com l’Albert s’han ofert sempre a ajudar-nos en qualsevol qüestió en les quals nosaltres tinguéssim dubtes.

A nivell d’assessoria?

La paraula assessoria no m’agrada, perquè sembla que sigui una empresa que ens assessora. Simplement és agafar el telèfon i preguntar si un projecte ja el van mirar en el seu moment, quines dificultats i quins inputs tenien. Ens expliquen com està la situació i prenem les decisions sobre el que estem planificant pel programa. Això ens estalvia moltes setmanes i mesos d’anar cercant coses, és francament útil.

Estimem Calella pren el lloc que fins ara ocupava el PDeCAT -ara anomenat Ara Pacte Local- de cara a les eleccions municipals, però Gómez afirma que els seus representants més visibles, Montse Candini i Albert Torrent, no formaran part de la llista.

Qui formarà part de la llista? Hi haurà algú de l’actual govern o que en algun moment hagi estat regidor? Adelanti’ns noms…

Ja hem presentat a l’Aitor Puig. No puc dir més noms encara, perquè forma part de la nostra estratègia comunicativa, però si que hi haurà una persona de l’actual govern que estarà amb nosaltres. És una persona que per mi és molt vàlida. Montserrat Candini i Albert Torrent ens van proposar alguns noms dels quals alguns s’han incorporat a l’equip d’Estimem Calella.

Vostè es considera de dretes o d’esquerres?

Sincerament, no m’he sentit mai d’una cosa ni d’una altra. Tinc una conscienciació ecològica molt alta i això s’ha associat a les esquerres. Però alhora, porto tres negocis i això hi ha qui ho associa a dretes. No hi crec gaire amb les etiquetes de dretes o esquerres. Em considero de centre.

Es defineix com a independentista o no?

Jo aquí no hi entro, m’he mantingut sempre al marge. Tinc amics i família que són independentistes i d’altres que no ho són. Mai m’ha interessat aquest tema. Sóc de Calella i el que vull és que la gent estigui tranquil·la i faci la seva vida.

La qüestió independentista és un tema que no interessa a Enric Gómez, mentre que a nivell de polítiques es defineix com a centrista per combinar les tradicionalment associades tant a les dretes com a les esquerres.

A qui va més enfocat Estimem Calella, quin és el seu target principal?

Intentem que totes les propostes siguin equilibrades. Tenim propostes per la gent gran, una de les que portem és trobar un espai perquè l’Esplai no cobreix totes les seves necessitats. Després tenim la gent jove, crec que l’Espai Jove no està del tot ben enfocat i a més és reduït, amb el que també tenen unes necessitats. A la franja intermèdia també hi ha gent que necessita oci i espais lúdics. S’ha de potenciar que a Calella hi hagi zones d’oci on la gent pugui anar a ballar, a prendre una copa, a jugar als dards… Intentarem compensar aquestes tres franges.

Estimem Calella es presenta com a projecte Calella 2030, en una clara comparació amb l’Agenda 2030, i amb un logotip molt similar al dels Objectius de Desenvolupament Sostenibles. Vol dir que el seu projecte es basarà principalment en temes de sostenibilitat?

El que pretenem amb el projecte Calella 2030 és basar-nos en la premissa d’un món molt més conscient en la suma de valors ecològics i sostenibles. Les nostres propostes tindran un ull posat en aquests valors perquè creiem que és el futur, hem de deixar un món millor, més sostenible i més ecològic pels que venen darrere. Amb aquest concepte tenim un ull posat a l’Agenda 2030, però també l’enfoquem des del punt de vista del realisme, perquè hi ha projectes que hem de complir a curt, mig i llarg termini.

Si hi ha una cosa que ens distingeix és que no només anem enfocats a aquestes eleccions 2023, que òbviament les volem guanyar per dur a terme les nostres propostes. El que busquem és la confiança del ciutadà de Calella en un projecte vinculat a una estratègia de ciutat, si el ciutadà ens la dona i entrem, tindran un full de ruta, sabran què passarà d’aquí tres, quatre i cinc anys; els donarà tranquil·litat saber cap a on va el seu municipi.

Quins són aquests projectes tant a curt com a llarg termini?

Hi ha tasques que s’han de fer de manera immediata, n’hi ha d’altres que s’han d’analitzar i estudiar a mig o a llarg termini. Una de les propostes que tenim, i que esperem tenir acabada al 2030, és la pacificació del centre, tallar carrers al trànsit de cotxes i destinar-los als vianants. No pots fer-ho d’un dia per l’altre, has d’arranjar, analitzar la mobilitat. Cal començar amb un estudi seriós i rigorós.

Què passaria amb els veïns que tenen pàrquing?

Hi podran accedir amb un sistema de controls de càmeres i velocitat, però no serà una zona per moure’s, serà per accedir al pàrquing.

Gómez vol treure els cotxes del centre de la ciutat en un horitzó que situa al 2030, permetent que hi passin només els veïns amb pàrquings i vehicles d’emergències.

Tant les enquestes de percepció ciutadana com els comentaris a les xarxes socials mostren que les principals preocupacions de la ciutadania són la neteja, l’aparcament i la seguretat, té alguna proposta per millorar aquests àmbits?

L’aparcament no el pots solucionar un dia per l’altre, però pots projectar bosses d’aparcament, adequar-les i fer-les créixer. Si traiem cotxes del centre o del Passeig de Mar -del passeig si que seria a curt termini- la pregunta és on es posen els cotxes. Cal tenir preparada una estratègia per augmentar la flota de pàrquing del municipi.

Hi ha bosses d’aparcament com el de Joan Coromines on la gent no hi vol aparcar perquè tenen por, també hi ha el de la Riera Capaspre però està lluny.

A Calella, si vas per feina, caminant arribes en cinc minuts. La preocupació de la gent no és aparcar el cotxe i caminar cinc minuts, en aquests pàrquings el problema és que són insegurs. El que farem és dotar-los de seguretat, de càmeres de vigilància i controls fotogràfics per accedir-hi, veure qui entra i qui surt. També de pavimentació perquè ara no ho estan, marcar les línies. Bosses d’aparcament les podem crear, de fet tenim projectat fer pàrquing en alçada a La Muntanyeta.

I en temes de seguretat?

Cal posar remei, hi ha veïns molt preocupats. El projecte de pacificació del centre inclourà controls fotogràfics de l’accés de cotxes i també hi haurà càmeres de seguretat per estudiar i analitzar el que passa als carrers. S’augmentarà la videovigilància i, a part, tenim una proposta que anirà enfocada a les comunitats de veïns. Donarem subvencions durant un temps, per exemple un any, per incentivar que incloguin mesures de seguretat als seus edificis: càmeres, alarmes, control d’accessos. El Parkinsol és un exemple molt clar. Fomentar la protecció contra ocupes, vàndals o lladres que puguin accedir a les comunitats.

Hi haurà veïns que es preguntaran per què han de pagar per la seva seguretat i no és la policia qui els protegeix.

No hi ha millor seguretat que la prevenció, en part, evita tenir molts més efectius de policia, no tindran tanta feina perquè serà molt més difícil accedir a aquell bloc. Tota seguretat que impliqui una comunitat de veïns concreta és bo per la societat en el seu conjunt. També exigirem que la Generalitat posi més Mossos d’Esquadra, la Policia Local està fent tasques que no li pertoquen.

La política de seguretat que planteja Gómez passa per subvencionar temporalment elements com càmeres i alarmes als blocs de pisos, un fet que, considera, evitarà la necessitat d’augmentar els efectius de policia.

I pel que fa a la neteja?

Per desgràcia, al contracte actual encara li queden uns anys i tocarà fiscalitzar-lo profundament. Nosaltres proposem un servei de neteja mixt, que la recollida d’escombraries sigui a través d’una licitació externa per la infraestructura, però que la neteja de la ciutat sigui intern, municipalitzar-lo, ja sigui a través de Gestvia o d’una altra empresa municipal. És molt important que l’Ajuntament tingui el control absolut de la neteja del poble.

Una de les paraules màgiques que es diu molt a nivell polític és la diversificació de l’economia, però durant la pandèmia es va veure la intrínseca dependència del turisme…

Encara que no ens ho sembli Calella ja té una certa diversificació econòmica. Tenim diferents empreses de serveis no vinculades ni al turisme ni al comerç. Tenim per exemple un sector poc comentat com el de la salut i el benestar també i altres models empresarials, no tan grans com el turisme i el comerç, però també importants.

D’aquí no gaire s’haurà de revisar el pla urbanístic i s’ha de reacondicionar tota la zona de l’accés de l’autopista per la Riera Capaspre. Això obrirà futures noves oportunitats i hi haurem d’estar atents.

Abans parlava de la desafecció de la política, com pot evitar aquest distanciament de la ciutadania?

Crec que els partits polítics tradicionals són experts en què la gent es cansi de la política. Nosaltres ho enfocarem tot al Projecte Calella 2030 amb les propostes que tenim, amb un tarannà i amb una manera d’executar-les que espero que la gent percebi com diferents, properes, engrescadores i realitzables. Tot s’ha d’explicar amb total transparència, no amagarem res. No tenim cap interès particular cap dels membres d’Estimem Calella de viure ni de professionalitzar-nos de la política. Som gent que tenim inquietuds pel futur de Calella i hem volgut posar tota la carn a la graella i part del nostre temps i esforç personal en aquest projecte, esperem que els calellencs i calellenques ens doni confiança. Si no ens la donen, ens sabrà greu perquè creiem que és el millor projecte per Calella, però no passarà res, continuaré amb la meva vida. Això no tots ho poden dir.

Vol dir que llavors no tornaria a optar d’aquí quatre anys?

Nosaltres demanem la confiança de la gent ara. Si no la tenim ara, és possible que no. No se el que passarà d’aquí 4 anys, ara mateix estem molt enfocats en aquest projecte per a guanyar aquestes eleccions i dur-lo a terme fins el 2030. No penso ni tan sols en quins acords podem arribar, arribarem a acords amb tothom que recolzi les nostres propostes. No tinc línies vermelles amb aquells que respectin els valors democràtics i que donin recolzament al nostre projecte o a propostes concretes. El que busquem és el recolzament suficient per governar en solitari. M’he posat aquí per tirar endavant el meu projecte, no per pensar en acords o en quines cadires estaré més còmode.