​​Ten, jutge de pau de Calella: “Treballem amb la Generalitat per evitar que desapareguin els Jutjats de Pau”

• Francesc Xavier Ten adverteix que suprimir els jutges de pau reduirà “rapidesa, immediatesa i eficàcia”

• Les conciliacions davant d’un problema entre particulars i l’emissió de documents del registre civil són els tràmits que més es fan al Jutjat de Pau de Calella

El govern espanyol està treballant en tres lleis que implicaran canvis en el sistema jurídic, entre ells la substitució dels Jutjats de Pau per Oficines Municipals de Justícia, gestionades per funcionaris. Els jutges de pau i l’associació que els uneix treballen amb el Departament de Justícia de la Generalitat per evitar que s’elimini aquesta figura amb 200 anys d’història i arrelament a Catalunya.

• Francesc Xavier Ten té 62 anys i en fa 33 que exerceix com a jutge de pau de Calella, des de 1989, pel que coneix bé aquesta figura jurídica que el govern espanyol planeja suprimir amb un canvi legislatiu. És el president de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia, l’entitat que agrupa els jutges de pau de Catalunya. Actualment està jubilat, tot i que anteriorment compaginava la seva feina com a detectiu privat amb la tasca de jutge de pau, pel que ha rebut reconeixements com la Creu Distingida de Sant Raimon de Penyafort o la Creu de Cavaller de Sant Raimon de Penyafort.

El govern espanyol està preparant un canvi legislatiu que vol eliminar la figura del jutge de pau i substituir-la per Oficines Municipals de Justícia. Com ho valora?

Nosaltres, com a Associació Catalana en Pro de la Justícia, estem treballant frec a frec amb el govern de la Generalitat precisament perquè aquesta figura no desaparegui a Catalunya, on està molt arrelada i ha funcionat. Som l’única associació que queda a l’Estat, fa 35 anys que estem treballant. Catalunya té competències en els articles 108 i 109 de l’Estatut sobre la justícia de proximitat, que no s’ha desenvolupat perquè diu que es farà segons la Llei orgànica del poder judicial i en el seu moment no va canviar. El projecte que té el Ministeri vol deixar sense jutges de pau a tots els pobles, són 898 els municipis que tenen aquesta figura dels 947 que conformen Catalunya, la resta tenen jutjat d’instrucció i primera instància. Les estadístiques parlen per si soles. Ja s’havia intentat fa uns anys, amb el Llibre Blanc de la Justícia, que es donessin més competències als jutges de pau perquè veien que s’anaven atapeint els jutjats de primera instància i instrucció. Després, amb el Llibre Verd de l’Administració de Justícia a Catalunya es recollia aquesta vessant dels jutges de pau.

No sabem per què ara pensen diferent, tot i que tenim el recolzament dels col·lectius i operadors jurídics com graduats socials, advocats, procuradors… perquè saben la feina que fem i veuen amb bons ulls la justícia de pau. Inclús donar-nos més competències per, precisament, alleugerir la feina que tenen els jutjats, que amb aquesta reforma que preveu el Ministeri passarien a dir-se Tribunals d’Instància.

A més, ajudem a agilitzar els procediments. Quan en l’àmbit penal fèiem judicis de faltes, quan ens arribava l’atestat incoàvem el judici i en poc temps l’afectat tenia la qüestió dirimida. Això és el que trobarà a faltar la gent: la rapidesa, la immediatesa i l’eficàcia que té la justícia de pau. Hi ha  també altres coses que la ciutadania veu que estan enquistades. Els divorcis de mutu acord de parelles que no tenen fills no necessitarien els jutjats de primera instància, ho podria fer un jutge de pau.

Hi ha gairebé un miler de Jutjats de Pau a Catalunya, una institució arrelada a Catalunya que ajuda a alleugerir tràmits als jutjats de primera instància i d’instrucció.

Què significarà aquest canvi per Calella?

L’oficina estarà servida per funcionaris, però no hi haurà la proximitat que hi ha avui en dia, perquè els funcionaris fan un horari. Els jutges de pau, sobretot en petites poblacions, el van a veure sigui l’hora que sigui per dirimir els problemes, per exemple fites de camps, delimitacions de finques o problemes amb l’aigua. Es perdria un tracte més humà, seria més administratiu.

A Calella quines són les qüestions que més li plantegen?

En l’àmbit civil, les conciliacions. També en el registre civil l’atenció de certificats per presentar documentació relativa a l’estat de les persones a altres administracions o per fer el DNI. Tot i que s’obté a les oficines de la policia, quan es fa el primer DNI s’ha de presentar un certificat de naixement del registre civil.

Quants tràmits se solen fer a Calella?

A Calella hem fet, durant el 2021, 868 actuacions en l’àmbit penal, 1065 en el civil i 8890 en el de registre civil. A Catalunya, l’any passat els Jutjats de Pau van fer 636.458 actuacions, de les quals 137.801 van ser en l’àmbit civil, 128.958 en el penal i 369.699 en el registre civil.

Des del Ministeri de Justícia o algun altre organisme públic s’han posat en contacte amb vostè com a president de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia per explicar-li aquests canvis que volen introduir? 

A l’avantprojecte ja vam fer al·legacions, vam posar en marxa la maquinària amb el Departament de Justícia. Jo mateix vaig comparèixer el 22 de setembre al Parlament de Catalunya per explicar quina era la situació dels Jutjats de Pau. Al mes de juny, el ple del Parlament va instar al govern a defensar la figura del jutge de pau en aquest ara ja projecte de llei, i vam impulsar que els ajuntaments fessin mocions defensant la figura de la justícia de pau.

Francesc Xavier Ten va comparèixer a la Comissió de Justícia del Parlament per informar de la situació dels Jutjats de Pau i la seva implicació amb el territori.

Creu que encara es pot aturar?

Serà difícil, però en política no hi ha res que 2 i 2 sumin 4. Sabem que l’Estat està valorant la possibilitat que a Catalunya segueixi aquesta figura. Si no és amb el nom de jutge de pau, potser amb un altre encaix des de la vessant de la mediació i la conciliació. Estem amatents al que pugui passar en els pròxims dies. Si que és cert que el divendres passat, a la sectorial de Justícia, la nova consellera va defensar a capa i espasa el projecte de justícia de pau a Catalunya i sembla que hi ha altres grups polítics i altres comunitats que també estan veient la importància que tenen els jutjats de pau.

Té més tradició a Catalunya que a altres comunitats autònomes?

Jo diria que si, perquè aquí ha sigut un element que ha estat sempre viu en els pobles.

Quines són les tasques d’un jutge de pau?

Actualment actuem en tres àmbits. El primer és el registre civil, que són els naixements, les defuncions i els casaments. Fem certificacions, expedients per matrimonis civils i tota classe de documents que hagin d’anar a l’encarregat del registre civil del partit judicial. 

També tenim competències per dirimir en judicis verbals de fins a 90 euros i actes de conciliació, que són els que es fan prèviament a interposar una demanda. És a dir, si dues persones tenen un problema i en el jutjat de pau li podem solucionar, s’estalviarà haver d’agafar un advocat i un procurador i anar a primera instància.

En l’àmbit penal, ens ocupem dels actes de comunicació. Sentències o documentació que s’envien als ciutadans i passen a través dels Jutjats de Pau perquè no s’hagin de desplaçar als jutjats de capçalera del partit judicial.

Nosaltres actuem amb persones físiques i amb empreses. En conflictes entre administracions no hi intervenim, per això ja hi ha els jutjats contenciosos administratius. 

Han anat canviant les tasques al llarg dels anys?

Si, ha anat canviant. Quan jo vaig entrar, els jutges de pau feien diligències de prevenció de tipus penal, per exemple, i aixecaments de cadàver. Fèiem judicis de faltes també, però a partir de 2015 va desaparèixer amb una reforma penal i van passar a denominar-se delictes lleus i, per tant, els han passat als jutjats d’instrucció. Era una de les tasques que més feina trèiem als jutjats de primera instància i instrucció, d’aquí la sorpresa del col·lectiu perquè vulguin treure les funcions del jutge de pau, que precisament som la institució que alleugerim entre un 15% i un 18% dels jutjats.

Una de les crítiques de la ciutadania cap a la justícia és la seva lentitud; alguns tràmits i judicis s’arriben a allargar durant anys, com és el cas de les ocupacions. Ten afirma que els Jutjats de Pau alleugereixen entre un 15% i un 18% els tràmits dels jutjats ordinaris.

Per què es diu que un jutge de pau és la branca de la justícia més pròxima a la ciutadania?

Perquè juntament amb la institució del jurat és el nivell més democràtic que treballa a la justícia. Els jutges de pau han estat escollits pel ple de l’Ajuntament pels representants democràtics del poble. Aquí comença la proximitat. Sabem en pobles molt petits el prestigi que té el jutge de pau com a bon home que és escollit per la ciutadania per dirimir els petits conflictes que puguin tenir entre els seus convilatans. Conflictes que no per ser petits vol dir que no siguin importants.

Del que es coneix fins ara sembla que es mantindria el personal que actualment hi treballa. Quantes persones treballen al Jutjat de Pau de Calella?

Aquí hi ha 4 funcionaris que es mantindrien. En els pobles de menys de set mil habitants, el personal que atén el Jutjat de Pau és personal de l’Ajuntament, que suposo que també continuarien amb les tasques que fan del registre civil i d’actuacions del jutjat.

La retribució del jutge de pau ve determinada pel número d’habitants i és pràcticament testimonial, no es pot dir que sigui un sou per les hores de feina realitzades.

Si, rebem petites indemnitzacions, però és una tasca pràcticament voluntària. Hi ha cinc trams de retribució en funció de la quantitat de població.

Quins són els objectius de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia?

Defensar la figura del jutge de pau, però sobretot donar coneixements jurídics als associats, assessorar en les preguntes o dubtes que tinguin en l’exercici de la seva activitat jurisdiccional i fer germanor entre els jutges de pau. També tenim un assessor jurídic per temes més complicats. Tenim uns 600 associats, que són la gran majoria de jutges de pau de Catalunya. Realitzem activitats culturals sobre aspectes d’interès per als socis, especialment els que fan referència a l’ordenament jurídic vigent i les seves modificacions, també fem propostes per millorar l’organització de la Justícia. Fomentem el vincle entre els socis i contactes amb altres associacions però l’associació no persegueix la defensa d’interessos professionals.

Tot i que és una estructura judicial, no és necessari que el jutge de pau tingui una formació acadèmica en Dret. És un dels arguments del govern espanyol per implantar les oficines de justícia, però també ha estat una de les seves lluites des de l’associació, el fet que tots els jutges de pau tinguin coneixements en dret. 

Si. Catalunya és l’única comunitat on fem cursos, els realitzem a través del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada adscrit al Departament de Justícia. Cada any hi ha diferents formacions, una pels jutges de nova entrada, perquè sàpiguen quines són les seves tasques, i després n’hi ha d’específiques, cada any en fem diferents. Aquests dos anys de pandèmia les hem fet telemàtiques.