Observacions a peu de carrer

Fa uns dies que es va posar en marxa el nou curs escolar. Per alguna circumstància no buscada, amb els anys resulta que la meva casa es troba ben a prop de tres centres educatius de la ciutat. Això fa que, cada dia, vegi passar per davant de casa pares i mares, nens i nenes. Anant i tornant. En forma de riuada o en format més tranquil, familiar. Però aquesta circumstància m’ha fet que sigui un “observador” d’aquesta quotidianitat que s’inicia al setembre i s’acaba al mes de juny. I cada curs igual. Per això vaig prendre una decisió: a les hores d’anada al cole i de sortida, observar què i qui passava per davant de casa. I què deien o feien. Avui us presento algunes anotacions de les maneres de fer que he pogut copsar a peu de carrer.

• Pare i fill anant cap a l’escola…, el fill li diu al pare “sobretot espera’m a la sortida”…, no sé, sembla que no hi havia gaire confiança en el pare…
• Mare i dos fills ben petits: la mare amb el mòbil parlant amb alguna altra “mare”…, mentre les dues nenes se la miraven com volen dir “ei, que estem aquí!!”.
• Mare amb cotxet i fill petit agafat de la mà. El nen estirant a la mare…, fins que la mare es planta i li diu…, “com no paris portaràs tu el cotxet del teu germà!” I el nen que li diu, “ a que no t’atreveixes” i a continuació la mare li posa les mans al cotxet i li diu “apa, t’ho has buscat”…. senzillament, sublim!
• Nen corrent cap al parc…, i al darrera el pare cridant “al cotxe, al cotxe, al parc no…!!”…, i el nen, ni cas…
• Pare i mare parlant mentre el nen arrenca flors dels jardins de les cases dels veïns. Els pares passant olímpicament del que fa el fill…, i així és com s’aprenen els valors de respectar el que no és teu.
• Dos nens van cap a l’escola. Caminen un al costat de l’altra. Cada un “enganxat” al seu mòbil. S’ignoren totalment l’un a l’altre. Espero que d’això no en diguin “socialització”…
• Una mare parlant amb una altra mare: “la mestra t’ha dit que li has de rentar els cabells cada dia a la teva filla?” i l’altra que li diu “sí, quina vergonya”… Per què els hi deuen haver dit?
• A l’hora de sortida d’una escola: aglomeració de pares i mares –i alguns avis i àvies, també–, i de sobte un noi passa pel mig de tots ells amb un patinet elèctric a tota velocitat…, impossible reproduir tot el què li han arribat a dir! Quina manca de respecte!!!
• A les tres de la tarda: un nen li diu al pare que té gana i que avui no ha dinat gaire…, i el pare que li diu: “haver deixat el telèfon una estona mentre dinàvem”. Doncs això, que si vol menjar, millor deixar el telèfon una estona… no?
• A una certa distància: mare i filla discutint per veure qui porta la motxilla. No puc escoltar el què diuen…, però al final, la mare agafa la motxilla i la porta a la mà. Quant passen per davant meu, la nena amb una cara d’haver guanyat la partida que tombava…
• Un pare amb una bicicleta amb el fill petit al darrera…, de sobte tira la motxilla al terra…., els altres pares l’avisen. S’atura, deixa la bicicleta per anar a buscar la motxilla…, i com que no baixa el nen del seient de darrera, la bicicleta es tomba…, amb el nen! Pobre, quin cop que va rebre. Encara el sento plorar!

Bé, acabo aquí els apunts d’un dia d’observació. No em direu que plantar-se davant d’una escola durant un dia no dóna joc a observar un munt de situacions més o menys curioses, interessants o inversemblants. Sembla clar que anar a l’escola no és gens avorrit!!

Fins a la propera…