• La rapidesa en el desnonament del pis dels Codina pot sentar un precedent judicial

• Junts per Catalunya porta el cas dels Codina al Parlament

• Des que es va conèixer l’ocupació fins que van desallotjar l’habitatge va passar només una setmana. El ressò mediàtic, la pressió dels veïns i una escena clau que va indignar a la jutgessa van formar un còctel que va posar fi a l’ocupació.

A diari es veuen casos d’ocupacions als informatius. La gran majoria s’allarguen sine die, generant en la ciutadania una sensació d’indefensió i de manca de credibilitat en els cossos de seguretat i en la justícia. No cal anar gaire lluny per trobar-ne exemples, a Calella n’hem tingut amb La Bruna, que va començar com un centre social okupat autogestionat i que va acabar esdevenint l’habitatge tant de persones vulnerables com de lladres. A la nostra ciutat també tenim el cas de la Irene, que va tenir el pis ocupat 14 anys per la inquilina que li va deixar de pagar al cap de pocs mesos.

Però l’ocupació de l’habitatge del desè pis del bloc número 6 dels Codina ha estat l’excepció. S’han donat tres circumstàncies que han estat clau perquè en una setmana s’aconsegueixi desallotjar l’immoble: indignació, mediatització i pressió veïnal. Anem a pams.

La detenció del propietari, un home de 84 anys de nacionalitat francesa, i del seu fill per intentar recuperar el pis de seguida es va mediatitzar. El succés es va publicar a televisions, ràdios i digitals d’arreu d’Espanya, aconseguint una difusió a nivell nacional que va beneficiar als propietaris, malgrat en cap moment han parlat amb la premsa ni, pràcticament, amb els veïns.

Molts dels residents dels Codina, de tots els blocs de pisos, es van saber autoorganitzar ràpidament per pressionar a nivell veïnal i aprofitar el ressò mediàtic dels mitjans que feien seguiment del cas. Van consensuar accions i algunes les van portar a terme, d’altres no van arribar a ser necessàries perquè es va solucionar ràpidament. Però estaven decidits a implicar-s’hi a fons.

Malgrat la mediatització i la pressió veïnal, els ocupes podrien seguir al pis si no fos per un element decisiu: la indignació. No només dels veïns o de la societat en general, que també. Sinó la indignació de la jutgessa en veure un home de 84 anys emmanillat per voler recuperar el seu pis quan els Mossos i la Policia Local van portar-lo a disposició judicial després d’enfrontar-se als ocupes. Aquesta imatge la va portar a celebrar el judici en l’últim dia en el que estava de guàrdia. Sinó, probablement s’hagués ajornat a després de l’estiu. I els arguments de l’advocat dels propietaris del pis i de la fiscal la van convèncer per dictar el desnonament immediat de l’habitatge i una multa als ocupes. Si el propietari del pis hagués estat el fill, de 53 anys, probablement el resultat hauria estat diferent.

Els veïns van aplaudir als propietaris després que recuperessin el seu pis

Aquest cas pot sentar un precedent a nivell estatal o pot simplement ser una excepció davant la gran quantitat de casos d’ocupacions sense resolució -o que s’allarguen durant anys-. Sigui com sigui, el desallotjament exprés va ser una sorpresa per tots, per polítics i per veïns, en una forma de procedir que va humanitzar la justícia per un munt de gent que reclama un canvi profund en les lleis i en el Codi Penal per tal de fer front a les ocupacions.

L’ocupació dels Codina salta al Parlament

Durant la setmana que va transcórrer des de la detenció dels propietaris i el desallotjament, a Calella era un dels temes principals de discussió. Però també se’n va parlar al ple del Parlament de Catalunya. La diputada de Junts per Catalunya, Glòria Freixa, va explicar el cas en el marc del debat d’una moció sobre ocupacions il·legals. Calellenca de naixement, Freixa havia estat de visita, dies enrere, amb els veïns dels Codina acompanyada de l’alcaldable de Junts per Catalunya a Calella, Josep Grima. 

La moció que es debatia al Parlament, que demanava un protocol pels Mossos d’Esquadra per expulsar als ocupes sense autorització judicial, un pla per eradicar les màfies de l’ocupació il·legal i una reforma del Codi Penal, es va rebutjar. Gens estrany tenint en compte que qui la presentava era Vox, als qui la majoria de partits fan un cordó sanitari per evitar que tiri endavant qualsevol proposta seva.

Precisament representants de Vox vindran als Codina dimecres que ve per parlar amb els veïns. Tot i que a alguns els sembla atractiu el seu posicionament contundent davant l’ocupació, a d’altres els horroritza que un partit d’extrema dreta vagi al seu barri. “Som un barri d’obrers amb pensions humils que hem lluitat tota una vida per tenir un pis per viure. El nostre objectiu és deixar el nostre barri net d’ocupes per poder viure tranquil·lament, nosaltres, els nostres fills i els nostres nets. Aquest barri no necessita l’extrema dreta, ni que vinguin a treure benefici mediàtic amb les nostres misèries ni amb el nostre dolor”, afirma la Jero, una de les veïnes dels Codina.

Mentre tot això passava, els partits polítics de l’arc calellenc han passat de puntetes per la notícia que ha omplert la premsa aquesta setmana. Ciutadans Calella reivindica, sense massa insistència, la moció en contra de l’ocupació que va aprovar el ple de l’Ajuntament fa dos anys i la resta de partits han mantingut silenci.

Ocupació o okupació

L’ocupació dels Codina ha evidenciat com funcionen les màfies de l’ocupació, en la que s’aprofiten de persones sense llar per vendre-li unes claus de forma il·legal a canvi de diners. Alguns clans es dediquen a vigilar els habitatges per tal de forçar les portes dels que veuen buits i vendre’ls a terceres persones. N’hi ha que tenen un negoci tan ben muntat -il·legal, per suposat-, que fins i tot tenen un servei de mudança.

Però no totes les ocupacions són iguals. També hi ha famílies que no poden fer front als pagaments i deixen d’abonar la quota del lloguer o de la hipoteca del seu pis. Malgrat el dret a un habitatge digne està recollit a la Constitució, en moltes ocasions no es compleix. En aquests casos, els veïns solen estar a favor i els ajuden amb menjar o, fins i tot, posant els seus cossos per evitar que els desallotgin quan hi ha una sentència de desnonament. 

Encara hi ha un tercer cas, el de l’okupació, amb k. Es tracta d’una filosofia, a l’estil Robin Hood, de robar als rics per donar-li als pobres. Només entren a pisos o edificis en què els propietaris són bancs o fons voltor i normalment els obren a la ciutadania per tal de fer-hi activitats.

La Bruna, l’antic hostal okupat, ara tapiat, va començar sent un centre amb activitats pels ciutadans, però va derivar en un problema de convivència.