El dia 30 de juny es van produir dos atropellaments a dues vianants a la carretera N-II a Calella. Un va resultar mortal i s’està investigant, ocorregut a la rotonda del Far, l’altre va ser a l’alçada de l’Hospital quan una dona creuava la carretera.

Calella té 6 passos subterranis i 6 semàfors per on es pot creuar la carretera N-II al llarg del nucli urbà, des del Rierany dels Frares fins als Codina. Però malgrat haver 12 punts habilitats per travessar amb seguretat, molta gent continua creuant pel mig de la carretera.

Qui més qui menys, tothom ha vist a algú mirar a banda i banda per comprovar si venien cotxes per creuar per punts pels quals no està permès. Es podria creure que és per no haver d’esperar a que el semàfor es posi verd, però alguns prefereixen passar una bona estona esperant que deixin de passar cotxes enlloc de dirigir-se al semàfor o pas més proper. Fins i tot hi ha qui travessa al costat d’un pas subterrani per evitar baixar i pujar les escales. És una qüestió de vagància, de fer els mínims metres possibles? És per no veure -o minimitzar- el perill que comporta?

Al nucli urbà hi ha 6 passos subterranis per travessar la carretera, un d’ells amb ascensor

No hi ha un únic perfil: des de gent jove que passa més o menys ràpid fins a gent gran que tenen una mobilitat més reduïda, passant, fins i tot, per persones que porten cotxets de nadó. Qui viu a prop de la carretera o hi té un negoci haurà vist centenars de persones creuant. També als punts més perillosos, com són els canvis de rasants; entre la Fàbrica Llobet i l’escola bressol hi ha un semàfor a una cantonada i un pas subterrani a l’altra, amb un canvi de rasant a la carretera, però és un punt pel qual molta gent hi passa per dalt.

És innegable que Calella queda partida per la carretera, amb habitatges i equipaments com la Fàbrica Llobet, escoles, l’Hospital i el CAP a la banda nord. La N-II, al seu pas per Calella, rep el nom de carrer Sant Jaume, malgrat de carrer en té més aviat poc. El que si es pot plantejar és si a la nostra ciutat dona més sensació de carrer que a d’altres municipis propers, com Sant Pol o Pineda, on la carretera és més ample i està més allunyada, majoritàriament, dels habitatges.

Des de Pineda fins a Sant Pol, a la N-II hi ha un pas subterrani al carrer Balmes, un semàfor que encara s’anomena “de l’antic Mercadona”, un pas subterrani amb ascensor a l’alçada del Parkinsol i l’escola bressol El Carrilet, un semàfor al carrer Sant Pere per facilitar l’accés a les escoles, el pas subterrani del carrer Sant Joan, el semàfor del pavelló, el pas subterrani de l’Hospital, dos semàfors a la Riera Capaspre, a banda i banda de la rotonda, el pas subterrani del carrer Vallderoure i un semàfor i un pas subterrani als Codina. A més, ja fora del nucli urbà, hi ha el pas dels càmpings per anar a la platja i el pont de fusta que creua la carretera per dalt.

La quantitat de semàfors que hi ha a Calella fan alentir el trànsit al llarg de la N-II; a les hores punta es produeixen retencions sobretot entre Calella i Pineda degut als semàfors. Però no són poques les vegades que algun cotxe ha d’aturar-se perquè algú està creuant o, com a mínim, disminuir la velocitat quan veu algú esperant al tram entre els dos carrils.

Hi ha 6 semàfors al llarg de la carretera per poder creuar amb seguretat

El perill de creuar la carretera

Fa tot just dues setmanes, una moto va atropellar una dona d’edat avançada que creuava la carretera a l’alçada de l’Hospital, pel que va requerir atenció mèdica. Precisament en aquest punt hi ha un pas subterrani amb una rampa per facilitar l’accés de les persones amb mobilitat reduïda. Unes hores abans s’havia produït un accident mortal també a la N-II, a l’entrada de Calella a la rotonda del Far, en el que un cotxe va atropellar una vianant. En aquest cas, no s’han esclarit les causes del succés que li va prendre la vida a una jove de només 24 anys veïna de Sant Pol. Els punts més pròxims per creuar són el semàfor i el pas subterrani dels Codina.

A finals de juny es va produir un atropellament a la carretera

L’any passat, el Servei Català de Trànsit va registrar tres accidents en els quals s’hi van veure implicats vianants, un d’ells també mortal i un altre provocant un ferit greu. En canvi, de l’any 2019 només hi ha comptabilitzat un únic accident en el que la víctima, també un vianant, va quedar ferit lleu.

La pacificació de la N-II, la solució?

La Generalitat i el Consell Comarcal del Maresme fa anys que parlen de pacificar la N-II, el que significa millorar la seguretat viària, fomentar la mobilitat a peu i reduir la velocitat dels vehicles de motor, tot fent de la carretera, un carrer més. En els dos últims anys s’han fet passes endavant eliminant els peatges de l’autopista, amb el conseqüent traspàs de vehicles, i traient a licitació els estudis i actuacions per començar amb aquesta promesa pacificació. El calendari de l’administració pública, però, és molt lent i tot just s’ha començat per la zona sud de la comarca.

De totes formes, la quantitat de cotxes que passen per la N-II a l’Alt Maresme encara és molt elevada i no s’ha detallat com es portarà a terme aquesta pacificació. Una de les mesures que si s’han anunciat és la creació d’un carril bici, malgrat a Calella és pràcticament impossible habilitar-lo en paral·lel a la carretera en alguns trams, com el de la Fàbrica Llobet o el Mercat Municipal.

Serà la pacificació de la N-II la solució per què la gent deixi de creuar la carretera? O per què es redueixi el perill de fer-ho? Es podrà comprovar un cop estigui executada. Omplir encara més la carretera de semàfors farà que no es creui per dalt? Probablement només entorpirà el trànsit. Una campanya de sensibilització seria efectiva en aquest cas? En moltes ocasions ni tan sols arriben a la ciutadania.

Es diu que “on està el cos, està el perill”, una dita que no deixa de ser certa. No en va, el pas a nivell de l’estació el creuen també moltes persones quan la barrera està abaixada i amb la sirena alertant del pas imminent d’un tren. Fins i tot quan ja es veu el comboi. Un tema a analitzar en una altra ocasió.