Josep Maria Juhé (CeC): “La política no m’omple plenament”

• Juhé deixa la política activa després de 20 anys per mantenir-se en el teixit associatiu

• La seva ideologia l’ha portat per diferents partits a nivell local

Amb l'anunci de Calella en Comú que Sebastià Tejada encapçalarà la candidatura a les eleccions de 2023, Josep Maria Juhé deixarà el món de la política local.

• Josep Maria Juhé va néixer a Calella fa 62 anys i hi ha viscut tota la vida. Va créixer darrere del taulell de la botiga de la seva mare, una de les pioneres del comerç enfocat al turisme, establint relació amb els visitants alemanys. Va estudiar per ser tècnic forestal i la carrera de Geografia i Història, malgrat no ha arribat a exercir. Va entrar en política amb Ciutadans pel canvi, de la línia de Pasqual Maragall, i va ser alcalde amb el PSC en la legislatura 2007-2011. Al 2019 va tornar a optar a l’alcaldia, aquest cop amb Calella en Comú, però quan acabi la legislatura farà un pas al costat. Una de les seves facetes més conegudes és la de voluntari i amant del Parc Dalmau.

La seva incorporació com a cap de llista de Calella en Comú va ser un gran reclam a les eleccions de 2019. Per què ha decidit fer un pas al costat?

 He fet una reflexió profunda sobre el sentit espiritual de la meva vida i això m’ha portat a veure que la política no m’omple plenament, ni crec que sigui la solució final pels grans problemes que té el nostre planeta.

Això vol dir que deixa definitivament la política local?

No puc deixar de col·laborar amb la ciutadania i amb la comunitat, aquest sentit el tinc molt profund. El que no puc és dirigir polítiques en les que no hi crec, perquè la meva visió de la vida és molt altruista. Aquesta dinàmica d’anar contra un i l’altre, barallar-te… no hi crec.

Farà més d’activista que de polític?

Activista tampoc m’agrada gaire. Faré de ciutadà humil però que té ganes d’implicar-se en les coses de la comunitat. Això no ho he perdut, em mantinc ferm en què tots hem de fer un pas de consciència cap a la comunitat.

Aquestes paraules fan pensar que està desangelat de la política després de tots els anys que porta exercint-la… 

La veritat és que en la política com a forma de vida o de resoldre els problemes no hi crec.

I quan va entrar en política a l’any 1999?

Si que hi creia. No havia entrat encara en un camí espiritual com ara. Jo segueixo pensant en la política com la governació en les coses de la comunitat, però des d’aquesta vessant espiritual. Pot semblar una mica eteri, en realitat és veure a l’altre a l’hora de governar i la interrelació de tots i totes per un bé comú.

Aquest sentiment també està relacionat amb la impressió de gran part de la ciutadania que els polítics només busquen una cadira? 

Això no ho diré mai, perquè he conegut els polítics per dins i se que la immensa majoria treballen moltíssim i ho pateixen, perquè estan en el punt de mira de tothom. Gairebé tots fan la seva tasca amb tota la honestedat que poden.

 Durant aquesta legislatura s’han vist dos lideratges diferents dins de Calella en Comú… Creu que han sabut aprofitar la legislatura?

El que no podia és entrar en contradicció amb mi mateix. Hi havia tota una part de l’acció política que crec que el Sebastià ha fet molt bé, però hi ha una altra part que té més a veure amb aquest grau d’empatia amb la comunitat on m’hi sento bé i és el meu camí. No em puc posar on hi ha d’altres que ho fan millor que jo. Reconec la vàlua de tot el que ha fet en Sebastià, però jo tinc una altra manera d’entendre la relació a partir de la política.

Josep Maria Juhé entén la política com un exercici d’empatia cap als altres i considera que l’oposició ha de ser constructiva i col·laborativa enlloc de bel·ligerant.

Aquesta filosofia s’ha notat en el seu tarannà durant aquesta legislatura. Creu que una oposició més dialogant és igual d’efectiva que una més bel·ligerant?

Crec que el futur està en la línia que estic plantejant. La bel·ligerància i la confrontació no té futur. Serveix, perquè ens ha servit per arribar fins aquí, però per resoldre els problemes de fons que té la humanitat només es pot aconseguir amb la visió altruista i global de la comunitat.

Creu que les persones que van votar a Calella en Comú l’any 2019 s’han sentit representades en les decisions que han pres al llarg de la legislatura?

Hem trobat un punt de certa confluència i convivència d’aquestes dues línies dins de Calella en Comú i, d’alguna manera, se que tothom qui ha volgut adreçar-se a nosaltres o ha tingut la creença que havíem d’escoltar a les persones, ho ha fet. No hi ha hagut contradicció. Hem estat uns dignes representants del conjunt de les persones que ens han votat.

Juhé reconeix que hi ha hagut dos lideratges dins de Calella en Comú pels diferents caràcters que tenen ell, cap de llista, i el número 2, Sebastià Tejada.

Va ser alcalde amb Candini a l’oposició i també ha estat regidor a l’oposició amb Candini al govern. Després de tenir els dos rols, què destacaria de cadascun dels dos? 

Tots han tingut els seus pros i contres. Estant jo al govern, la Montserrat Candini tenia una força enorme, perquè era senadora i podia aconseguir coses per la ciutat. En el fons, ens vam arribar a entendre en aquelles coses que podíem fer per millorar Calella. Com a oposició, recordo el mandat amb els socialistes en el que nosaltres vam fer una proposta de temes de fons de ciutat i ens ho van acceptar. Una altra cosa és si s’han complert o no. Ja plantejàvem, fa 10 anys, una cosa que encara avui no s’ha resolt , que és el tema de la diversificació de l’economia, què fer perquè hi haguessin més coses a part del turisme. Els socialistes vam fer un gran treball d’equip per fer una proposta de quins àmbits de la ciutat podien créixer. 

Quins són aquests àmbits?

Per exemple, vam plantejar un Eix Sant Jaume, amb la carretera com un eix d’activitat econòmica al voltant de l’Hospital, Can Saleta i la Fàbrica Llobet. Proposàvem tot un seguit d’equipaments en aquest àmbit per crear diversitat econòmica. A la Fàbrica Llobet hi teníem en ment un coworking, a l’espai on avui hi ha l’escola El Far. I que anés lligat amb temes clau de la ciutat, com la salut, que és un dels més potents que hi ha al segle XXI. No ens equivocàvem, crec que la proposta dels socialistes era molt bona. I amb Calella en Comú repesquem aquesta idea i plantegem una societat municipal de promoció econòmica a través de Gestvia, una agència de desenvolupament local que no es va complir, però que crec que és el gran repte de ciutat: crear ocupació amb la creativitat que té el poble.

Juhé va ser alcalde entre els anys 2007 i 2011. En aquella època, ja se sabia de la importància del jaciment del Roser, però el terreny es trobava en un litigi entre els dos propietaris. “Les dues empreses propietàries estaven immerses en un judici i en aquell moment no hi vaig fer res. Hauríem d’haver comprat el terreny des de l’Ajuntament. Ara me’n penedeixo”. L’Ajuntament esperava que es resolgués el litigi entre les dues empreses. Recentment s’ha sabut que hi havia la possibilitat de construir-hi un jardí arqueològic junt amb un bloc de pisos a la zona nord. Finalment a través de Gestvia, l’any 2014, es va tapar amb una base de quitrà i s’hi va construir l’aparcament de l’Hospital 2, avui desaparegut per construir-hi un supermercat.

És més fàcil ser al govern o a l’oposició?

Tot requereix d’un grau de veure a l’altre. Nosaltres, quan hem estat a l’oposició, hem vist el govern i hem tirat cables per veure com el podíem ajudar sent coherents amb el nostre programa. En realitat, forma part d’aquesta filosofia, de veure quines coses pots aportar perquè el govern se’n surti. Quan estàs al govern, t’agradaria que l’oposició també fes les coses així. A vegades ho fan, a vegades no.

Un d’aquests cables que heu tirat des de Calella en Comú és la decisió de sacrificar un vot durant la baixa de Candini per permetre que el govern no perdés les votacions. Un cop ha passat aquest episodi i el govern torna a tenir tots els seus vots en actiu, tornaria a fer-ho?

I tant que si. No en tinc cap dubte.

Candini o Buch?

Cadascú té les seves qualitats, crec que la Candini, quan té un tarannà més pacífic, hi pots parlar i pots arribar a grans acords. Quan té un caràcter més crispat és molt difícil. A en Buch, de moment, li conec més aquesta actitud oberta a pactar i dialogar. Per tant, voldria que tots dos poguessin rebre de part meva una sensació positiva que quan hem pogut parlar, hem parlat.

Les relacions de Calella en Comú amb ERC i amb la CUP han estat fluïdes? 

A l’inici va ser una opció clara de govern, després es va veure que no podia ser. I això va precipitar una situació que no preveiem. Tot i que crèiem que fins i tot podríem governar des de l’oposició en conjunt, després es va veure que no podia ser. El govern cohesiona, sigui qui sigui; l’oposició més aviat desmembra, fa que cadascú vulgui fer la seva estratègia política. Val a dir que amb ERC vaig tenir una relació fraternal durant els quatre anys que vaig ser alcalde.

Juhé: “El govern cohesiona, l’oposició desmembra”.

I amb Ciutadans? Vostè negociava amb Gomis força sovint…

Si, mai ho he negat. Ho vaig dir el dia de la presa de possessió de l’alcaldessa que jo havia parlat amb Gomis, no em tenia per què amagar. Seria un contrasentit que l’hagués col·locat a la llista negra amb la meva filosofia. Lògicament, tenim les nostres diferències, però com a persona a mi em mereix tots els respectes i l’abraço si convé.

I amb un partit com VOX, al qual sovint se li posa un cordó sanitari?

Tinc la sort de parlar amb tothom. Hi ha una persona de VOX amb la que m’hi relaciono a través del Parc Dalmau i és correcta. Aquesta filosofia dels cordons sanitaris no l’entenc, no la comparteixo.

Sempre ha estat molt vinculat al Parc Dalmau, en aquest sí que més aviat com a activista, i ha reclamat la inversió en la bassa de la Pedrera i altres actuacions. Creu que l’Ajuntament està menyspreant el parc?

Per un costat, escoltant les paraules de l’alcalde, ell sap de la importància que té el Parc Dalmau. Però per l’altre, encara no l’ha prioritzat amb els fets. Per tant, aquí hi ha un decalaix. Si compleix amb el que diu, s’acabaran fent les inversions que calen.

Ahir estava pel parc, hi vaig cada dia, i m’adonava de les zones que estan regades, on la capçada dels pins està d’un verd immaculat i preciós, i les que no, que estan d’un verd malaltís i els arbres estan patint. Es va fer un estudi del geògraf Martí Boada amb tècnics i gent qualificada i va arribar a la mateixa conclusió: a l’estiu, en temporada de màxima sequera, el parc necessita aigua si volem conservar el bosc. Ahir veia al telenotícies que a Roma s’està cremant un parc. I vaig pensar: si el Parc Dalmau no estiguéssim fent la feina que estem fent… Abans d’entrar els Amics del Parc Dalmau, cada estiu hi havia un foc. Toco fusta perquè no n’hi hagi, però estem fent un esforç enorme els voluntaris per evitar això.

Per què creu que el govern no hi inverteix més?

Quan es va fer la presa de possessió de l’alcalde, des dels Comuns vam dir que vèiem un bon tarannà de diàleg, i se’ns va oferir poder-lo votar. Haguéssim acceptat aquesta petició si haguessin fet un canvi substancial. En demanàvem tres o quatre, però un era principal. Volien posar dos càrrecs de confiança, una persona a Comunicació i l’altre a Transparència. Li vam dir que la posessin en temes d’energia i sostenibilitat. Però no ens van fer cas, i tothom sap la importància que tenen aquests sectors. 

A uns Pressupostos Participatius vam presentar la possibilitat de fer un sistema de reg per tot el parc aprofitant aigües de l’aqüífer. Ara des del govern s’ha fet la proposta d’uns grans dipòsits per retenir l’aigua de pluja, però no hi estem d’acord. L’aigua, a Calella, està a l’aqüífer. La part subterrània del poble n’és plena. Es veu quan fas un aparcament de dues plantes; no saps què fer amb tanta aigua que treus i la llences al mar malgrat és dolça. S’ha filtrat de manera natural i no té els components de les aigües residuals, és molt millor que la que surt de la depuradora. Aquí vull corregir al regidor Albert Torrent, que va dir que no s’utilitza l’aigua d’aqüífers per regar. Serà la de la depuradora. Que li preguntin a Barcelona, al metro han d’anar buidant l’aigua i s’utilitza per regar Montjuïc. És l’exemple per Calella: no fer dipòsits, i sí facilitar la infiltració de l’aigua de pluja i regar el parc a l’estiu que és quan convé.

Abans ho començava a apuntar, quines creu que han de ser les prioritats del nou govern que es formi l’any que ve a Calella?

Crec que la diversitat econòmica ha de ser un tema central vinculat a la sostenibilitat. Hi ha tot un món de les energies, de cuidar de les persones, de cuidar de l’entorn i del paisatge que té un enorme potencial i que crea molts llocs de treball. És un sector a l’alça i pots trobar maneres d’implicar a la ciutadania. Jo ho centraria aquí, després pots eixamplar-ho tant com vulguis.