Els anys cinquanta (XVII): festes i commemoracions
Començarem per principis d’any. Se celebrava l’Any Nou, el Cap d’Any o la Circumcisió del senyor, segons portaven els calendaris. Cal remarcar que moltes festes, quasi totes, excepte les pròpiament polítiques, eren bàsicament religioses. Les considerades de precepte.
La diada d’Any Nou no tenia l’actual sensació de son o ressaca pels excessos en la celebració del traspàs d’any. Aquells anys eren pocs els domicilis on s’ajuntaven familiars o amics per celebrar-ho. Molta gent anava a missa de mitjanit, costum que va anar minvant al llarg de la dècada. Altres anaven al cine, com no, amb la costum dels calellencs de veure cine cada festa. A les dotze de la nit es parava la pel·lícula per passar una diapositiva, segurament dibuixada per Folgado, que deia “Feliz Año Nuevo”.
La festa següent era, i és encara, la destinada als petits. La vigília i el dia de Reis. Sortia la cavalcada dels reis al capvespre del dia 5 de gener. Va anar evolucionant, segons el nostre record. El primers anys, la carrosses anaven tirades per cavalls i eren carros plataforma guarnits, amb escassa llum. S’havien portat torxes i el patge de “ l’estrella” que encapçalava la comitiva, la portava feta de fusta i paper amb llum a dins, muntat a dalt d’un cavall . No es repartien caramels a dojo com ara. Varen canviar amb la sortida dels cotxes Land Rover que permetien treure el sostre. Quedaven una mica més petites, però varen guanyar amb llum i alguns propietaris d’aquest tipus de vehicle repetien cada any com conductors degudament revestits de patges. Existia una comissió de senyores que es cuidaven del vestuari i feien la feina de preparar-ho tot, buscant persones generalment dels clubs o d’activitats culturals per fer dels reis i patges. Funcionava força bé. La comitiva anava a visitar l’església dels Escolapis dedicada als Reis. Permetin-me explicar una anècdota personal: un any em convidaren a fer de patge del rei ros, conjuntament amb en Manuel Mas. Ens citaren a l’Hotel Fragata per disfressar-nos i maquillar-nos, barba, bigoti i mocador tipus àrab al cap i el que quedava de cara maquillatge. Ho treballaven en Josep Andreu (pepet gras) i en Tomàs Cusell. Pugem al Land Rover i tot just arribar a la riera sentim un vailet petit que diu als companys: “mireu, en Vila i en Mas”. Ens coneixia dels escolapis. Quin èxit la disfressa!! Resultava curiós veure com es transformaven els que feien de rei negre i els seus patges, per obra del maquillatge. Tradició ben nostra que lamentem s’hagi abandonat.
El dia de Reis, festiu, sortíem al carrer els nens i nenes amb allò que el reis havien deixat. Nines, pilotes, llibretes i llapis de colors (Alpino, Johan Faber). Caixes de tinta xinesa per pintar els dibuixos, alguna estilogràfica (Parker, Inoxcrom). També a finals de la dècada, bolígrafs que varen semblar un gran avenç (nosaltres som de la generació que vàrem començar a escriure el cartipàs al col·legi amb ploma i tremps sucant als tinters del pupitre una tinta miserable). Portaven també bicicletes. Cada any se’n veien moltes fins el punt que un veí deia: “Avui s’ha de passar per la vorera, si no vols que t’atropellin les noves bicicletes”. Quedaven a casa els dolços, aquelles figuretes de massapà i el carbó de sucre. Per alguns carbó de l’altre, com a constatació que no s’havien portat prou bé. Era freqüent que molts avis col·laboressin en la festa i el dia abans s’anava a posar el plat pel reis a casa els avis i així el mateix dia de reis s’ensenyaven els regals. Llavors, el dia de reis era la vigília de tornar al col·legi, el dia 7 no era festiu. Molts ho esperaven amb ganes per mostrar les noves pintures, etc.
