• Ni partits polítics ni entitats i moviments socials han rebutjat públicament la violació a una turista la setmana passada a Calella, tot i coincidir en el temps amb l'aprovació d'una moció precisament sobre mesures per abordar la violència masclista.

La nit de dijous a divendres, una menor de 14 anys va ser violada a Calella, al mateix hotel on s’allotjava de vacances amb la seva família. La violació és un dels actes de violència masclista més traumàtics que poden patir les dones, provocant seqüeles que poden acompanyar-les tota la vida.

Només unes hores abans, el ple de l’Ajuntament aprovava per unanimitat una moció, presentada per tots els grups municipals, sobre mesures per abordar la violència masclista, que se suma al Protocol per a l’abordatge integral de la violència masclista de la ciutat. Però ni partits polítics ni entitats i associacions locals, ni tan sols les de dones i feministes, han fet cap comunicat públic condemnant la violació.

Micromasclismes, oci nocturn i enllumenat públic

Tres anys i mig després de la presentació del Protocol per a l’abordatge integral de la violència masclista -un protocol que s’ha activat ben poques vegades-, els partits polítics amb representació a l’Ajuntament han aprovat una moció “sobre mesures per abordar la violència masclista”, més enfocada a les situacions de micromasclismes que no pas a delictes greus com és una violació.

La moció es portava al ple per tercera vegada, després que intentés aglutinar les propostes de la societat civil sense gaire èxit de convocatòria. Els acords no són massa ambiciosos; es limiten a reforçar la sensibilització del telèfon d’atenció a les víctimes, a demanar la col·laboració de l’oci nocturn per garantir espais segurs per les dones i a demanar més il·luminació als trams de la ciutat més foscos.

Tots els partits polítics van votar a favor de la moció sobre la violència masclista

Cap condemna pública

Només unes hores després de debatre la moció al ple, es produïa una violació a la ciutat. Els fets es coneixien el divendres al vespre i, des d’aquell moment, no s’ha fet cap condemna pública. Ni els partits polítics que van aprovar la moció, ni l’Associació de Dones de Calella, ni la Comunitat Feminista de Calella, ni Feminisme Radical Alt Maresme -les dues últimes entitats es mobilitzen per dates assenyalades com el 8M o el 25N, sent les més actives en temes feministes a Calella- ni el Consell Municipal de les Dones i LGTBI+.

Només Calella en Comú ha fet una publicació a les xarxes socials demanant que s’aturin les agressions sexistes referit al debat de la moció al ple, però sense fer cap comentari de repulsa cap a la violació. Els representants polítics que formen part del ple de l’Ajuntament es creuen la moció a la qual van donar suport i volen aplicar-la o és un simple acte de cara a la galeria? Per què els moviments socials tampoc han mostrat el seu rebuig? Què més ha de passar perquè el món polític i social local es mobilitzi davant d’aquest tipus d’actes tan menyspreables?

 No és la primera vegada que es produeix una agressió o un abús sexual a Calella, en cap ocasió hi ha hagut reacció. Sembla que la societat ha quedat anestesiada. Només els ciutadans anònims declaraven el seu rebuig a les xarxes socials i demanaven conèixer la identitat de l’autor per prendre’s la justícia per la seva pròpia mà, una actitud que no és estrany que vagi en augment si no hi ha unes institucions que emparin a les víctimes i condemnin als agressors.

L’any 2020, una menor va ser agredida sexualment als afores de la Fàbrica Llobet durant la festa de Carnaval. L’any 2019, una nena de 10 anys va denunciar abusos sexuals per part d’un jove de 18. Dos casos de violència sexual que han quedat sense mobilització social de rebuig.

La mateixa regidora d’Igualtat, Cindy Rando, ha assegurat que “el 8 de març és cada dia, els 365 dies de l’any”, una frase que no per repetir-la s’executarà sola, sinó que requereix de voluntat per tirar-la endavant.