Tens dret a estar trist
Tens dret a estar trist i, a més, si és el que realment sents és necessari que ho notis i ho comprenguis.
No fingeixis que estàs bé per satisfer ningú ni quedar bé. Només has de quedar bé amb tu.
Plorar i sentir el dolor no és un acte de covardia, sinó de respecte amb un mateix. Sentir les nostres emocions és el primer pas per poder fer-les servir i superar-les, per descobrir que no som les etiquetes que ens hem posat al damunt des que érem petits, ni les nostres pors, ni la quantitat de diners que tenim al banc ni la feina que fem. No som les nostres circumstàncies, som el que som i totes les nostres possibilitats. Des de la realitat, no des d’una quimera virtual ni des de la necessitat d’arribar a assolir grans reptes ni identificar-nos amb un resultat concret.
De vegades, el món sembla que s’enfonsi si tu no el subjectis, que tot s’hagi de anar a norris si tu pares, que la vida no seguirà endavant si tu no fas el mateix de sempre, però no és cert.
Tens dret a sentir-te malament i donar un cop de porta. A sentir aquesta ràbia i renegar, fins i tot. Això no et fa millor ni pitjor que aquells que somriuen i et regalen tasses on diu que ets el millor i que pots amb tot, perquè ni pots sempre ni cal que puguis. Perquè el que compta realment és respectar-te i valorar-te i no pas salvar el món ni ser un súperheroi. Fas el que pots i ja està.
Tens dret a empipar-te per com va tot i perdre la confiança. A no tenir ganes de fer res i no fer res. A canviar d’opinió i donar-te per vençut i rendir-te perquè trobes que hi ha un altre camí millor.
Tens dret a no somriure si per dins t’estàs trencant i esvaint. A no voler solucionar el problema avui ni demà. A no superar res ara per ara.
Tot té el seu dol i has de viure les seves fases al teu ritme, no pas al ritme de ningú més. Tens dret a parar i recalcular. A quedar-te quiet i en silenci una bona estona per veure què notes, per escoltar-te i preguntar-te què vols i què necessites.
Tens dret a no voler parlar-ne avui ni demà. A no voler sortir i dir no si et ve de gust.
Tens dret a caure i no aixecar-te immediatament. A observar-te i descobrir-te. A lamentar-te una estona pel teu dolor i fer mala cara. Sense que ningú et pressioni per estar bé ara ni superar res.
Tens dret a tenir temps per aturar-te, comprendre i no decidir encara perquè necessites trobar el moment i l’espai interior per remuntar.
Tens dret a no voler festa ni gresca. A estar sol i voler estar acompanyat.
No has de seguir cap consigna ni superar cap marca.
No ets el que fas ni el que diuen que ets.
No necessites demostrar res a ningú.
Necessites sentir-te i acompanyar-te fins a adonar-te’n que potser encara no t’estimes prou i tenir-te més en compte, escoltar-te i pensar en tu abans que posar tothom per davant. Que l’empatia comença per un mateix i que per donar cal estar bé i donar-se primer.
Tens dret a tenir un moment amb tu per dir-te que fas el que pots i poder acceptar el que passa encara que no t’agradi i ho vulguis canviar.
Tens dret a estar malament i tancar la porta una estona per no sentir el soroll del món. I quan sentis que necessites algú, demana ajuda.
Tens dret a demanar ajuda i rebre-la.
Tens dret a recordar qui ets i adonar-te’n que mereixes el millor de la vida.
Tens dret a recuperar l’esperança…
Mercè Roura, Coach a Creu Groga
