• Els caçadors locals lluiten contra la superpoblació de senglars

• Els porcs senglars són un gran perill a les carreteres, ja que provoquen molts accidents

Els caçadors que actuen a la zona de Calella i Sant Cebrià han matat aquest any 150 senglars en les seves batudes per controlar la població, però “són molt pocs comparats amb la quantitat que hi ha”, assegura el caçador Jordi Sans. Cada vegada es veuen més senglars a les zones urbanes, baixen fins a les àrees poblades buscant aliment en contenidors, a les colònies de gats o en zones on els mateixos veïns els deixen menjar. No és un fet aïllat: la població de senglars ha anat en augment en els últims anys. 

Hi ha diverses causes que expliquen la superpoblació de senglars. Sans explica que “el senglar és un animal que no té depredador. Fa 300 o 400 anys els depredaven els llops, però ara a Catalunya queden ben pocs llops. I el senglar ha anat a més”. També la manca de gestió forestal dels nostres boscos és un altre dels motius que expliquen l’augment de senglars. En trobar els boscos bruts i sense conreus, tenen un amagatall segur. “Anys enrere, com que hi havia molts conreus i els boscos eren nets, no es podien amagar. Ara és tot el contrari i troben menjar amb molta facilitat”, exposa el caçador.

A més, fa uns 30 anys es van creuar les espècies de senglar autèntic de bosc amb truges negres d’Extremadura. D’aquí, segons Sans, “va sortir una barreja que és molt i molt forta. A més, fa que les truges pareixin més cries que el senglar autèntic de bosc”. Un senglar de bosc pot tenir 2-3 cries a cada part, mentre que aquesta espècie creuada pot arribar a tenir 6-7 cries i pot donar a llum dues vegades l’any.

Jordi Sans afirma que els porcs senglars són animals “franquejables” amb la raça humana. “Si tu a un senglar li vas donant menjar, al final t’esperarà cada dia perquè n’hi donis, però per naturalesa els senglars fugen de l’home perquè el caça”. En aquest sentit, Sans explica que fa un parell d’anys, als Apartaments Codina s’hi van trobar que baixaven una família de senglars perquè “els mateixos veïns deixaven barres de pa sec als senglars”. De fet, per la proximitat amb la muntanya, els Codina és una de les àrees que més senglars avisten. També els residents d’altres zones han vist com aquests animals s’acostaven fins a les seves cases.

Un perill a les carreteres

El fet que aquests mamífers baixin a zones urbanes també fan que s’incrementin els accidents de trànsit per atropellaments de senglars, sobretot de nit perquè és quan mengen i creuen les carreteres sense cap tipus de control, provocant “molts i molts accidents, més dels que ens pensem i coneixem, perquè molts no transcendeixen”, assegura Sans. “Accidents mortals per culpa de senglar n’hi ha cada any, però la majoria acaben amb un ensurt i amb el cotxe aixafat”, afegeix. 

De fet, fa poques setmanes es va produir un accident a l’entrada de l’autopista de Calella degut a un petit grup de senglars.

La gran afluència de gent a les muntanyes fa multiplicar el risc d’accident en batudes

Aquest augment de població de porcs senglars augmenta el risc d’accidents de trànsit, però també de batudes i accidents amb usuaris al bosc, com el que va passar a principis d’any a Argentona, on un caçador va disparar a un ciclista que va rebre l’impacte a l’esquena.

El caçador assegura que són fets aïllats, tot i que el risc s’ha multiplicat per 2 degut a la gran afluència de gent que hi ha ara a les muntanyes. “Jo quan tenia 15-16 anys i anava a caçar amb el meu pare, al bosc no hi trobàvem a ningú. Com a molt algun pagès, caçador o boletaire”. Ara, però és tot el contrari, afirma que “ara veus centenars de persones a peu, amb moto… és increïble. I és clar, automàticament el risc s’ha multiplicat per 2”.

El senglar ja ha extingit algunes espècies autòctones

La Junta de la Societat de caçadors Calella-Sant Cebrià ha arribat a la conclusió “que a Calella s’ha extingit pràcticament la perdiu roja i el conill, precisament perquè hi ha molt senglar. Només se salven aquells ocells que tenen el niu dalt dels arbres”, explica Sans. 

Els caçadors expliquen que en cas de trobar un senglar, el millor és no fer res, perquè “normalment el senglar fuig de l’home. Quan ens trobem un senglar de cara, ens mirarà i se’n anirà”. De fet, els atacs per senglar normalment són accidentals: “per exemple, en una cacera que hi hagi un corriol i hagi disparat a un senglar i l’hagi ferit i l’animal surti corrents i al mig estigui el caçador, llavors mentre fuig, li dona un cop amb els ullals. Però això són casos molt i molt aïllats”, explica Sans.

A tota aquesta problemàtica, els caçadors es troben que cada vegada hi ha més porcs vietnamites, ja que la gent els adopta com a mascota quan són petits i quan es fan adults, els abandonen als boscos. Això fa que es reprodueixin amb els senglars i ja hi hagi una espècie mixta.