Avui un conte dels anys 60

…Hi havia una vegada, un noi que aprofitava una segona feina per tenir a mà quatre calés per les seves despeses més personals i anar fent una mica de guardiola…

Cada dia i quasi a la mateixa hora, a la discoteca del costat on tenia aquesta segona feina, el trompetista Roy Etzel entonava “Melancolía”, una melodia nostàlgica que juntament amb altres títols d’aquella època, l’acompanyaven durant les dues hores que dedicava a “portar els comptes” d’aquella fabriqueta… Això passava a l’estiu dels anys seixanta i en aquell poble hi bullia l’ambient turístic i juvenil… Nois i noies gaudien de les vacances, platja, cervesa, “cubalibres”… i omplien bars i sales de festa que oferien música en directa (Sirex, Gatos Negros, Lone Star entre d’altres)…

Les noies estrangeres que visitaven aquell poble d’estiueig, més desinhibides que les del país, cridaven l’atenció de la joventut autòctona, mentre la sexualitat de les que ja tenien una certa edat, posava en evidència a l’espècie conqueridora dels “katrans”, per satisfer amors veterans… Amb tot, i això i per “compensar” aquest ambient tant cosmopolita, hi continuaven fent caliu les tradicions i els actes religiosos, Viacrucis, Missions, catifes de Corpus, Sardanes, diada de Rams… El nostre protagonista, tot i estar envoltat de factures i paquets, no era pas aliè a tots aquells aires festius, fets a mida dels turistes (alemanys la majoria) que envaïen la seva ciutat com un vol d’estornells marejats… Mentre esperava el transportista de torn (Roca o Aspas), a vegades, passava la seva novieta i junts podien gaudir d’uns moments d’intimitat, sempre acompanyats de les melodies inoblidables que marcarien per sempre la música dels anys 60… “Melancolía” era com un himne d’aquelles “hores extres”, que als seus vint anys, li representaven uns petits ingressos personals, l’ajudaven a somniar un futur amb la seva “promesa” i a tenir present el malson més proper, anar a la “mili”… L’heroi de la nostra història era el típic jove assenyat i treballador producte de la seva època…

Qualsevol semblança amb alguna realitat que recordeu, haurà estat pura coincidència.

Colo, 17-juliol-2020