I si parlem de futur?

Des de que era estudiant a la universitat, vaig aprendre com d’important és conèixer el passat, no pas per romandre-hi nostàlgicament, sinó per projectar-nos cap el futur. Saber què va passar i perquè…, ens ha de permetre saber quins encerts i quins errors van cometre. No tornar a caure en el mateix graó ens ha de donar l’avantatge per a ser més positius i saber que si no ens volem fer mal, hem d’aprendre què no va reeixir. Aquesta manera de veure i interpretar els fets i la societat que m’ha tocat viure, m’ha portat, sempre, a mirar cap endavant. 

Si mirem els actuals pressuposts per aquest 2022, aprovats tot just fa uns dies pel plenari del nostre consistori, ens adonarem –molt fàcilment-, que no hi ha un projecte de futur al seu darrera. Hi ha una manca total de projecte de ciutat. S’hi manifesta una dolorosa sensació curterminista de mirar de passar l’any …, i a veure-les venir! Una llàstima.

Calella, al meu parer, es troba en un punt d’inflexió. Aquest ha estat donat per la greu situació epidèmica que estem vivim encara. Han saltat pels aires moltes coses, però entre elles, el model de ciutat abocada a un àmbit econòmic que ha tocat fons: el turisme. 

Ja feia alguns anys que el model de sol i platja predominant a la nostra ciutat es trobava en una cruïlla: o continuar o canviar. Alguns empresaris, ja ho havien detectat, i ja estaven realitzant inversions milionàries en els seus establiments. Aquests ja tenien clar que cal pensar en el futur. Altres, per anar a un altre extrem, van tancar els hotels i encara els han d’obrir. Aquests empresaris són els que sembla –seré prudent-, no han entès que el model que ha predominat a Calella durant 60 anys ja estava caducat. 

Però tornant al pressupost de la ciutat, aquest hauria de reflectir el projecte que l’equip de govern té pensat per a tots nosaltres: per als empresaris, per als comerciants, per als veïns i veïnes…, per a les persones grans…, per a tothom! I en canvi, quan repasso les diferents partides pressupostàries, no hi sé veure el projecte. No veig cap ambició, cap repte, cap novetat en clau estratègica. Els membres de l’equip de govern diran allò que “són els millors que podíem fer”.  I segurament és veritat…, són els millors que podien fer perquè no tenen il·lusió ni ambició per fer-ne uns de millors!!

Cal que d’una vegada per totes, els partits polítics, les entitats veïnals, associatives, esportives, culturals, econòmiques i tothom qui cregui i estimi la nostra ciutat, ens posem a treballar per dissenyar el futur per a la nostra Calella estimada. No fer-ho és renunciar al futur de la ciutat i de les persones que hi viuen. No fer-ho és renunciar a que Calella sigui una ciutat d’oportunitats per als nostres fills i filles que, avui per avui, han de marxar en no trobar elements suficients per treballar-hi i guanyar-se la vida. 

El repte és monumental, això ho tinc clar –i vull tocar de peus a terra-, però és la responsabilitat que tenim de fer-ho. Sobretot els que volen gestionar els recursos públics de la ciutat: els partits polítics.

Animo doncs a tothom qui pensi com jo, a pensar en el futur i a exigir que el pressupost municipal sigui una eina important per caminar cap a aquest futur que tots i totes ens mereixem. A veure si a les properes eleccions municipals hi ha algun partit que hagi entès el què cal fer. Aquest partit tindrà el meu suport i el meu vot.