No es perd la filosofia, es perd el pensament…

Sembla que als responsables de legislar sobre les matèries que han de formar part del currículum de l’Educació Secundària Obligatòria no els agrada la filosofia. No donen les raons explícites per les que és convenient eliminar aquesta matèria de l’ESO. Però no els tremola la mà en eliminar-la. Per què no eliminen la “plàstica” o la “música”…? O encara millor, per què no eliminen el “castellano”, per posar un exemple a l’atzar? Per què ha de ser l’única matèria que convida a treballar el pensament crític la que ha de ser foragitada de les escoles i dels instituts? Potser perquè no interessa que els ciutadans pensin? Per què els ciutadans crítics amb el sistema són perillosos? Per què els ciutadans que critiquen les tonteries que arriben a fer alguns polítics molesten? M’agradaria, de veritat, saber per quines “sàvies” raons cal eliminar una matèria que fomenta el pensar, l’esperit crític i la reflexió raonada. Encara que imagino que cap polític ho farà…, els caldria pensar massa!!

Però el veritable problema, al meu entendre, no és que vulguin eliminar la filosofia del currículum escolar. El problema que ens hauria de preocupar és la silenciosa, però permanent, eliminació de la capacitat de PENSAR! Aquest és el veritable problema.

Les darreres lleis educatives espanyoles –que són les que marquen la pauta en matèria legislativa de les comunitats autònomes, entre elles, Catalunya–, tendeixen d’una manera obsessiva a anar eliminant totes les competències que fomenten el sentit crític de la societat, que fomenten el fer preguntes per incentivar respostes intel·ligents o bé, simplement, el pensament innovador, creatiu i regenerador. I per no parlar de la “purga” cap a qualsevol forma de coneixement que fomenti l’estudi de les diferents ideologies que viuen –algunes en permanent lluita–, en les nostres societats. Ah, però la religió, aquesta sí, que sempre apareix.

Perquè la qüestió és que els legisladors volen bons treballadors i bons professionals dins del mercat laboral. Volen empresaris i empresàries. Volen tècniques qualificades i volen emprenedores i emprenedors potents…, però que no pensin ni reflexionin sobre en quina societat viuen, com són els qui governen o es posin a criticar els sistemes econòmics imperants en les nostres societats. No fora que molestessin a les classes privilegiades que els donen suport i finançament. Faltaria més!

Evidentment que, personalment, no trauria la filosofia dels instituts, sinó que fomentaria que a cada matèria –sigui quina sigui– es treballés el pensament crític, la reflexió intel·ligent sobre allò que s’està aprenent i es fomentés la capacitat de fer-se preguntes per obrir portes cap a respostes noves, diferents i innovadores. El pensar no és només per als filòsofs. El pensar és una característica diferencial humana que ha d’omplir totes les facultats i les accions humanes. El pensar és el tret distintiu de l’ésser humà. És el factor que ens humanitza (Harari, 2019).

Pensar és filosofar (preguntar-se pel món i per tot el què ens envolta) i això s’ha de fer des de totes les matèries.

Empobrir l’educació dels infants i dels joves ens abocarà a una societat fàcilment manipulable per les ideologies més perilloses. I òbviament, anar eliminant progressivament la capacitat crítica conformarà ciutadans mesells, fàcilment adoctrinables i humanament acrítics.

Aquest és el debat real: ensenyar a pensar o educar per a fer-nos doctes ignorants. Heus aquí la qüestió de fons…