Els anys cinquanta (XIII): el tren de la costa II
En la columna anterior sortíem de Sant Pol en el primer tren. Trobem la carretera nacional (NII) que ens acompanyarà en paral·lel fins a Badalona, amb les separacions puntuals de les travessies de Canet, Arenys, Caldetes i Mataró.
Tornem al tren i arribem a Canet. Veiem algunes parets del darrere de les cases de la carretera, cases que serien en gran part escapçades per ampliar-la i alguna industria. A la banda de mar, petites platges i la mar molt propera, la via protegida per uns daus grossos de ciment i pedra. Aquells anys, Canet va construir l’espigó a la banda de Garbí i va aconseguir augmentar la sorra. Deien que l’havien fet al cantó d’Arenys al veure el fracàs de la punta de Sant Pol que no protegia la platja de davant del poble. Es afirmació generalitzada de la gent de mar que, en aquesta costa, els espigons fan deixar sorra a la banda de llevant i la treuen de la banda de ponent o garbí. Això sembla que s’ha anat complint amb les sorres aportades per les rieres i sobretot per la Tordera.
A l’estació de Canet esperava el tren molta gent. L’esplanada i l’andana estaven plenes. Pujava un “recader”, al qui saludaven els altres, comentant “sí que va carregat el gitano de Canet”. Era d’aquesta ètnia i s’ajuntaven. Pujaven també un grup de joves que treballaven a Mataró, joves d’una edat propera a anar a la “mili”. Eren les seves converses freqüents. Feien de mecànics o aprenien de mecànica als molts tallers de Mataró. Portaven unes caixes de fusta amb un tirador de porta per nansa, on guardaven les eines pròpies i la menja del dia. Les vivències d’aquest grup mereixen un punt i apart.
Els joves de Canet. Ens feren passar viatges molt entretinguts i fins tot divertits. La seva dèria era no comprar el bitllet, amb la qual cosa es convertien en vigilants dels revisors i canviaven de vagó per evitar-los. Quan ho veien malament, baixaven a Arenys a comprar bitllet, perquè arribaven a conèixer el caràcter d’alguns revisors. Quan pujaven era freqüent la pregunta : “ha passat el ‘revi’?” Si estaven tranquils, un parell cantaven i no ho feien malament. Recordem les populars d’aquells anys: “Maria Cristina me quiere gobernar” , “Camino Verde “ i “Dos cruces”. Va ser espectacular el concurs de Sputniks. (el primer cohet-satèl·lit soviètic). Consistia en ajuntar tres llumins per la part de la mixtura, separant-los de baix, embolicar-los amb paper de plata i encendre’ls per sota. El gas produït feia pujar el “cohet”, alguns fins el sostre del vagó. El màxim de la tècnica per no pagar bitllet, fou que un taller mecànic tenien una màquina de gravar números que eren iguals als de les taquilles. Els interessava que no els piquessin el bitllet i així el del dia 1 servia per l’11 o pel 21. Curiosa la marca dels trepants del revisors, recordem de forat petit, gros, mitja lluna, triangle i estrella.
El viatge cap a Arenys de Mar veia els camps cultivats sobre i sota carretera, i petites platges que augmentaven en acostar-nos al port, al qual s’hi arriba per un petit túnel. Un port en plenes obres d’ampliació. Es deia que no les acabarien mai. A la banda del poble, la caserna de la Guàrdia Civil, el pòsit de pescadors i les cases enjardinades fins la riera. Recuperàvem la carretera estreta i paràvem en una estació gran, de rajola vermella, campana lluent, dipòsit pel subministrament d’aigua a les màquines i fins i tot una giratòria al cantó de mar que demostrava haver estat final de línia anys abans. La parada era llarga, per posar aigua a la màquina. Quasi sempre teníem creuament de trens. Pujava gent amb aire més senyorial. Molts anaven en segona classe.
Interessant la casual importància que va tenir l’estació d’Arenys de Mar. La primera ampliació de la línia fou de Mataró fins Arenys el 1857. Fins a Mataró s’havia inaugurat el primer ferrocarril de l’Espanya peninsular el 1848. Es va electrificar amb corrent continua de 1500 volts fins a Mataró el 1948 i fins a Arenys el 1951. Veiem unes màquines horroroses d’imatge per tirar dels mateixos vagons de fusta dels trens de vapor. Cal dir que havíem vist alguna unitat elèctrica d’un color marró- agranatat i creiem que eren les que circulaven per la línia de Vic. Arenys també va ser final de línia electrificada a 3000 volts el 1956, completada fins Maçanet- Massanes (L’empalme) el 1958. Volem ara concretar i rectificar un error d’alguns llibres del Maresme respecte l’any que es va acabar aquesta línia. Arribava a Arenys el 1857 i es va fer fins a Tordera el 1859 i a L’empalme el 1861. Per tant, d’Arenys fins a Tordera hi hagué tren dos anys abans del que està consignat. Quan s’ha ampliat la línia amb la via doble, hi havia fins a Mataró, també ha estat fins a Arenys de Mar el 1987.
En la columna anterior vàrem anomenar MZA i ens han preguntat què era. Era la companyia que explotava els trens d’aquesta costa des de 1898. Era de capital dels Rotschild i el seu nom era Madrid- Zaragoza-Alicante. Va ser dissolta el 1940 quan es va decretar la nacionalització de totes les línies de via ample, creant-se la RENFE (Red Nacional Ferrocarriles Españoles).
