Si vis pacem, parabellum
“Si vols la pau, prepara la guerra”, era una frase utilitzada fa alguns anys per justificar la guerra freda entre les potències mundials. Era un argument que venia a dir que calia estar preparats per afrontar possibles situacions de futur conflictives. Per tant, era raonable incrementar els dispositius de defensa/atac armamentistes. I així, durant temps, tant EEUU, com la URSS o la Xina, van incrementar els seus arsenals militars.
Però aquest aforisme també ens pot servir per il·lustrar una realitat més propera: la seguretat dels nostres municipis. És més que evident, que en aquest àmbit no cal preparar-se per a la “guerra” contra un altre municipi. No, no va per aquí la cosa. El fet és que un municipi i, òbviament, el govern que el gestiona, ha de poder disposar d’efectius de seguretat, altrament dits, policia local. Els i les agents del cos han de ser els qui vetllin per la seguretat dels veïns. I ho han de poder fer amb els recursos necessaris i amb el nombre d’efectius adients per donar un servei de qualitat i eficaç. Quan no hi ha recursos ni el nombre adequat, és quan la seguretat es veu afectada. I això és el què pot passar a Calella.
Ja a principis d’aquesta dècada (any 2000) es va detectar que el cos només disposava d’uns 20 efectius que, repartits en tres torns i amb baixes, vacances, serveis diversos i altres…, no es podia cobrir amb èxit la seguretat ciutadana. I a més a més, al ser Calella una ciutat turística, la conflictivitat era molt més gran. Per això es va fer un gran esforç econòmic i a finals de l’any 2010 Calella ja comptava amb més de 40 policies locals. Més recursos i més persones, millor seguretat. Semblava que s’anava en el bon camí. Amb tot, recordo que una persona experta em va comentar que Calella, per la seva singularitat (turisme), necessitaria uns 50 efectius, més el suport dels Mossos d’Esquadra (aquest suport mai ha estat del tot real, almenys en el nombre necessari, ja que ells també pateixen de manca de recursos suficients).
Arribats a aquest 2021, sembla que la nostra ciutat viu uns moments convulsos amb els agents. Valoració de llocs de treball que no s’acaba de fer, recursos econòmics que sembla que no s’acaben de reconèixer, agents que marxen a altres municipis…, i algun altre “detall” que provoca descontentament. Estic segur que els agents són els primers que volen prestar el servei amb eficàcia i efectivitat. I espero que els responsables de la seva gestió política també ho vulguin. Pensar una altra cosa seria d’una gravetat molt alta. Hi ha rumors que indiquen l’existència de directrius polítiques que no ajuden a la gestió del cos. Espero i desitjo que no sigui així. Això no ajudaria en res a un cos que no necessita directrius polítiques, sinó una bona gestió de governança tècnica i professional, en la persona del màxim responsable de la Policia Local. Els rumors fan mal i no són necessaris ara mateix.
Perquè les conseqüències d’un cos de policia amb mancances en recursos i efectius pot –repeteixo, pot–, ocasionar un efecte crida entre els delinqüents i, encara pitjor, generar una sensació d’inseguretat entre la ciutadania. I això és inadmissible. En aquest cas, l’equip de govern hi tindria responsabilitats directes. I estic segur que és el què menys volen.
Per tant, torno a l’inici de l’escrit però amb un canvi: “si vols seguretat, procura tenir els recursos necessaris”. Els veïns i veïnes de Calella no tenen la culpa dels problemes de gestió de l’Ajuntament, però sí que tenen el dret a demanar que es gestionin bé els recursos en matèria de seguretat que té el municipi. Calella ha de ser una ciutat segura.
