A Calella tenim marge de millora

#lectoropinaCalellaCOM: Lluís Matas

A vegades no cal personalitzar quan es fa una crítica, en pot perjudicar el resultat, sobretot quan, com en aquest cas, la crítica intenta ser constructiva.

Aquesta legislatura, per l’Ajuntament de Calella, està sent molt atropellada.

Va començar amb l’acollida de menors a l’Hotel Marisol, seguint amb tota la problemàtica del centre okupat La Bruna, el qual ja es va sobreposar amb la pandèmia de la COVID-19.

Hem d’afegir-hi l’imponderable dels dos períodes en què l’alcaldessa ha hagut de delegar funcions per temes de salut. Aprofitem per desitjar-li una total recuperació.

Veiem les problemàtiques quotidianes amb el tema de la neteja i de recollida de residus urbans, el desafortunat projecte de l’ALDI i últimament hem sabut de la manca de personal de la nostra Policia Local.

Si ens hi fixem, podem deduir que l’arrel dels problemes que patim no es deuen únicament a l’aplicació d’una determinada ideologia política, sinó bàsicament a la poca acurada gestió del dia a dia, amb un clar rerefons de manca de recursos econòmics.

A pesar dels esforços fets, la pandèmia perjudica la gestió en l’àmbit municipal.

Si veiem que l’ajuntament disposa d’un miserable pressupost d’aproximadament 1.100 euros per habitant i any (molt per sota de la mitjana comarcal i nacional) que sembla que encara disminuirà de cara al 2022, podem preveure que el nostre futur en el curt termini no millorarà i menys amb un equip de govern en minoria i amb moltes dificultats per generar consensos.

I aquí us deixo la meva recepta pel futur per a qui li correspongui (proper ajuntament).

Generar consensos més enllà del partit i de l’equip de govern i fer créixer el pressupost municipal.

Aquesta medicina només farà efecte si es pren amb molta generositat (política i econòmica), sinó patirem la malaltia de la mediocritat pels segles dels segles.

Si la prenem amb bones dosis, en sortirem ben reforçats.

SALUT PER TOTHOM.