Petites històries del cinema amateur a Calella
Avui recordarem “La recaiguda de l’Imperi Romà”.
L’any 1981 es va rodar a Calella el primer film amateur (format Super amb ressò ciutadà, el seu títol: “La recaiguda de l’Imperi Romà”, una inspirada i divertida història de romans rodat per un grup de joves calellencs que, amb el nom de Sake-Films, van descobrir el cinema com a forma de creació i divertiment, encetant a la nostra ciutat, una nova època de realitzacions amateurs de forma col•lectiva, es a dir a través d’agrupacions o entitats. El film fou dirigit per Andreu Benito (un calellenc que ha desenvolupat una excel•lent carrera com actor professional). La festa de l’estrena d’aquest film va iniciar una nova manera de veure i entendre els treballs d’equip. Fou un gran divertiment per tots els participants que van demostrar la seves ganes de fer cinema com a suplement de les altres activitats quotidianes, gaudint i passant-s’ho d’allò més bé enregistrant un treball fins aleshores inèdit a la nostra ciutat. Fou el primer film amateur realitzat de forma col•lectiva.
Aquests film va representar un determinat caràcter de cinema local de Catalunya a la Mostra de Cinema del Mediterrani que tingué lloc l’any 1981 a Vitrolles (Marsella) i que en aquesta ocasió estava principalment dedicada al cinema de Catalunya i Egipte. De la mà del crític de cinema Miquel Porter i Moix, Cap de Cinema de la Conselleria de la Generalitat de Catalunya, el film era convidat a donar-se a conèixer, dels dies 27 al 31 de maig, a la fundació Font-Blanche, seu de la Mostra. El film fou consignat al certamen provençal, i un grup de 27 persones va acompanyar-lo a la fi de lliurar-li l’entorn apropiat tal i com esdevingué a l’estrena de Calella. El número 1 de la revista de la ciutat de Calella “El Nunci”, en va fer un ampli reportatge amb diferents comentaris i entrevistes als representants de Sake-Films, entitat organitzadora i realitzadora d’aquest projecte de cinema local.
S’ha pogut rescatar informació i anècdotes a través de gent molt vinculada a aquest projecte cinematogràfic amateur (gràcies Jordi)… En Miquel Cabutí i en Bernat Llobet signen comentaris a la premsa d’aquella època “…Quatre mesos de filmació, set de preparació, transcripció del guió, muntatge decorats i sonorització, suplint amb enginy les minses disponibilitats necessàries… El record evocador pren consistència reproduint la vida escolar dels anys 50, en els quals l’ensenyament coincidia en les coordenades de Formación del Espíritu Nacional, Història Sagrada i les orelles de burro, conjuntament amb el fet històric de l’Imperi Romà… El film de una hora i quart de durada, va tenir un pressupost aproximat de 100.000 pessetes”…
Calella, i en aquest cas mitjançant el treball de Sake-Films, fou capdavantera de les produccions amateurs de cinema.
Colo, dijous 18-novembre-2021
