Calella i la sostenibilitat, és possible?

Quant estem immersos en un món on cada vegada més hi ha una forta sensibilitat envers l’existència d’un estat d’emergència climàtica (almenys entre els sectors populars, els empresaris, banquers, exèrcits i polítics conservadors són una altra cosa), em resulta complicat pensar que els ajuntaments petits o mitjans no estan per la feina de reduir la contaminació i avançar cap a polítiques sostenibles en determinats sectors de gestió en què poden prendre decisions. I Calella no s’escapa d’aquest tema.

La pregunta és ben simple: què està fent l’Ajuntament de Calella per la sostenibilitat mediambiental del municipi? Aquesta és la qüestió.

A veure, com a administració pública que gestiona un territori petit (Calella té 8’9 km2), crec que hi ha sectors en els que podria ser actiu, sobretot de cara a la preservació de l’entorn proper.

Vist el què està fent, es queden curts. Molt curts. I la veritat és que possibilitats n’hi ha. Algun exemple se m’acut.

En relació a la generació d’energia elèctrica, podria aprofitar els edificis públics, com ara la Fàbrica Llobet, que té una superfície de teulada enorme, o Can Saleta, o els edificis de l’Ajuntament Vell i el Nou…, per posar exemples que tots coneixem. I també podria aprofitar els solars que té en propietat per mirar de negociar amb companyies d’instal·lació d’energies renovables l’aprofitament d’aquests solars per instal·lar plaques fotovoltaiques o aerogeneradors. I també, es clar, podria realitzar i promoure accions actives per la instal·lació de plaques entre les persones privades, mirant d’establir exempcions o rebaixes a determinats impostos, com l’IBI, durant uns anys. Això pel que fa a la generació d’energies renovables i sostenibles.

En relació a disminuir la contaminació causada pels vehicles a motor, crear una zona d’exclusió de circulació entre el carrer St. Isidre i el carrer Ànimes, donant lloc a una gran illa de vianants urbana (on no cal dir que els propietaris de garatges sempre haurien de tenir el pas garantit, faltaria més). Amb aquesta proposta i millorar la mobilitat pública (bus, bicicletes o patinets elèctrics, per exemple) s’estaria reduint la contaminació dins el nucli urbà. Igualment, posant en marxa aparcaments perimetrals a la ciutat (ben condicionats i amb vigilància, amb tancament perimetral i un accés controlat, així com un terra que no fos tant polsegós) conjuntament amb vehicles llançadora que apropessin les persones al nucli urbà. Treure cotxes de dins la ciutat, aquesta seria l’aposta sostenible. És una opció que ja està en marxa a moltes ciutats d’Europa. I funciona molt bé!!

En relació a l’entorn no urbanitzable (molt condicionat per Costes, Renfe, l’Agència Catalana de l’Aigua, la Diputació de Barcelona o la Generalitat) caldria parlar amb els propietaris i arribar a acords pel manteniment dels seus terrenys. No estem parlant de tants propietaris ni de tants quilòmetres quadrats. Mantenir els boscos nets, amb una gestió adequada. Mantenir camins nets i senyalitzats (amb el suport de la Diputació es podria fer). Donant suport als pagesos que encara aguanten (com poden) amb els seus conreus de proximitat i, sobretot, controlant que ningú faci malbé aquest entorn tant maco que tenim. Cuidant i vetllant pel patrimoni cultural i històric de què gaudim (Torretes, far i la masia més antiga del municipi, Mas Salvador –segle XIV– en mans privades però amb qui segurament es podria arribar a acords per la seva conservació. Ja no dic res de les ruïnes romanes, malmeses per una gestió nefasta del consistori.

Acabo. Penso que Calella podria ser un bon exemple de gestió sostenible del territori i del patrimoni. Però per aconseguir-ho cal que hi hagi un govern sensible, amb propostes valentes i accions decidides. L’actual no va en aquesta línia, malgrat algun tímid intent (sempre agradable). Del què parlo és de prioritzar les polítiques de sostenibilitat ambiental valentes i pensant en un futur a mig i llarg termini. Calella pot ser una ciutat sostenible? Doncs sí, però amb persones que hi creguin. L’emergència climàtica hi obliga.