• El TC ha declarat inconstitucional la forma com es calcula l’impost de la plusvàlua

• La desaparició de l’IBI de l’autopista i la pèrdua de les plusvàlues obligarà a reduir el pressupost de 2022

La decisió del Tribunal Constitucional d’anul·lar l’impost sobre la plusvàlua que ingressen els ajuntaments suposa una important amenaça pels ingressos de les administracions locals. A Calella, enguany l’Ajuntament pretenia recaptar fins a 550 mil euros, el que representa prop d’un 3% del pressupost total d’ingressos. L’alt tribunal ha declarat inconstitucional la forma de calcular la base imposable d’aquest impost i, per tant, quedaria anul·lat. La decisió no tindrà efectes retroactius.

L’impost sobre l’increment de valor de terreny de naturalesa urbana (IVVNTU), conegut com l’impost de la plusvàlua municipal, és un impost directe que gestionen els ajuntaments i que està regulat a la Llei de Base de Règim Local, la llei que marca el funcionament i el finançament dels ajuntaments de tot l’Estat.

Aquest impost es paga quan es ven, s’hereda o es dona un bé immoble (casa, terreny, garatge, etc…). No afecta als terrenys rústics, sinó només als béns considerats urbans. En una venda, és el venedor qui l’ha de suportar ja que és el que rep els diners de la transacció. En una donació i una herència, qui ho paga és qui rep el bé. El valor mig d’aquest impost es troba entre 3.000 i 6.000 euros i depèn dels anys que ha mantingut el mateix propietari.

Aquest impost es calcula en base a la diferència de valor cadastral que té el bé des del moment que es va adquirir fins al moment que es traspassa. La base imposable de la plusvàlua és el que el Tribunal Constitucional considera que no és correcte. Segons l’ordenança calellenca, l’increment és entre un 2% i un 2,4% per any en trams de cinc, fins als vint anys. Aquest valor serveix per després fer el càlcul. A Calella es recapta el 14% de la diferència de valor entre el moment de l’adquisició i el traspàs.

Així per exemple, si un ciutadà va comprar un pis fa quinze anys i el ven enguany per un valor cadastral de 120 mil euros, caldria comprovar l’increment de valor que ha tingut el seu terreny. En base a l’ordenança que regula aquest impost a Calella, s’hauria d’incrementar el seu valor a raó d’un 2% anual. Per tant, la diferència seria d’un 30%. Tenint en compte el valor cadastral actual de 120 mil euros, li correspondria una base de càlcul de 36 mil euros. Sobre aquesta quantia caldria aplicar el tipus impositiu del 14% -cada municipi escull el seu-, però per llei podria arribar a ser del 30%-. Així doncs, li tocaria pagar com a plusvàlua 5.040 euros.

El pressupost de 2022 patirà canvis importants si no es canvia l’ordenança

Amb l’anunci de l’últim ple de congelació de pràcticament totes les ordenances fiscals calellenques per evitar pressionar més als ciutadans, el pressupost d’ingressos de l’any 2022 s’haurà de fer enginyeria econòmica per a poder-lo quadrar amb les despeses. Aquesta decisió del Constitucional suposarà per les arques municipals calellenques deixar de recaptar 550 mil euros.

El govern central no es quedarà de braços plegats i buscarà tornar a donar-li validesa en aquest impost canviant la forma en què es calcula ja que suposaria una merma econòmica a tots els ajuntaments. No seria d’estranyar, per tant, que abans d’acabar l’any el consistori calellenc aprovi refer l’ordenança de la plusvàlua per adaptar-la a un probable canvi legislatiu del marc general de la Llei Estatal Reguladora de les Hisendes Locals.

A més, a Calella hi sumem el fet que ja no podem comptar amb la recaptació de l’IBI que susposava l’autopista del Maresme en que Acesa pagava fins a 224 mil euros. Al tenir gestió pública i no concessió administrativa, desapareix aquest ingrés.

Ara per ara, als despatxos d’hisenda de l’Ajuntament hauran de subscriure en vermell la quantitat de 774 mil euros al projecte de pressupost de l’any 2022 (550 de la plusvàlua i 224 de l’IBI). A això se li sumen despeses extraordinàries (l’acord congelat de l’increment de sous dels funcionaris) i la falta d’ingressos derivats de la crisi econòmica a causa de la pandèmia (reducció en la recaptació de l’Impost d’Activitats Econòmiques i de la taxa turística).

L’Ajuntament de Calella acostumava a tancar els exercicis dels últims anys amb superàvits per damunt del mig milió d’euros, tot i que al 2020 la intervenció ja advertia d’un desequilibri financer sense conseqüències pel fet que el govern estatal permet als ajuntaments mantenir aquests desequilibris durant el 2020 i el 2021.