Botellots i oci

Ja fa moltes setmanes que es parla dels botellots que s’organitzen a diferents espais públics. Hem vist com algunes d’aquestes trobades han arribat a aplegar més de 20 mil persones, la majoria joves, en alguns espais públics de ciutats i pobles. Calella no n’ha restat al marge. Sigui a la platja o al Parc Dalmau, aquest estiu hem pogut observar com una munió de joves s’aplegaven a la nit per gaudir de les relacions socials, bevent alcohol comprat entre ells. Sense controls d’entrades, ni exigències de consumicions, ni control d’edat, ni límits horaris…, ni cap mena de control.

Hem escoltat com autoritats polítiques i de la policia es manifestaven preocupats per aquest fenomen. Hem escoltat als propietaris de discoteques, bars i pubs dir que això s’acabarà quan obrin els seus locals. Hem escoltat nois i noies expressant que aquesta manera de trobar-se els agrada més perquè ningú els controla i no hi ha “límits” (edat, horaris, espai…). Hem escoltat psicòlegs, sociòlegs i antropòlegs dir la seva versió sobre aquest fenomen. Tot molt interessant…, però sense una visió única del fet. Més aviat al contrari, divergències en el “perquè” i en la “finalitat”. En el que sí hi havia un cert consens era en afirmar que és una “nova” forma d’oci de la joventut. Personalment, discrepo en això de “nova”, ja que fa uns quants anys que hi ha botellots en diversos indrets de Calella, que és d’on puc parlar amb una certa veracitat. De botellots n’hi ha hagut gairebé sempre. Ara, però, s’ha intensificat. Molt.

I per tot el què he escoltat i vist, penso que els botellots han vingut per quedar-se. Crec que l’obertura dels locals de l’oci nocturn no acabarà amb aquesta forma de gaudir de la nit i de les trobades dels joves. És una forma d’oci, una més, de les que els joves entenen que poden fer perfectament. I aquí hi afegeixo que no s’acabarà perquè aporta alguns elements ja apuntats força interessants:

• És una forma da gaudir de la nit més econòmica que anar a locals. Per menys diners, obtenen més alcohol. I el que ells volen. I dura més temps.
• No hi ha control per part de ningú. Ni dels propietaris dels locals amb el control de l’edat. Ni tampoc d’horaris, es comença quan es vol i s’acaba quan es vol.
• És una forma de relació que permet més llibertat. Cada persona, cada grup, es relaciona com li ve de gust: xerrant, ballant, passejant, cantant, escoltant música…, sense limitacions.
• I permet variar de lloc cada nit, però sobretot, s’evita haver d’agafar vehicles per anar a determinats locals. Ara el “lloc” el determinen els participants del botellots.

L’única limitació que veig és la que comporta trobar un equilibri entre el dret a gaudir de la nit i el dret a descansar, també, a la nit. En aquest punt hi ha problemes, sobretot quan el botellot es fa dins el nucli urbà, en parcs envoltats d’habitatges o en zones d’urbanitzacions on el soroll es percep amb més força.

En fi –i ara torno a Calella–, el botellot l’hem de veure com una forma d’oci nocturn que no és una moda, sinó una forma més de divertir-se dels grups de joves i que l’oci es diversifica una mica més. Segurament, hi haurà locals que funcionaran molt bé amb un perfil de joves que ja els agrada, i hi haurà trobades socials amb aquest format més “casual”. El tema de fons, al meu entendre, consistirà en trobar l’equilibri entre els que volen gaudir de la nit i els què volen descansar. Igual convindria fer alguna mena de regulació…

Botellots, benvinguts a les nits de Calella!