Les sancions als turistes espanyols es tramiten, les que es posen als turistes estrangers entren en un carreró sense sortida per l’origen de la pròpia sanció.

Hi ha la sospita que no es cobren les multes de la zona blava als turistes d’altres països que venen amb els seus cotxes, fins i tot hi ha qui sospita que només es recapten les sancions dels cotxes del padró local. És cert que en el cas dels cotxes amb matrícula estrangera es complica el procés administratiu per recaptar l’import de les sancions. En donem els detalls.

El procediment per multar un cotxe estranger i un vehicle amb matrícula espanyola és el mateix. Quan algú aparca el seu cotxe a la zona blava sense tiquet i un dels inspectors de Gestvia l’ha multat, pot anul·lar la tramitació de la sanció pagant 10,00€. Si ha arribat a posar tiquet però s’ha passat del temps, llavors l’anul·lació de la sanció és de 5,00€. Les mateixes màquines de la zona blava recapten aquests imports durant la mateixa jornada. Hi ha qui utilitza aquest procediment i hi ha qui no, tant forani com local.

Si no han tret el tiquet de la zona blava o verda, hi ha un termini màxim de dues hores des del moment que l’inspector sanciona el vehicle. Si s’ha tret un tiquet hi ha temps durant tota la jornada. La Policia Local podria fer retirar el vehicle si el temps d’estacionament sobrepassa el triple del temps màxim.

Si l’anul·lació de la multa a la mateixa màquina de la zona blava no ha estat tramitada, s’inicia un procediment sancionador estàndard, de la mateixa manera que també es fa amb la resta d’infraccions de l’Ordenança Municipal de Circulació. El tràmit s’externalitza a través del servei que té l’Ajuntament per la recaptació: l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona.

Les sancions de la zona blava tenen un cost de 60 euros i s’aplica una reducció de fins el 50% del preu de la multa sempre que es faci efectiva dins els 20 dies naturals següents a la recepció de la multa.

En el cas dels cotxes que tenen matrícula espanyola, el procediment és automatitzat ja que només cal consultar el titular del cotxe a les bases de dades de la Direcció General de Trànsit (DGT) i requerir-li que identifiqui el conductor. És en el cas de cotxes amb matrícula estrangera que comencen les complicacions.

La Unió Europea, veient que als estats membres els hi era difícil d’obtenir la informació sobre els vehicles, va aprovar una directiva per integrar les diferents autoritats que gestionen la política vial, vigilància i control del trànsit de totes les vies dels estats. Així doncs, la directiva europea permetria crear la iniciativa EUCARIS (de l’anglès EUropean CAR and driving license Information System). Aquesta aplicació permet identificar els conductors infractors. L’Estat espanyol s’hi va sumar al març de 2015.

Dinamarca i Irlanda no s’hi han adherit; el Regne Unit tampoc ho va fer mentre estava dins el paraigües de la UE. Si són de fora de la Unió Europea, el procés queda estroncat i impossible.

El tiquet de la zona blava s’obté als parquímetres

De totes maneres, el primer obstacle arriba amb la mateixa directiva europea i és amb la tipologia de la sanció, ja que només permet que es tramiti aquesta documentació en 8 casos concrets d’infraccions. Aquestes són: conduir amb excés de velocitat, conduir amb una taxa d’alcohol que excedeixi el límit permès, conduir sota els efectes de les drogues, no utilitzar el cinturó de seguretat o altres sistemes de retenció homologats, no portar casc en el cas de les motos, no aturar-se davant d’un semàfor en vermell o en una senyal de “stop”, circular per un carril prohibit o per una zona prohibida, conduir utilitzant el telèfon mòbil o qualsevol altre sistema de comunicació no permès. En aquests supòsits no hi consta l’aparcament indegut de les zones blaves.

El procediment, un cop s’ha tramitat a través d’EUCARIS, consisteix en que l’Estat membre de la Unió que té el cotxe matriculat al seu país pot iniciar els tràmits amb el titular requerint-li que identifiqui el conductor. A la pràctica, el procediment es dilata, ja que primer ha de passar per la DGT i després l’Estat en qüestió ha d’acceptar tramitar la petició.

Així doncs, a priori, les sancions de la zona blava de Calella no es poden resoldre per aquesta via. Per tant, per aconseguir la documentació dels vehicles en qüestió -o dels seus conductors- caldria iniciar un procés d’investigació, moltes vegades molt farragós. Aquestes multes, en la immensa majoria, queden impunes.

Al cap del temps, el ple acaba anul·lant tots aquests expedients sancionadors que son impossibles de tramitar.

Cotxes de lloguer

En el cas dels turistes que decideixin llogar un cotxe dins les fronteres de l’Estat i cometin una infracció, sí que hi ha procediment de recaptació pel fet de ser un cotxe amb matrícula espanyola. Tot rau en el fet que l’empresa de lloguer de cotxes ha hagut de demanar la documentació al turista en qüestió i té l’obligació de comunicar les dades de l’infractor a l’administració que li requereixi.

A més a més, pel lloguer dels cotxes, les empreses demanen una targeta de crèdit. Gairebé totes les companyies de lloguer de vehicles recarreguen amb una taxa de gestió de multes que es gira a la targeta de crèdit del turista que era titular del contracte de lloguer.

Les multes que es tramiten a l’estranger només tenen caràcter administratiu i no poden suposar un embargament dels comptes per impagament com si passa amb les multes que es recapten dins el territori nacional. A més, tenen els recàrrecs per excés de temps.