Notícia quan no hi ha notícia
Sembla una contradicció afirmar que la notícia és…, que no hi ha notícia! Doncs això mateix sembla que és el què està passant amb l’antic Hostal La Gaviota, en el seu moment reconvertit en un projecte social anomenat La Bruna.
Fa unes setmanes era notícia dia sí i dia també, sobretot perquè s’havia convertit –segons sembla– en un niu de delinqüència i un lloc on s’hi amagaven productes de furts i robatoris. Tot i que també és cert que era un lloc on vivien persones sense llar i en situacions de forta vulnerabilitat. Aldarulls, baralles, robatoris, policia practicant detencions, veïns enfadats i amargats, un intent de VOX d’instrumentalitzar –potser– el tema…, en fi, aquell espai ja no era el projecte social que havia estat. Fins i tot, els seus i les seves promotores havien desistit del mateix i havien abandonat l’espai a la seva sort (almenys això és el que semblava a ulls de molts ciutadans calellencs).
Però des del dia en que es va procedir al seu desallotjament, per motius de seguretat i salubritat, sembla que el “problema” s’ha acabat. De fet, els veïns ja no surten de manera habitual a manifestar-se pels aldarulls i greus problemes d’alteració de la pau social que tenien com a marc l’antic hostal. Tampoc els mitjans en diuen res. El tema s’ha acabat…, s’ha acabat, però, realment?
No és cap secret que els delinqüents potser han marxat d’aquest espai, però no han deixat d’actuar. Si no ho fan a Calella, serà en altres municipis. Però seria d’una ingenuïtat clamorosa pensar que els problemes ocasionats per aquestes persones ja no existeixen. Ara actuen en altres llocs i s’allotgen en altres espais.
El problema tampoc s’ha acabat per les persones en situacions de vulnerabilitat. Hi continuen sent. Perquè potser ara queden invisibilitzats, però continua havent-hi persones que no tenen llar, persones que no tenen ingressos, persones que no poden accedir a ajudes (per ser migrants sense papers o recursos), persones que han vist com la seva vida ha quedat arruïnada per la greu situació econòmica ocasionada per l’epidèmia vírica. No, aquestes persones no han desaparegut, s’han invisibilitzat.
Estic convençut que els Serveis Socials del nostre ajuntament estan –de fet, segueixen– treballant per donar cobertura a les necessitats de persones d’aquests col·lectius. Tant de bo hi haguessin més recursos, però sembla que, ara per ara, vivim en un sistema capitalista que prefereix invisibilitzar alguns problemes abans que donar-los-hi una sortida.
La noticia, doncs, és que no hi ha notícia. Però això no representa que el problema s’hagi acabat. Continua existint i continuarà sent una realitat mentre no entenguem que el concepte de “societat del benestar” ha d’arribar a totes les persones sense deixar ningú fora. Al cap i a la fi, algú es creu que hi ha persones que volen viure sense recursos? Algú amb dos dits de seny es pensa que hi ha persones a qui els agrada viure al carrer? Algú es pensa que en una societat fortament controlada pels mercats i els interessos econòmics es pot viure amb 200/400 euros al mes? Crec, sincerament, que mentre no canviïn les prioritats del sistema capitalista, difícilment podrem parlar de viure en una societat justa, on tothom pugui gaudir de les oportunitats suficients per a desenvolupar un projecte de vida digna.
La notícia és que no hi ha notícia, però cal que no siguem innocents, pensant en que, com que ja m’han tret el problema de davant de casa, aquest ja ha desaparegut. Tristament, la realitat és una altra. Hem de seguir exigint a les autoritats que continuïn treballant per donar resposta a les persones mes desafavorides de la nostra societat. És un dret, no un luxe.
