• Pendents de l'inici de les obres del supermercat

L'àrea delimitada conté restes romanes del jaciment d'El Mujal, El Roser i el Toyca.

• El ple d’aquest djous decalarà Bé Cultural d’Interès Local les runes romanes del jaciment del Roser, Mujal i Toyca i delimitarà la zona on s’hi han anat trobant restes en excavacions que s’han anat realitzant des de 1978. Es tracta d’una superfície d’uns 45 mil metres quadrats per damunt de la N-II a tocar de la Riera Capaspre i de l’Escola La Minerva. Conté la parcel·la de l’Hospital.

Aquesta àrea ja estava protegida a través del Pla General -aprovat l’any 2005- com a Zona d’Expectativa Arqueològica (ZEA). Per aquest motiu, cal que abans que s’iniciïn les obres del supermercat al damunt, el Departament de Cultura de la Generalitat li doni el vist-i-plau i cal que en supervisi la seva execució.

Amb el nivell de protecció que tenen fins ara, calia fer una prospecció inicial de les restes per veure què s’hi podria trobar (fins al moment només es coneixia el que es veia amb el georadar), però no necessàriament s’havien de conservar. La Generalitat evaluarà l’estudi d’impacte que ha redactat l’equip d’arqueòlegs i donarà les indicacions per a la construcció de l’edifici del damunt.

L’any 1958, amb la construcció del Toyca, no hi havia cap tipus de protecció a la zona. Es van trobar restes d’àmfores de cocció excessiva i trenta anys més tard, amb la construcció dels edificis de pisos, es va destruir un abocador dels forns d’àmfores. Amb tot, quan es van fer les obres dels edificis del Toyca, es va utilitzar una tècnica de micropilotatge per afectar el mínim possible les restes que hi havia sota.

El micropilotatge és una de les tècniques que s’utilitzen quan els terrenys són més inestables o quan s’ha d’afectar el mínim al subsòl. S’utilitzen barres de ferro que s’injecten cap a l’interior i permet reduir la base dels fonaments.

La protecció està delimitada per l’oest per la Riera Capaspre, tota la parcel·la de l’Hospital -també l’ampliació de l’aparcament- i Can Saleta i acotat per la N-II i la Plaça Bernat II. En total, són aproximadament uns 45.000 metres quadrats. En aquesta zona, es creu que s’hi va instal·lar la Vil•la Romana del Mujal-El Roser i un centre productor d’àmfores vitivinícoles, també s’especula que hi podria haver un port més a prop del mar. Les primeres excavacions es van realitzar l’any 1978 de la mà del grup de col·laboradors del Museu-Arxiu Municipal.

Segons els arqueòlegs que durant anys han estat examinant aquestes restes, no només es tractava d’un centre de producció d’àmfores, sinó que els forns també servien per produir materials de construcció, ceràmiques comunes i de parets fines. No seria d’estranyar, per tant, que al terra de la vil•la romana que s’entreveu hi hagi ceràmica.

Amb la declaració de la zona com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), la Generalitat inscriurà tots els béns trobats dins l’àrea delimitada al Catàleg del Patrimoni Cultural Català i quedaran protegides les edificacions, encara que siguin ruïnoses.

Calella ja disposa de força béns immobles inscrits en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català, com són l’edifici que actualment és l’escola bressol, l’edifici de l’Escola Pia del carrer Sant Pere, l’església, l’edifici del Teatre Orfeó, la Torre d’Aigua del mercat i la de l’escorxador, la Fàbrica Llobet-Guri i també altres edificacions particulars. Destaquen també inscrits tot el Passeig Manuel Puigvert i el Far.

Amb la declaració de BCIL, s’hi afegirà tot el que es trobi dins d’aquest espai del Mujal-El Roser-Toyca i s’hi sumen a d’altres edificacions calellenques ja considerades, com l’edifici del Mercat Municipal protegit el 2014, l’edifici del Museu Arxiu Municipal Josep M. Codina Bagué, el 2010, el Refugi Antiaeri del Parc Dalmau, el 2009, les Torretes, l’edifici de la Biblioteca Can Salvador de la Plaça o la capella de Sant Quirze i Santa Julita així com edificacions del voltant de la Plaça de l’Ajuntament, l’any 1982.

Terminis

Amb l’aprovació en el ple de la declaració de BCIL a la zona del Mujal-Roser-Toyca, s’obrirà un període d’exposició pública en el qual s’hi poden presentar reclamacions i observacions. Passat aquests tràmits, la zona tindria una protecció superior i no se’n permetria l’eliminació dels béns trobats. Paral·lelament, ha d’arribar el projecte d’obres de l’edifici del supermercat i els dos aparcaments inferiors.

En ambdós casos, els teminis són importants ja que si el projecte constructiu es registrés anteriorment a la declaració de BCIL, no se li podria aplicar, prèviament a la construcció, aquesta protecció. En aquest cas, només tindria protecció ZEA amb les indicacions que marqui el Departament de Cultura de la Generalitat que només n’exigeix la catalogació dels béns però no la seva conservació.

Caldrà veure com queda la capacitat dels aparcaments amb la reestructuració de les columnes i espais degut al jaciment.

Modificacions urbanístiques

L’any 2001, en el moment d’auge immobiliari, es pretenia construir uns pisos -en diferents alçades- i un aparcament a la zona d’obres actual. Llavors, el Departament de Cultura va informar que part del jaciment s’hauria de conservar, consolidar i fer-lo visitable pel valor que té. També es plantejava deixar lliure la part sud del solar -on hi havia detectades restes- amb l’objectiu de cedir l’espai a l’administració pública.

Actualment no es contempla la cessió al consistori, ja que amb la requalificació del terreny el 2019, la negociació es va orientar a cedir a l’Ajuntament el dret de volada de dues plantes i mitja pel damunt. El supermercat, a més, queda en una sola planta. El govern municipal ha anunciat la construcció de pisos de lloguer assequible a través d’una altra modificació urbanística posterior.

Amb tot, si no arriba a ser per la motivació en la construcció d’un supermercat, aquestes ruïnes romanes continuarien enterrades sota terra.