Què és un líder

S’ha parlat tant de lideratge els darrers temps.

Molts s’apunten a cursos per convertir-se en líders. I no és que sigui una idea incorrecte, està bé, però abans d’això, per passar de l’amo, la mestressa, el cap de, el director, la gerent o el «jefe» de tota la vida a ser un líder cal canviar de mentalitat. Cal fer un treball interior per veure a les persones d’una altra manera. Cal descobrir-se un mateix i veure què hi ha dins que ens està condicionant. El que jo anomeno adonar-se’n de l’equipatge que arrosseguem i decidir què volem continuar portant al damunt i què llencem. Obrir la ment i atrevir-se a pensar diferent. Manar des de la responsabilitat i des del respecte. Potser fins i tot deixar de manar per començar a guiar, a acompanyar. En un curs s’aprenen tècniques per arrodonir i fer viable aquest canvi de mentalitat, perquè si no hi ha una transformació interior, el que estem fent és fingir.

El món canvia (no tot va a millor, sembla) i cada cop es demana innovar més i anar més enllà. Més creativitat, més gestió emocional, més treball en equip, més talent, més empatia, més de tot.

I perquè les persones treballin millor i siguin més creatives han de treballar còmodes i amb marge de maniobra.

Això no vol dir que cadascú fa el que vol i que no hi ha ordre ni concert, vol dir que no es treballa amb por. Al cervell, quan tens por, s’activen les mateixes àrees que quan tens confiança. Per tant, quan ets el cap o la cap, o fas por o generes confiança. Si tries fer por per mantenir «la tropa» controlada, el preu que pagues és un equip espantat, trist, desmotivat, sense ganes i amb molt poc entusiasme per dedicar ni un minut més a la feina.

Si tries confiar i reconèixer el seu valor com a professionals (no vol dir deixar-se prendre el pèl, no ho confonem) tens un equip de persones que se senten valuoses i volen correspondre a aquesta confiança. Saben que el seu responsable directe es posa a la seva pell i és capaç de comprendre.

No ens enganyem, quan el gerent passa pel costat i la gent fa cara de pànic, abaixa el cap i mira el paper, no hi ha respecte. A ell li agrada creure que sí, però res més lluny, és por, és instint de supervivència. Si ets el cap i quan arribes a la feina tothom posa el cap cot i deixa de somriure, has de tenir clar que els hi fas por. Res no mata tan l’enginy i la creativitat com la por a ser acomiadat o humiliat davant dels altres. Deixant de banda les imprescindibles raons humanes per tractar bé a les persones que treballen per a tu, hi ha una raó d’eficiència i productivitat per no mantenir a la plantilla espantada. No rendeix, no pensa clar perquè està segrestada per la por, podria explicar-ho fisiològicament, però no cal. Les persones espantades son presoneres de la por i potser estan més hores per quedar bé, però ni produeixen més ni treballen millor, al contrari.

El cap que va de dur pensa que marca territori, però no és real.  En el fons, les persones al seu càrrec saben que si el seu cap opta pel crit, pel xantatge, per l’amenaça, no és perquè sigui fort sinó tan feble que no s’atreveix a mostrar el seu costat humà i reconèixer la seva vulnerabilitat.

Un líder, una líder (n’hi ha cada cop més ara que ens deixen una mica) és una persona que va al costat, no davant. Que és exemple del que busca en els altres. No té por a mostrar la seva vulnerabilitat perquè n’aprèn tant de reconèixer debilitats com fortaleses. Admet errors i això el fa més fort, perquè es valora i reconeix a ell mateix. Quan algú es coneix i es respecta a ell mateix no li cal que l’afalaguin falsament, es nota en tot el que fa. Infon respecte sense haver de dir res, ni cridar, ni fer mala cara, ni xantatge… Hi és i la seva presència és un reclam de fer les coses bé, amb ganes, en pau. No és perfecte, ni cal. Ningú ho és… Té por i pregunta, escolta, comparteix. De vegades parla i motiva, d’altres calla perquè sap que el silenci és la millor opció. Camina, cau, reconeix. I sobretot, acompanya. Aquesta és la seva funció, crear un espai on el seu equip floreix i creix sense por i amb ganes.

Això el fa segur i proper, una persona  amb intel·ligència emocional, una persona de referència pels que treballen amb ell.

Un bon líder se sap envoltar de persones intel·ligents i eficients, perquè no té por que li facin ombra, busca sumar, no pas enlluernar.

Una vegada, en una formació, algú em va preguntar quina era la millor qualitat d’un líder. Fer protagonistes als altres, sense dubte. Que els hi quedi clar que importen, que aporten, que són escoltats i part essencial de l’equip. Aquest és el seu servei.

Mercè Roura és coach a la Creu Groga