La Societat Catalana d’Arqueologia insta a protegir el jaciment del Roser com a Bé Cultural
Els arqueòlegs encara estan fent prospeccions al jaciment del Roser
Si el jaciment del Roser es declara Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), s’haurà de mantenir i conservar. Així, tampoc es podrà enderrocar.
El Secretari General de la Societat Catalana d’Arqueologia, Joan Carles Alay, recomana a la ciutadania de Calella i, en especial, a la Plataforma per la dignificació de la vil·la romana de Calella, fer una campanya d’enviament d’instàncies per tal de demanar a l’Ajuntament que declari les restes romanes del Roser com a BCIL, és a dir, com a Bé Cultural d’Interès Local. Alay, arqueòleg de professió, fa aquesta proposta després de seguir de ben a prop el cas del jaciment del Roser.
Aquesta catalogació obliga al manteniment del bé en qüestió i n’impedeix el seu enderroc. Joan Carles Alay explica que “la llei, fins ara, obliga que es documentin les restes, però no protegeix que les restes es preservin. En canvi, la declaració de Bé Cultural d’Interès Local el que preserva és que no es destrueixi”.
Aquesta declaració no impediria la construcció del supermercat i, per tant, no perjudicaria ni a l’Ajuntament ni a Aldi Supermercados, qui ha adquirit els terrenys on es troba el jaciment per tal de construir un establiment comercial. En canvi, si ajudaria a la preservació de les restes. Alay confirma que “això és compatible tant amb fer l’edifici a sobre mentre no es destrueixin les restes com museïtzar-ho a cel obert o d’una altra manera. El que protegeix és que les restes no es destrueixin”.
En els municipis de més de cinc mil habitants, com és el cas de Calella, ho ha de declarar l’Ajuntament. Per això, Alay proposa que es facin instàncies individuals per tal que el consistori conegui la quantitat de gent que considera que el jaciment és prou important com per ser protegit. Si l’Ajuntament declara la troballa arqueològica com a BCIL, el departament de Cultura de la Generalitat ho ha de ratificar registrant-la al Catàleg de Patrimoni Cultural Català.
Hi ha un nivell de protecció superior, el de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), que el declara la Generalitat. En aquest cas, s’inscriuen al Registre de Béns Culturals d’Interès Nacional.
La pròpia Societat Catalana d’Arqueologia s’està plantejant demanar a l’Ajuntament que declari el jaciment com a BCIL. Ho volen fer, conjuntament, amb el Grup d’Història del Casal de Mataró, una associació cultural del Maresme que aplega a persones aficionades a la història de Mataró i la comarca, estudiants i historiadors. En la seva pàgina web, el Grup d’Història del Casal té una entrada en la que fa cinc cèntims de la troballa arqueològica i adjunta informació relativa a l’antic centre productor d’àmfores, en una senyal que també estan al cas de com evoluciona el descobriment de les restes.
