Els anys cinquanta (V): moviment pels carrers

Comentàvem a l’anterior columna com estaven els nostres carrers. Repassem ara què hi veiem per aquest carrers.

A diari, obrien els forns a primera hora perquè molts treballadors anaven a buscar el pa abans de les vuit. Les mestresses de casa ho feien més tard. Hi havia, bàsicament, dos tipus de pa: el rodó i la barra. El pa dit “de quilo” feia 800 grams. Es pesava i, si no arribava, es completava el pes amb la “torna”, que solia ser una coca sense sucre tallada amb un ganivet impressionant. D´aquells temps podem recordar uns deliciosos panets de Viena que, amb una xocolatina molt prima de Nestlé, resultaven “bocato de cardinale”.

L’escombriaire passava amb un carro obert per dalt, tirat per un cavall  que dominava el pas lent indispensable perquè el que recollia les galledes o caixes pogués tirar el contingut dins del carro i retornar-les a la vorera no massa lluny de la casa. Anunciava el seu pas amb una trompeta petita corbada de so greu.

Es veien també el carros dels drapaires, que tocaven també una trompeta amb so més agut. Compraven papers, draps i ampolles de xampany (això del cava va venir mes tard). Acostumaven a portar cavalls d’una mida mitjana, igual que els seus carros.

Passaven els carters, quatre per tot Calella. Anaven carregats amb una voluminosa cartera de pell amb tira sobre l´espatlla. Carters que coneixien tot el veïnat. Feien sempre la mateixa zona. A més de les cartes entregaven certificats, paquets molt petits i pagaven girs postals.

Igualment es movien a diari els cobradors dels bancs. Dos: Hispano Americano i Central, que feia poc havia deixat de ser Hispano Colonial. Portaven una cartera de pell, de la mida de les lletres de canvi, per presentar-les i cobrar-les, especialment als negocis.

Els repartidors de subministres, begudes, carbó i llenya es movien amb carro i cavall, carretons de mà, per exemple el gel a l´estiu, bicicletes amb petits remolcs i tricicles a pedals. Es repartien begudes, sifons “gracioses” (gasoses) i preparats carbònics de taronja i llimona a les botigues i algunes cases particulars. Els darrers anys de la dècada, molts es pogueren motoritzar amb tricicles de moto o furgonetes. A l´estiu va augmentar molt el moviment d´aquests perquè el consum també va augmentar amb el turisme. S´incrementà el consum de begudes refrescants, cerveses i vins gasificats (imitació del xampany) que molts turistes gaudien.

El peix arribava per tren procedent de Blanes i Arenys de Mar. Prèvia revisió i pagament d´arbitris a un agutzil a l´estació, era traslladat per les peixateres amb el seus carretons a les pròpies botigues. Algunes eren l’entrada de la casa i era el motiu al capvespre de sortir a veure quin peix hi havia per sopar. Vèiem els compradors cap a casa seva amb el peix embolicat amb paper de diari.

La llet tingué una curiosa evolució. Els primers anys, hi havien diverses lleteries que tenien les vaques. També es repartia a domicili, amb carretó o bicicleta, mesurant-la al carrer. Aquesta procedia principalment de la zona de Vidreres i la deixaven a determinades cantonades dins d’unes lleteres grans tancades per dalt, uns camions pintats de blanc. Era llet al natural que calia bullir. També era un moviment clàssic el fet d’anar a buscar la llet, la qual cosa s´aprofitava per veure i parlar amb qui es volia relacionar el jovent. A les fotos, models de lleteres del temps. Va evolucionar en embotellar-la pasteuritzada i es repartia amb unes caixes de fusta a les botigues i particulars. Caixes de fusta que envellien i deixaven algun record clavat a les mans.

Ens queda per recordar aquells moviments esporàdics als carrers que també formaren part de la vida del anys cinquanta.