Tots els polítics són iguals!

Aquesta és una de les frases que, sovint, escolto de persones que, en general, no saben ni coneixen com funciona la política per dins. Persones que, per altra part, tendeixen a tenir solucions per a totes les situacions, problemes i afers que afecten a la ciutadania…, però que quan els dius que perquè no es presenten en unes eleccions (municipals sobretot), et diuen que ells no són polítics o que no podrien suportar tota la porqueria que hi ha en aquest món. Una justificació fàcil i que posa en evidència com n’és de gratuït  criticar sense prendre cap responsabilitat a canvi. Tot molt normal. Però sempre acaben rebent els mateixos, el munt de persones que, en un moment o altra de la seva vida, han decidit dedicar uns anys a la gestió pública. Ho han fet deixant feines, disminuint hores de treball, deixant en segon pla la família i els amics, corrent el risc de ser “mal vistos” i sempre, sempre…, criticats. Persones que, en no pocs casos, una vegada acaba aquesta etapa, han perdut la feina o han hagut de tancar el negoci o han vist disminuir el nombre de clients perquè queden “marcats” ideològicament. Aquesta és la realitat.

Per això mateix, no puc acceptar que aquest comentari –“tots els polítics són iguals” –, dita amb menyspreu, fent creure que tots són una colla de corruptes o d’ineptes, o del què sigui…, però sempre en negatiu, sigui acceptada així com així.

Al llarg dels anys en que vaig tenir l’oportunitat de dedicar-me a la política municipal, vaig conèixer un bon nombre d’homes i de dones amb els que compartíem una cosa: les ganes de treballar per la gent del nostre poble. Ho podíem fer millor o pitjor, però l’objectiu era millorar tot el que fos possible i mirar de resoldre problemes de neteja, d’enllumenat, de seguretat, de millora dels equipaments culturals o esportius, de millora de carrers i places…, i un llarg etcètera de temes. Ningú pensava en guanyar diners en negre, en sobres o rebre comissions. Molts alcaldes i alcaldesses de pobles petits ni tant sols cobraven un sou o, com a molt, rebien una retribució petita per cobrir les assistències a plens, a comissions informatives o de consells municipals. Molts, la immensa majoria, ens pagàvem els viatges a Barcelona quan havíem d’anar a fer alguna gestió (i això vol dir anar-hi amb transport públic o amb el vehicle particular, pagant la gasolina i els peatges). Ningú, cap de nosaltres, una vegada hem plegat de la vida política hem cobrat o cobrem cap mena de retribució. Hem tornat a les nostres feines –els que han pogut–, o ens hem hagut de buscar “la vida” com es diu popularment. I estic parlant de milers d’alcaldes i alcaldesses, de regidors i regidores.

Per això –tornant al principi d’aquest escrit-, no puc acceptar que hi hagi persones que malmetin el prestigi i l’honor de tots aquests ciutadans que han dedicat un temps de la seva vida a la gestió pública. Si ells es creuen que ho saben tot i tenen la resposta o la solució per a tot…, a què esperen a presentar-se en unes eleccions i demostrar com d’equivocats estàvem els que ja hi han passat? A què esperen per demostrar com de bé saben gestionar els afers públics? A què esperen a canviar la política, ells que són tant immaculats i nobles?

No. No és cert que tots els polítics siguin iguals. Admeto que hi ha polítics sense escrúpols que s’aprofiten de la seva situació dins de l’administració o dins d’un partit. Admeto que hi hagi oportunistes que viuen de la política i que mai han tingut dificultats per arribar a final de mes. Admeto que hi hagi persones sense escrúpols que miren d’aprofitar-se tant com poden del seu càrrec…, però aquests no són –som– la majoria. De cap de les maneres.

Per tant, em permeto agrair a totes les persones –homes i dones– que al llarg dels anys han passat per la gestió pública com a un acte de servei a la comunitat, al seu poble i als seus veïns. Segurament, no els posaran medalles ni tindran reconeixements, però saber que varen fer tot el que van poder i que ho van fer de bona fe…, és un premi que ja el tenen. És merescut i ningú mai els hi podrà treure.

Definitivament, no, no tots els polítics són iguals.

PS: un record especial per a tots els companys i companyes amb qui vaig tenir el privilegi de compartir les tasques de govern a l’ajuntament de Calella, entre els anys 1999 a 2007.