Calella: nous reptes, nous horitzons
Des de fa alguns anys, vinc manifestant la necessitat que té la ciutat de Calella de canviar alguna cosa en relació als seus àmbits econòmics. Avui per avui, parlar de Calella és sinònim de turisme i de comerç. Sembla que ja ningú recorda quan la ciutat era un “hub” de la indústria tèxtil catalana. Ara d’indústries tèxtils no en queda gairebé res –alguns petits tallers familiars i poca cosa més–. La percepció de molta gent de fora és que a Calella es viu del turisme. I del comerç. I com a molt, de sectors vinculats a aquesta indústria, com la restauració, el comerç de productes d’estiu i de serveis a les persones.
I ara, per culpa –o gràcies–, a un virus que no es veu ni es toca, resulta que hem vist la immensa fragilitat d’aquest sector, el turístic. Hotels tancats, restaurants tancats, comerços tancats, bars tancats, discoteques tancades…, sembla que a Calella el temps s’ha aturat. El sector més important ha fet una aturada que ha deixat a centenars de treballadors i, per tant, de famílies en una situació molt justa. I com que l’economia és una cadena, també han rebut les conseqüències altres professionals d’altres sectors no vinculats directament al turisme, però que indirectament sí que hi estan. I aquesta realitat ens hauria de fer reflexionar sobre quins han de ser els nous reptes per la ciutat.
I el primer és, al meu entendre, molt clar: la diversificació de l’economia. Calella pot continuar sent una ciutat turística i comercial? La resposta és que sí, que pot continuar. No hem de malmetre o deixar perdre un sector que genera llocs de treball, encara que siguin poc qualificats i mal pagats, com ho són molts d’ells. Però generen llocs de treball.
El tema és que cal cercar nous sectors econòmics que puguin trobar atractiu vincular-se amb la nostra ciutat.
En proposo alguns:
Sector de la salut: aprofitant que la ciutat té un hospital i que sembla que a mig termini serà millorat, es podria començar a veure quins serveis complementaris a l’hospital es podrien implementar a Calella. Serveis vinculats a la salut, es clar. Segur que hi ha possibilitats. I el sector de la salut té un futur excel·lent, com així ho indiquen estudis de la UE. En bona part per l’envelliment de la població i per unes demandes cada dia més altes de benestar que vol la població. I a sobre, l’hospital és d’àmbit d’actuació comarcal, fet que porta que vinguin persones d’altres poblacions a la nostra ciutat. Per tant, un sector sobre el que caldria reflexionar per veure quines possibilitats ofereix.
Sector del lleure, l’esport i el benestar: aquest àmbit ja s’està desenvolupant per mitjà d’algunes petites empreses i entitats esportives de la ciutat. Però per tal que esdevingui un sector econòmic és necessari entendre’l com un sector econòmic. Sembla una obvietat, però és així. Formació per una banda, activitats per una altra, instal·lacions adequades i al dia (i per mi és un gravíssim error renovar les pistes d’atletisme amb només 6 carrers enlloc de 8, que podrien portar proves nacionals i internacionals a la ciutat. Amb 6 carrers això no és possible), fomentar la creació d’empreses i sobretot, buscar suports de l’administració per iniciar-ho. Hi ha camí a fer, sobretot pel clima que tenim, molt buscat per països del nord d’Europa.
Sector de la formació i l’educació: Calella té centres públics i privats que podrien incrementar la seva oferta educativa de manera interessant. Cal, però, suports de les administracions i visió de futur per part dels titulars dels centres educatius. O bé la possibilitat d’obrir nous centres de formació vinculats a sectors emergents d’àmbits econòmics com les tecnologies digitals, informàtiques, etc…
Bé, fins aquí algunes propostes que podrien generar nous reptes per la ciutat, però també crear la possibilitat de nous horitzons per les persones que viuen i volen treballar a la ciutat. L’economia és quelcom dinàmic i que exigeix estar sempre innovant. El que no és admissible és continuar com fins ara, amb arguments tant gastats com “és el que sabem fer”, o bé “si fins ara ha funcionat, ha de seguir fent-ho” i altres de semblants. Per avançar cal tenir visió de futur, sortir de l’àrea de confort i arriscar si cal. Possibilitats n’hi ha!
