La botiga Ca la Marina tanca per jubilació després de 58 anys

• Ca la Marina és una de les botigues de comestibles més antigues de la ciutat.

La botiga de comestibles Ca la Marina, situada al carrer Sant Antoni amb Cervantes, va abaixar la persiana per sempre el passat 31 de desembre. El motiu no és un altre que el cicle de la vida: els seus propietaris, Jordi Segura i la seva dona, Maria Valls, s’han jubilat.

Els avis del Jordi, la Marina Ruscalleda i en Pere Barceló, van obrir Ca la Marina l’any 1962, després de tancar una altra botiga de queviures al carrer Sant Antoni anomenada Can Palet. Hi venien tot tipus d’aliments, alguns d’ells conreats als seus propis camps, situats tot just passat el Rierany dels Frares, a Poblenou. Fins i tot tenien manats d’alfals pels conills. Quan van obrir, el local era la meitat de l’actual. El van ampliar amb el pas dels anys.

Ca la Marina va rebre el nom de la dona que va obrir la botiga, Marina Ruscalleda. La seva filla va començar a treballar a la Fàbrica Llobet, però al cap d’uns anys també va anar a atendre el comerç. Qui el portava ara era el net de la Marina. Tres generacions regentant el negoci familiar.

La Maria Valls explica que, a l’inici, “el pa no es podia vendre a dins de la mateixa botiga, estava prohibit. S’havia de vendre a part. I nosaltres tenim una petita habitació al costat que era on veníem el pa. Ara fins i tot les gasolineres en venen”. Els forns de pa funcionaven com les farmàcies, no en podien haver dos massa a prop. Per això, van començar a vendre pa quan el forn del carrer Cervantes, Can Venanci, el va deixar de fer. Per poder competir amb les botigues del voltant, triaven un a un els productes per donar el millor preu als seus clients.

Per Ca la Marina hi han passat tres generacions: àvia, mare i fill. 58 anys al servei del municipi, especialment dels veïns de la zona. “Aquí hi ha molta gent gran i encara és més poble que el centre de Calella. La gent ens ve i aboquen el moneder i diuen ’compta’. Molts li deien a en Jordi, ‘i ara on ho farem?’” recorda la Maria, admetent que tancar els ha sabut greu pels seus clients, sobretot pels més grans. Des del moment que van anunciar que finalitzarien la seva activitat comercial, una gran quantitat de gent va passar per la botiga per expressar la seva tristesa. “Volíem vendre la major part de productes que teníem i al final en vam haver de comprar més!” afirma.

Durant tots aquests anys han obert pràcticament cada dia. Per això, la jubilació s’ha convertit en unes merescudes vacances. “El meu home en 30 anys no ha fet vacances. Nosaltres no tancàvem mai. Els dies que tocava fer festa estàvem tancats, però al tenir pa, és la costum de tenir mig dia obert”. En Jordi Segura ja coneixia als seus clients més assidus, així com els seus gustos. Només entrar per la porta ja podia endevinar què necessitava.

En Jordi i la Maria afronten aquesta nova etapa amb il·lusió i la satisfacció d’haver fet una bona feina abastint al veïnat. Ha tancat una de les botigues de queviures més antigues de la ciutat.