Vinum Nostrum, assessorament i expertesa en el món del vi i el cava
El vi i el cava són un regal típic d’aquestes festes. Cada tipus de menjar marida amb un vi o un cava diferent. Però la gran majoria no sap els detalls, per això els cellers són els espais ideals per assessorar-se. Vinum Nostrum va obrir a Calella fa dos anys.
El món del vi i el cava és tot un art: té els seus secrets, els seus mites i les seves normes. Hi ha gent apassionada pel vi. També cal molt de coneixement. La Magalí Urrea, propietària del celler Vinum Nostrum, situat al carrer Sant Joan n’és tota una experta. L’amor pel vi li ve de família: el seu avi, exiliat polític a França, tenia camps de raïm i feia el seu propi vi. Ella va néixer al Brasil, però també té arrels italianes i catalanes.
Tots els productes que ven els ha tastat. “Jo vaig a la bodega i tasto el vi. Si m’agrada, el compro, si no m’agrada, no el compro. M’és igual d’on sigui el vi i si és comercial o no. Intentem treballar amb bodegues petites, de poca producció, perquè per competir amb els altres no em serveix tenir el mateix”, explica Urrea. Ella reivindica la terra, per això entre un 70 i un 80% dels vins que té són catalans.
Vinum Nostrum va obrir a Calella fa dos anys. Abans, la Magalí tenia un altre celler de tipus restauració a Malgrat. A Calella també ha fet tasts, maridatge i degustacions, però van canviar la llicència a causa de la crisi sanitària per poder continuar oberts com a botiga. En funció de com avanci la situació epidemiològica, decidirà si torna a oferir tasts.
El vi s’ha de guardar en espais foscos i ventilats. La temperatura ha de ser estable tot l’any, el seu magatzem està a uns 10-12 graus. El vi s’ha de conservar estirat i el cava dret perquè no perdi el gas.
El vi no és sempre igual: depèn del clima, de la terra, del nivell de pluges, de la verema. Per això les anyades són molt buscades. Posa per exemple la garnatxa del 2018, afirmant que es ven molt bé perquè va sortir molt bona.
Que el color del vi vingui marcat per si mengem carn o peix és un mite. “Encara que mengis peix, pots posar vi negre. És una equivocació. El color del vi no té res a veure”, assegura la propietària del celler. Del que sí depèn és de la forma com està cuinat el menjar. La majoria de clients no tenen un gran coneixement de vins, per això, quan van al celler és per assessorar-se: “molta gent que ve no et demana el vi que vol. Em diuen ‘vull un vi per menjar tal cosa, què m’aconselles?’. Llavors anem a escollir. Amb el peix depèn de si és a la brasa, a la planxa o si porta salsa. Busquem aquell vi que maridi amb el menjar. I si és per regalar, el mateix”. De fet, ampolles de vi i de cava són regals típics d’aquestes festes.
Cada vegada es ven més el vi ecològic. També tenen molta sortida unes caixes de vi a granel de 3 litres, també ecològic, que ofereix certa varietat.
Un altre mite és el de posar una cullera dins l’ampolla de cava perquè no perdi el gas. També és fals. Cal posar un tap especial diferent per les ampolles de vi i de cava. Cada beguda, però, demana un tracte diferent a taula: mentre l’ampolla de cava ha d’estar tapada, el vi pot estar obert. Les ampolles poden durar fins a 6 dies després d’encetar-les si estan tapades correctament.
Tot i que hi ha denominacions d’origen molt reconegudes, la propietària de Vinum Nostrum considera que la del cava s’ha “prostituït”, perquè ha anat perdent. La causa són tant les grans superfícies, que l’ofereixen a un cost molt baix, el propi productor que ho permet i el Govern, que ha deixat que s’hi afegissin caves d’altres llocs que no tenen la mateixa qualitat. El cava de supermercat sovint li afegeixen diòxid de carboni per crear bombolles artificials.
El cava pot ser jove, criança, reserva i gran reserva, en funció dels mesos que té. El vi es divideix en funció del tipus de raïm.
La denominació d’origen del vi, en canvi, indica que s’ha fet seguint unes normatives i que té una certa qualitat. A l’Estat, les dues denominacions d’origen més qualificades són les de La Rioja i la del Priorat. Per obtenir el segell, està totalment prohibit afegir sucre al vi. Algunes bodegues, per tenir més llibertat a l’hora de treballar els seus vins, han decidit sortir de la denominació d’origen.