• Home de teatre, porta trepitjant els escenaris des dels 8 anys i ja n’ha fet 69. La salut l'ha apartat dels escenaris però porta l'esperit del teatre incrustat a la seva sang. L'Albert ha fet tant d'actor com de director per la companyia Joventut Artística calellenca.

Per Nadal tenim moltes tradicions. Una d’elles, a Calella, és anar a veure la representació de “L’estel de Natzaret” que organitza Joventut Artística. Un dels personatges més reconeguts és Naïm, el fill pròdig, que representa la lluita entre el bé i el mal. I a la nostra ciutat, durant molts anys, Naïm és sinònim d’Albert Salvañà. És l’home que s’ha posat 36 anys en la pell de Naïm, des de que en tenia 14.

El director Joan Cordón li va oferir, per primera vegada, el paper d’Abdaró, germà de Naïm, però tot just l’any següent va interpretar al fill pròdig. I fins els anys 90, aquest ha estat el seu paper en l’obra que es representa cada any per aquestes dates nadalenques. Enguany, però, la crisi sanitària sense precedents -en l’època moderna- ha fet que Joventut Artística hagi pres la decisió d’ajornar-la fins l’any vinent. Tots els actors hi participen desinteressadament.

Salvañà porta uns anys apartat del teatre per problemes de salut. Va haver de passar dos anys ingressat a l’Hospital després de patir un atac de cor. Ara, tot i estar a l’espera d’una operació de maluc que el manté al llit, es mostra animat i amb ganes de tornar al teatre per actuar. Degut a la pandèmia, no pot sortir de casa per ser una persona de risc. Tampoc pot rebre visites, per això li hem fet l’entrevista per telèfon.

L’actual president de Joventut Artística sempre ha estat un home de teatre. Va pujar als escenaris amb només 8 anys. Des de llavors, “l’estil de fer teatre ha canviat moltíssim, al principi es feia amb traspunt. Vam decidir treure el traspunt i fer-lo de memòria. A més, abans es feia més exagerat i ara es fa més natural”, explica. Això ha fet que les obres triguin més temps a preparar-se: mentre abans amb una setmana d’assajos en tenien prou, ara necessiten almenys tres mesos per preparar una obra i que surti digne.

L’Albert Salvañá és president de Joventut Artística però la direcció executiva de l’entitat la porta la vicepresidenta, Carme Horta.

Amb la companyia calellenca, Joventut Artística, ha fet tot tipus d’obres, a més d’Els Pastorets, com “Julieta, filla única” o “Com s’enreda la troca”. Una de les que guarda més bons records és “El pasajero de la noche”, de l’any 1992, on feia de protagonista. L’obra era un anàlisi d’una societat en la que s’han perdut els valors tradicionals i on el poder i els diners donaven pas a una ambigüitat moral. Amb ella, van participar a concursos teatrals d’arreu de Catalunya i va guanyar diversos premis, entre ells el de millor actor. De la seva època també són els actors Martí Germà, Cati Subirà, Carme Horta, Josep Torres, Ana Regàs i Dolors Vives, entre molts d’altres. Conrad Agell també va ser president de Joventut Artística.

Considera que “la gent vol distreure’s i amb un vodevil o una comèdia se’ls en van del cap les cabòries”. Per això, s’inclina cap a aquest gènere més humorístic.

El teatre també el viu a casa. La seva parella és tècnic del Teatre Orfeó, a més de fer moltes de les bandes sonores de les obres. Entre els dos regenten la botiga de roba Avanti.

Durant tota la vida ha fet teatre amateur. Curiosament, només ha cobrat per fer teatre quan feia el servei militar, a Palma de Mallorca. Eren unes circumstàncies difícils, ja que li costava aconseguir els permisos per sortir a actuar.

Actor, director i professor de teatre

Ha fet molts anys de director juntament amb la Maria Rosa Serra. Només té bones paraules cap a ella: “la Maria Rosa m’ha ajudat moltíssim, m’ha donat moltes idees, estic molt content d’estar amb ella”. Tots dos tenen unes grans dots d’improvisació. Serra va interpretar durant molts anys a Sant Miquel, al costat de Salvañà fent de Naïm.

La Maria Rosa Serra assegura que “fer teatre amb l’Albert és molt divertit”. Recorda que “vam coincidir amb en Cordón, que ens va portar per un camí de roses. Quan vam acabar d’interpretar, l’Albert va tenir la idea de dirigir. Sobretot quan va morir en Cordón, que ens quedàvem una mica orfes. Em va preguntar per què no ho fas amb mi? Vam començar amb Els Pastorets i després vam anar assajant altres coses”.

Tot i no dedicar-s’hi professionalment, ha ensenyat tot el que sap sobre el teatre a les noves generacions. Afirma que “fent teatre, se n’aprèn”. Per això, “vam agafar una colla de nanos amb 10 o 12 anys i ara en tenen 22 i són els que fan teatre ben fet. Li vam ensenyar tal com me’l van ensenyar a mi. La dicció i tot ho fan molt bé. Tiren molt bé el teatre endavant”. Tot i així, estira de les orelles aquells que arriben tard o que no es presenten a assajar. És molt responsable i un home de paraula. La Maria Rosa Serra declara que “tenim un planter de jovent gràcies a ell”.

Després de tants anys, pot explicar moltes anècdotes. Divertit, recorda que “una vegada em vaig quedar en blanc perquè em vaig posar a riure enmig d’una escena. Tothom es va posar a riure, perquè jo no vaig poder aguantar”.