Calella i carrers nets, és possible?

Des de fa unes setmanes, els membres de la CUP de Calella han establert un setge a la neteja de la ciutat de Calella. Han investigat com es fa la recollida, han parlat amb veïns, han parlat amb el regidor responsable, han investigat on es porta la brossa i com es gestiona l’eliminació dels residus…, i les dades recollides semblen indicar que no es fa bé, que s’incompleix alguna part del contracte o no es compleixen les condicions pactades, per les quals l’empresa concessionària percep uns 2’5 milions d’euros. Una tasca, en fi, de fiscalització feta de forma radical, partint de la base del què es pot observar directament, de la lectura dels documents oficials i de dialogar amb les parts interessades. El què s’espera que faci l’oposició a un equip de govern, vaja…

Tot aquest afer em fa reflexionar sobre si és o no possible que els carrers de la ciutat i el seu entorn més immediat, com és la platja, les rieres, el Parc Dalmau i altres entorns propers puguin estar degudament nets. O tot plegat és un impossible fàctic. O el seu cost és massa elevat per assumir-ho l’Ajuntament. O és un tema de responsabilitat col·lectiva més que un tema de gestió de l’administració pública més propera al ciutadà. I no és un tema menor, ja que estem parlant de la salut de l’entorn natural i urbà, que a la fi, és per on ens movem les persones. La salut comença per viure en un entorn net, salubre i en condicions que el facin sostenible. Poca broma!

I la reflexió ha de començar per preguntar-nos: els ciutadans de Calella ho estem fent bé? Complim amb les ordenances que regulen l’eliminació de la brossa? Reciclem correctament? Fem un ús adequat de la deixalleria? Fem tot el possible per  no embrutir (primer pas per tenir un entorn net)? Fem el possible per incidir el menys possible en la contaminació del medi on vivim? …, són les preguntes que em faig davant de les queixes que, sovint, llegeixo o escolto en les xarxes socials més habituals. Perquè sembla que hi ha una tendència molt clara a queixar-nos, però ja no resulta tant clar que hi hagi una consciència dels nostres actes en el tema de la queixa. Sense cap mena de dubte, hi ha una part important de la població -de veïns, vaja- que ho fan o miren de fer-ho, tant bé com saben i poden. I a aquestes persones no se’ls pot dir res. Fan el què s’espera que, pel bé comú, tots hauríem de fer. Però també hi ha una part de la ciutadania que no ho fan bé: són els que no separen els residus, són els que llencen les seves escombraries al contenidor que tenen més a mà sense mirar si és el correcte, són els que embruten els carrers llençant qualsevol objecte, són els que no tenen cura del medi, són els que ni tant sols miren de fer res per contribuir a la neteja dels espais públics…, i no són pocs els que actuen d’aquesta manera. Una dada que ens orienta és que no s’arriba al 50% en matèria de recollida selectiva. Una dada preocupant, òbviament.

Segurament caldria tornar a les campanyes de sensibilització per part de l’Ajuntament? Potser sí. Potser caldria posar més facilitats de les que ja tenim? Probablement, també… però al final, tot es redueix a la responsabilitat personal. Si no existeix aquesta sensibilitat personal, si no hi ha consciència que la neteja comença per un mateix, si no es reconeix l’espai públic com un espai que també em pertany, si no es té present que netejar la ciutat costa diners…, no és possible que la ciutat estigui neta. Mai serà possible sense la necessària complicitat entre els actes personals i l’entorn on visc entesos com un tot que en permet viure en condicions de benestar.

Que el tema no és gens fàcil de gestionar, ja portem molts i molts anys sabent-ho. Pràcticament, tots els equips de govern de la ciutat des de l’inici de la democràcia han fet mans i mànigues per tenir els carrers nets, la platja en condicions i l’entorn natural saludable…, i malgrat tot, continua sent un tema en discussió. Tos els governants ho han fet malament? Penso que no, que han fet el que han pogut amb uns mitjans sempre insuficients (tant a nivell econòmic com de materials). Que la gestió municipal és millorable? No ho poso en dubte. Podem parlar d’externalitzar o municipalitzar el servei, podem parlar de posar-hi més diners o més vigilància, podem parlar de fer-ne un seguiment més rigorós per part de l’equip de govern…, segurament hi ha elements de gestió millorables…, però també cal deixar clar que totes les millores o increments de servei tenen un cost. I una darrera consideració: és possible mantenir la ciutat i l’entorn net d’una ciutat turística sense les aportacions econòmiques adequades per part d’altres administracions superiors? Perquè els costos que genera netejar una ciutat turística són superiors als que pot generar la mateixa població que hi viu tot l’any. Dit d’una altra manera, els turistes embruten però no paguen res per netejar. I en aquest punt, certament, hi tenim una flaquesa molt gran. O una injustícia, dieu-li com vulgueu…

Segurament, la feina de la CUP serà un nou incentiu per fer noves propostes de millora per la neteja de la ciutat. Benvingudes siguin!