L’estiu s’acaba…
Aquest estiu –el del 2020–, sembla que ja està arribant al seu final. Queda el setembre, però ja es pot mirar una mica enrere i fer-ne una valoració. I, la veritat, és que el que he vist ha estat ben peculiar.
Em centraré, és clar, en Calella.
La primera imatge que em ve al cap és la de veure hotels, hostals i allotjaments diversos tancats. Mai abans havia vist una cosa semblant. Pocs han estat els establiments oberts…, i amb una ocupació tant baixa!! La ciutat, a la part on es troben la majoria d’hotels, presentava una imatge de buidor que sorprenia. Pocs turistes, forans o del país, pels carrers, aparcaments buits, restaurants mig plens o tancats, terrasses mig plenes o buides durant hores…, ha estat una imatge que mai hauria pensat que arribaria a veure. I si parlem de la platja…, doncs podies anar on volguessis, perquè de lloc, n’hi havia de sobres!! El turisme, per primera vegada des dels seus inicis, ha fet fallida. No ha estat el sector econòmic que estira els negocis de la ciutat…, i molts petits negocis n’han rebut les conseqüències: comerços tancats, bars tancats, restaurants amb el cartellet de “es traspassa”, han estat les imatges habituals. Una pena de realitat. Una pena molt gran per observar com s’enfonsa l’economia local. Aquest hivern es farà molt llarg per moltes famílies de Calella.
I si aquesta ha estat la imatge més impactant, no ho ha estat menys veure com les persones que viuen, treballen o visiten el poble, ho han fet amb la mascareta…, bé, gairebé tots, perquè sempre hi ha qui es pensa que està per damunt del bé i del mal, i no complien amb la mesura de prevenció que s’ha establert des de la Conselleria de Salut. I després ens queixarem que hi ha rebrot de la COVID!! Millor no pensar-hi. Però veure amics, coneguts i veïns pel carrer i pensar “qui deu ser aquest que em saluda?” ha estat més habitual del què m’hauria agradat. Però calia ser responsables.
Una altra imatge que ens deixa l’estiu d’aquest estrany 2020 és la cancel·lació d’activitats culturals. La Festa Major de St. Quirze i Sta. Julita es va celebrar sota mínims, fins el punt que la festa va passar molt desapercebuda. Una llàstima. Activitats esportives, culturals i lúdiques han vist com eren cancel·lades i la ciutat perdia bona part de la vigorositat que sol tenir al llarg de l’estiu. Una imatge de ciutat apagada, com algú em va comentar.
Les distàncies socials i físiques imposades pel coronavirus han fet, també, que les trobades –més aviat poques–, amb els amics hagin estat presidides per les mascaretes i una certa separació física amb les persones amb qui t’agrada estar. Tot era una mica artificial. I que voleu que us digui, això de saludar-nos amb els colzes i prescindir de les abraçades i els petons…, no va amb la nostra cultura mediterrània! Però ja se sap, la prevenció…
I així arribem fins el setembre. I ja sabem que no hi haurà la Fira, que la Festa Major de la Minerva serà també celebrada amb mínims, que encara tancaran més hotels i establiments de restauració, que les botigues faran calaix més aviat magre, que ens passejarem pels carrers amb mascaretes i que l’inici del curs serà fet amb una certa preocupació per part de les famílies (els nens i nenes potser no estaran tant preocupats, a fi de comptes es retrobaran amb els seus amics…), i tot farà que el setembre, aquest setembre, passi sense pena ni glòria.
Serà un estiu diferent, com no hi ha dubte. Però també ho miro com una oportunitat que mai havíem tingut abans: perquè quan tot això de l’epidèmia passi, estic segur que refarem moltes coses: les trobades amb els amics, les festes, les passejades, les activitats culturals i esportives, tornaran els turistes (penso que aquests més a poc a poc del què seria desitjable) i la vida es refarà. Em nego a ser pessimista. La capacitat de resiliència que tenim els humans, ens permet superar els mals moments i la nostra peculiar cultura (oberts a les festes, a les trobades i a la vida al carrer) ajudaran a superar aquest estiu pandèmic i poc desitjable.
Acabem de passar l’estiu, pensant no en el que no hem pogut fer, sinó en tot el què farem l’any vinent. Perquè com deia un savi: “el sol pot no sortir un dia, però les ganes que surti sempre les tindrem”.
