Una calellenca espera, des de fa 13 anys, el seu pis ocupat

• Irene Garcia Roldan és una calellenca que l’any 2007 va comprar un pis on encara no ha pogut anar-hi a viure perquè el té ocupat. La noia que hi viu, però, explica que no volen cobrar-li el lloguer. Tot i la mala sort que ha tingut la família aquests últims anys, lluita per aconseguir casa seva.

La calellenca Irene Garcia Roldan, de 45 anys, va comprar un pis al número 136 del carrer Costa i Fornaguera. Aquesta setmana ha estat la protagonista d’una notícia del digital El Español pel fet que porta 13 anys amb la seva casa ocupada. El pis el va comprar al 2007, es tractava d’un pis adaptat ja que ella estava recentment diagnosticada de distròfia muscular escapulohumeral. La mateixa malaltia que té la seva mare i que tenia el seu avi. Per sort, la seva filla no la pateix.

 La distròfia muscular escapulohumeral afecta als músculs de la part superior del cos. És una malaltia neuromuscular, degenerativa i hereditària, causada per la mutació d’un cromosoma humà. És una malaltia considerada rara, afecta a una de cada vint mil persones, tant homes com dones. A la Irene li van diagnosticar la malaltia als 19 anys.

El pis que la Irene va comprar es va construir ja sabent les dificultats que ella mateixa tindria en un futur. Sabia del cert que més endavant estaria en una cadira de rodes; per tant, les portes eren més amples del normal, tenia una banyera adaptada i els armaris de la cuina eren més baixos per no haver de fer força amb els braços. “El pis no tenia passadís per evitar el desplaçament, des del punt central de l’entrada van a parar totes les habitacions”, explica la Irene, que diu que només va poder visitar el seu pis una sola vegada. La família va formalitzar una hipoteca amb el banc.

La família de la Irene tenia, fins no fa gaire, l’Administració de Loteria Roldan al carrer Església. La seva família també repartia els cupons de la ONCE del carrer Església i del carrer Sant Joan. De fet, tots plegats vivien prou bé amb la rendibilitat que li donava la loteria. Però la sort de la família es va tòrcer.

La Irene vivia en un pis propietat de la família mentre feien les obres a la que seria la seva futura llar. Un cop van acabar les obres, i tenint en compte que la Irene estava prou bé i havien d’anar pagant la hipoteca, van optar per llogar l’habitatge a una amiga que necessitava un lloc per viure, una noia que treballava a Calella. La Irene assegura que “aquesta noia era amiga del meu germà, amb el lloguer podíem pagar una part de la hipoteca que ens costava 1.500 euros al mes, era el 2004. Millor una persona que coneixem que una altra persona, a més sabíem que tenia feina i estava fixe”. Tanta confiança hi havia amb aquesta noia que només van acordar un preu mensual de lloguer, sense contracte.

Aquesta llogatera només va pagar 3 mesos el lloguer de l’habitatge perquè es va quedar sense feina. La família li va donar la opció d’anar a netejar a casa els pares -la seva mare té la malaltia en estat avançat-, però només va durar un temps. A partir d’aquest moment es convertiria en ocupa, no pagava el lloguer i es mantenia en el pis. Inicialment, la família Roldan pagava l’aigua i l’electricitat, però van decidir donar de baixa els comptadors. Asseguren que la llogatera ocupa va gestionar contractes d’electricitat de nou, l’aigua la té punxada, i sospiten que la seva llogatera es dedica a la prostitució.

El conflicte es va anar allargant 6 anys, fins al 2010, quan la família va aconseguir formalitzar un contracte de lloguer, llavors de 5 anys de durada, per poder iniciar els tràmits judicials de desnonament per impagament. Però per les dificultats que va tenir la família -primerament es va morir el seu pare i després la Irene va patir maltractament de la seva parella- no van poder arribar a portar el tema als jutjats.

La malaltia de la Irene començava a manifestar-se durament i llavors va començar a patir maltractaments de la seva parella. Ara viu sola, però els seus ingressos es van reduir. No pot treballar i només té una paga de 430 euros al mes que se li acaba en breu i una ajuda de 75 euros.

Van haver de formalitzar un altre contracte de lloguer al 2016 segons el qual la llogatera havia de pagar 600 euros al mes. El va tramitar el seu germà, Carlos Garcia Roldan, que treballava en una promotora de finques a les Balears. El seu germà va fer una estafa piramidal relacionada amb una venda de cases a Mallorca i va acabar empresonat. Ha estat un cop dur per la família. Tots els tràmits judicials per retornar el pis a la Irene, tot i iniciats, es van aturar quan el germà va desaparèixer arran de descobrir-se l’escàndol relacionat amb la compra-venda de cases de luxe. La família va passar un altre trauma.

El germà de la Irene és Carlos Garcia Roldan, l’administrador de la societat que havia de construir cases de luxe a Mallorca sota el nom de LUJO CASA. L’empresa deu uns 5 milions d’euros a més 200 acreedors que havien formalitzat contractes de compra de cases de luxe que no es van arribar a fer mai. El cervell de la trama, el germà de la Irene, va fugir a Colòmbia, on va ser detingut i deportat a Espanya. Ara compleix presó a Mallorca.

Els pares de la Irene van haver de malvendre la concessió de l’Administració de Loteria Roldan -ara Administració de Loteria Robert, al carrer Matas i Rodes-. Van haver de vendre el pis on actualment viu la Irene i ella ha passat de ser-ne propietària a ser-ne llogatera amb un lloguer social que ha pogut gestionar. Subsisteix amb una paga de 430 euros al mes que se li acabarà en breu. Ha aconseguit aturar la hipoteca de la seva casa del carrer Costa i Fornaguera, però la Irene el que vol és recuperar casa seva i gaudir d’una vida normal.

Per altra banda, la llogatera que viu al pis adaptat per la Irene, de nom Georgina i d’origen romanès, assegura que ha pagat tots els lloguers, que té contracte en vigor fins al 2022 però que no pot fer la transferència bancària de l’import del lloguer perquè, segons explica, els comptes bancaris de la família estan embargats. La Georgina assegura que porta els diners en mà però que la família no els vol. Així, doncs, segons ella no és que no pagui el lloguer, sinó que no accepten els seus diners. “Jo vull pagar pel banc, tinc el mateix banc que ella. Quina culpa tinc jo de que tingui el compte embargat?”. Diu que treballa cuidant a gent gran que ho necessita i que també treballa fent serveis de neteja per la llars. La llogatera diu que paga l’aigua i l’electricitat puntualment. “Porto 18 anys visquent aquí, estic cansada ja: m’han posat cola al pany de la porta i fins i tot un manyà ha intentat obrir la porta amb mi a dins el pis”.

Segons explica El Español en el seu article, la Irene va estar buscant l’empresa de desocupació Desokupa. Però pel temps que portava la ocupació i per la naturalesa de la ocupació no li podien garantir que acabés amb èxit. Per aquest motiu va decidir no tirar-ho endavant.

Les empreses de desocupació es dediquen a negociar amb els llogaters que estan en precari convidant-los a sortir de l’immoble.

Per altra banda, una advocada calellenca que va conèixer el carreró sense sortida en el que es trobava la Irene va contactar amb ella per ajudar-la amb el tema del lloguer del pis del carrer Costa i Fornaguera. Ara ho estan tramitant a través dels Jutjats d’Arenys, per aconseguir una ordre de desnonament per fer fora la llogatera que segons la Irene no ha pagat  els arrendaments. Ara ja està fet el llançament  del desnonament i per mes que ara vulgui pagar les mensualitats a partir d’ara ja no es pot tornar enrera. Pels tràmits que hi ha previstos en els desnonament, l’adocada preveu que es pugui executar abans d’acabar aquest any.